Indumentària Masdenverge

Foto: 

Anna Zaera
Centre d'Interpretació 'Viure al poble' de Masdenverge

Els 10 imperdibles del museu “Viure al poble” de Masdenverge

La documentalista Laura Tomàs ens explica les claus d'aquest Centre d'Interpretació
Anna Zaera
,
15/09/2014
Arts
“Allò que fa singular la vida en pobles petits com Masdenverge és la vivència d'allò quotidià. Aquelles coses minúscules que passen cada dia de forma gairebé inconscient i que enriqueixen la vida i l’arrelament a la comunitat. Privilegis com el de saludar de bon matí a la veïna que agrana el carrer; anar a comprar peix ben fresc a la peixateria; veure el sol com es pon darrera les muntanyes; descomptar els dies que queden per les Festes Majors; sortir les nits d’estiu “a la fresca” o anar al tros a collir quatre pataques...”, explica Laura Tomàs, una de les documentalistes que va convertir en una realitat la mostra permanent del Centre d'Interpretació “Viure al poble” de Masdenverge.

Aquest equipament vol apropar a l'espectador, de forma didàctica, els trets històrics, antropològics i biològics que caracteritzen aquesta població del Montsià, i ajudar-lo a descobrir com és la vida en un poble petit. Hem volgut conèixer de primera mà aquest museu i destacar-te allò imperdible!

1. Els orígens: Per conèixer bé un espai, una persona, una obra artística o, fins i tot un poble, el millor és fer un viatge cap als orígens. Aquest és el primer pas que us recomanem. No serà gaire difícil, perquè per lògica, el recorregut per aquest Centre d'Interpretació comença en aquest punt. Els primers indicis d’ocupació humana del terme de Masdenverge es remunten a la prehistòria, tot i que no és fins l’època moderna i, sobretot durant els segles XVIII i XIX, quan es comença o ocupar el lloc de forma més regular, a través de l’establiment de colons agraris en masos. De fet, el propi topònim Masdenverge recorda, cada dia, aquesta estreta vinculació dels masdenvergencs i la vida rural al mas - l'historiador Enric Bayerri assegura que abans de formar-se la localitat hi havia una masia d’un tal Verge, donant així nom a la població - . L'exposició permanent dedica un espai a explicar la vida al Mas de Sant Pau, una construcció del segle XVI que és un clar exemple d'aquest passat.

2. Dels masos al poble: El fil conductor del centre “Viure al poble” són les diferents formes de vida rural. Concretament, les dues modalitats que han viscut els masdenvergencs i masdenvergenques al llarg de la seva història: la vida en masos dispersos i la vida “paret a paret” al poble. Així, els continguts del centre s’estructuren en dues parts. La primera fa un recorregut per les formes de vida tradicionals als masos, mostrant els elements que conformen el paisatge i el medi natural que els envolta. La segona part explica com es va configurar el nucli urbà i com la història i el veïnatge de la gent han configurat una manera de viure al poble, que es recull de forma ben gràfica en un vídeo final

3. El paisatge: L'exposició mostra en diferents moments quin ha estat l'entorn natural on s'ha construït el poble. Un exemple és el terreny agrest que envoltava el Mas de Sant Pau i que és testimoni de com era aquesta zona abans que els colons comencessin a implantar els seus conreus. Una vegetació típicament mediterrània que va servir per fomentar alguns dels hàbits socials que encara perduren en aquest municipi, com el gust per la caça. Us recomanem que, després de visitar el museu, feu una passejada pels voltants del poble per descobrir els conreus de garrofers i oliveres, i veure com aquests han estat substiuits paulatinament pel conreu de cítrics.

4. Peces etnogràfiques: Les peces etnogràfiques cedides per famílies del poble serveixen per il·lustrar millor que cap text els diferents aspectes de la vida rural. Concretament, el museu compta amb 43 objectes originals relacionats amb el treball al camp, la caça i la indumentària tradicional, conjuntament amb d’altres que representen els serveis públics propis d’un nucli urbà. Algunes d'elles són autèntiques, i d'altres -com per exemple la roba- s'han fet rèpliques exactes per exposar al museu.

  • imatge de control 1per1

Correus i telèfon antics

 


5. Peces úniques: Entre les peces històriques més representatives, trobem una bústia de correus, cedida per Laureano Barberà, així com també un telèfon antic de fusta que servia de centraleta per connectar les trucades locals. També trobem diferents artilugis destinats a la caça, com els sarrons, els reclams o, fins i tot, les bosses que els caçadors porten penjades al coll quan surten al camp.

6. La biodiversitat: Les Basses de la Foia són un dels principals atractius turístics dels masdenvergencs ja que representen un espai natural singular a la resta de terreny que conforma el seu terme municipal. Descobrir aquest espai des del museu és una bona prèvia, per després descobrir-lo in situ a través d'una excursió. En el seu entorn, s'han trobat més de 20 espècies vegetals diferents, algunes d'elles considerades “rares”, així com espècies animals que s'han adaptat a aquesta zona humida. Tant si viviu a prop com si no, les Basses de la Foia és una bona idea per fer una excursió!

7. La gent: Més enllà de la data en què Masdenverge es va constituir com a poble independent, l'exposició mostra com va estar la progressiva organització social dels veïns, fet que representa l'autèntica essència de la població. A través de diferents fotografies i retalls de premsa es mostren els oficis de la gent del poble. Ja des de mitjans del segle XIX existia a Masdenverge el forner, el carnisser, el constructor de carros, el taverner, el sabater, etc.

8. Curiositats i mites: En tot museu, sempre hi ha un espai per les curiositats, i aquest no podia ser una excepció. Fent un recorregut per les explicacions dels panells, trobem històries gairebé fantàstiques com la del globus. Diuen que el 1882 va arribar a les 4.30 hores de la matinada un globus amb un gran esplendor i una cua lluminosa. El carrer es va omplir de gent, que va quedar impactada per tanta llum. Es comenta que el globus va tornar dos dies després. També es diu que un noi pagès, el fill del Pono, el va agafar abans que caigués a terra i es va cremar. Història o llegenda? No ho sabem, però val la pena llegir els retalls de diaris de l'època que trobareu al museu.

9. L'audiovisual: El fons documental ha estat seleccionat per l'empresa ABS, mentre que els audiovisuals -que es poden veure al final del recorregut per la sala- ha anat a càrrec de Films Nómades. Com sempre, aquesta productora ebrenca aposta per imatges on es capta l'essència de les tradicions a través de la vida quotidiana dels seus protagonistes. En el vídeo, destaquen les imatges de les festes majors; del dia de cap d'any o del dia de Sant Antoni. Totes elles, festivitats que posen de relleu la història i les costums del poble.

10. Un punt de la xarxa: Aquest equipament patrimonial està vinculat a la xarxa “Ebre, natura i cultura”, una plataforma que inclou la principal xarxa de museus i centres d'interpretació de les Terres de l'Ebre, amb equipaments a Alcanar, Amposta, Freginals, Masdenverge i Santa Bàrbara, que obren tot l'any setmanalment. La xarxa aglutina la promoció i l'activitat cultural d'aquests centres, així com els serveis educatius i turístics que, en forma d'itineraris, tallers, visites guiades i rutes de cap de setmana, s'ofereixen a la població local i als visitants. Així que, si t'ha agradat aquest Centre d'Interpretació, continua la ruta!

--
Més informació: 
Centre d'Interpretació 'Viure al poble' (Pàgina de Facebook)
www.museuterresebre.cat

        

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar