Els 6 elements de la iconografia del nostre Pont de Brooklyn

L'exposició es podrà visitar al Museu de les Terres de l'Ebre fins el 6 de gener de 2016

Surtdecasa Ebre

01/11/2015

Arts

Des de la seva construcció, el pont penjant ha estat una metàfora per representar la transformació d’un poble en una ciutat. El pont esdevé una icona, un símbol, l’espai on tothom es reconeix, una representació en la que tothom hi pren part des de fa cent anys. I és que al principis del s. XX, amb el creixement econòmic i demogràfic que venia afavorit per la colonització agrícola del marge dret del Delta de l’Ebre, Amposta viu una època d’esplendor. La construcció del Pont Penjant, de la que enguany es compleixen 100 anys, va anar acompanyada d'altres fets il·lustres com la creació del Club de Futbol Amposta el 1914; el Casino creat el 1915; la Lira Ampostina el 1916 o la Unió Filharmònica 1917. L’exposició 'El pont penjant d’Amposta. Iconografies per a una ciutat', que es podrà visitar fins al dia 6 de gener al Museu de les Terres de l'Ebre, és una radiografia a una època social basada en la modernització dels pobles, la millora en les comunicacions i el mirar cap al progrés. Hem volgut destacar aquells elements que han servit per representar la vida del pont, un element constant en els fets col·lectius i individuals de la població.

1. Un objecte recurrent als quadres de les cases ampostines
El pont Penjant forma un escenari natural amb el riu i la façana fluvial de la població, de forma que no es poden entendre uns elements sense els altres. Per això, la pintura figurativa i paisatgística ha pres, habitualment, el pont com a model i tema artístic. En moltes cases d’Amposta pengen de les parets olis i aquarel·les de Marc Ferré, Agustí Magí, Ricard Noé, Màxim Ortí i d’altres autors locals. Però el pont també es proporció i geometria, equilibri i tensió entre el caràcter romàntic i escenogràfic dels dos arcs i el caràcter modern i industrial de les bigues i els cables metàl·lics. Aquesta tensió, més conceptual i abstracta, apareix en les obres dels autors més contemporanis, com és el cas de M. Ripollés i J. A. Blanc.

2. El protagonista de les postals turístiques d'Amposta
El creixement contemporani de les ciutats, des dels inicis del segle XX, és paral·lel a l’eclosió i popularització de la fotografia. Llavors les postals -imatges amb vistes urbanes i text manuscrit amb un missatge curt- van esdevenir una mena de Facebook en paper per a la comunicació instantània de l’època. En les postals d’Amposta, els editors locals i els de fora -la Casa Ventas, Foto Baz, la Llibreria Roig, Toldrà de Barcelona, Raymond de Tarragona...- reprodueixen sempre el pont, i només unes poques vegades s’atreveixen a posar al seu costat la torre de la Carrova, les escoles, l’església... sense prendre-li, però, la seva preeminència a l’hora de projectar visual i turísticament la ciutat.

3. Sempre present en cartells, programes de festes i de fires
En els cartells hi ha una fórmula exprés de comunicació visual. El seu caràcter temporal, la simplificació i la originalitat es manifesten en un art popular, un art gràfic fet per a la comunicació en l’espai públic. A Amposta, els cartells més antics que es conserven s’editen per les festes de 1945, després apareixen els cartells de la Fira i molts d’altres. En la seva evolució veiem influències dels corrents artístics de l’època: de l’expressionisme al constructivisme, del pop art a l’abstracció... I entre els autors més coneguts, E. Bonet, Ll. Salamó, F. Baz, J. Panisello, M. Margalef, A. Porres... troben sovint en el pont un motiu útil i recurrent per atreure la mirada de l’espectador. Per anunciar qualsevol acte que es fa a Amposta, la imatge del pont ajuda, unes vegades ingènuament i d’altres amb creativitat, a que el missatge tingui una forta connotació local.

4. Un símbol en la vida quotidiana ampostina
Joies, trofeus, etiquetes de begudes i licors, pastes, partitures musicals, jocs de taula, bitllets de loteria, souvenirs, samarretes, banderes... A Amposta, tot tipus d’objectes quotidians i institucionals evoquen o reprodueixen la imatge del pont.

5. Emblema de les empreses i comerços locals
Els logotips conformen un codi de signes que serveix per identificar visualment els productes, empreses, entitats o col·lectius que representen. Són marques o emblemes amb una imatge i un text que, de forma bàsica i directa, els identifiquen. Per a algunes empreses i per moltes entitats, especialment les esportives, el vincle amb Amposta s’expressa de la manera més evident, incloent el pont Penjant en el seu logotip; és una manera de dir som d’Amposta.

6. Actor de dret en l'era de la imatge
La representació audiovisual és avui indissociable de la cultura contemporània i de la nostra vida quotidiana; som la civilització de la imatge. En l’univers simbòlic de la construcció cultural del veïnatge, la realització d’actes col·lectius en el pont abans quedava immortalitzada per la fotografia i avui el llenguatge digital i audiovisual ens ajuda a conformar la imatge del nostre món, de la nostra ciutat i de nosaltres mateixos. A partir de l’expansió de la televisió, els vídeos ens retornen la dimensió social del pont, en fer-nos reviure a través de la imatge determinats fets col•lectius. I cada dia, després del Telenotícies, la càmera del Temps de TV3 ens recorda que som la ciutat del pont, que és com expressar un missatge més ancestral: som la ciutat del riu.

Més informació:

Exposició 'El pont penjant d'Amposta. Iconografies per a una ciutat'
Del 30 d'octubre al 6 de gener
Museu de les Terres de l'Ebre - Amposta
Fitxa d'agenda de Surtdecasa