Anna Zaera
,
20/07/2016
Arts

Fermín Jiménez: "Volia treballar amb l'aigua, una cosa vulgar, però alhora vital i política"

El guanyador de la BIAM, que es pot veure a Lo Pati d'Amposta, ens explica curiositats sobre la seva obra
Fermín Jiménez

Foto: 

Cedida
Fermín Jiménez
A Fermín Jiménez (Pamplona, 1979) li agrada mirar la realitat des de l'equidistància. Entre la prudència i l'absurd. Així és com ell es defineix en el seu currículum. Les seves instal·lacions i performances surten en moltes ocasions de l'observació i dels imprevistos que ocorren en els seus viatges. Els espais nous i les coneixences que fa el motiven per inventar-se un joc, i presentar-lo davant del públic, que sovint els rep desconcertat. El jurat de la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta (BIAM) ha considerat el seu treball 'El llac dels cignes' com el millor de l'edició d'enguany. Per això, moguts com sempre per la curiositat, hem volgut conèixer de primera mà les reflexions d'aquest artista que ha exposat en diverses galeries i museus com La Casa Encendida o el Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo de Vitoria-Gasteiz, l'Artium, del País Basc.
"Suposo que tots treballem igual, amb molts projectes i idees alhora, a l'espera que es decantin, que s'interconnectin, que cobrin un sentit en un lloc i un moment"

- Com sorgeix la idea de la teva obra 'El llac dels cignes', guanyadora de la BIAM 2016?
Vaig ser a Moscú fa un parell d'anys i vaig saber del llac buscant informació de camí sobre què visitar. Vaig tenir la intuïció que amb una massa d'aigua tan carregada de connotacions solemnes es podia fer alguna cosa bonica. Una vegada allí em vaig distreure amb altres coses i no vaig fer res. La ciutat era massa interessant i el llac estava molt lluny del centre.

- Com va ser l'aventura d'anar al llac Novodevichi?
Mai vaig arribar a anar al llac! A la tornada del viatge, em van convidar a exposar a l'Artium, i va ser allà, revisant els quaderns, on vaig retrobar el llac. Hi havia notes sobre llançar un assecador de pèl endollat al llac o congelar un bon tros de llac. El pla original era anar jo mateix amb cotxe al llac i tornar amb el maleter ple, però per calendari i pressupost era inviable. Inaugurava al gener i havia de creuar Europa i part de Rússia a l'hivern! A més, no tenia diners perquè tot el pressupost se'l va menjar una altra instal·lació de canonades de coure amb aigua a la temperatura de la febre. Però a Moscú havia conegut a Albina, una dona de Mongòlia meravellosa que va fer possible el projecte!

- Com vas conèixer l'Albina i què va fer ella per aquest projecte?
Jo estava a Rússia ajudant un amic. Albina era la productora del projecte pel qual estàvem a Moscú. Ella va ser la que dos anys després va recollir l'aigua del llac amb una bomba i va coordinar l'enviament amb l'Artium, el museu de destinació.

- Objectes fetitxe que cobren sentit - o no - amb la descontextualització. El tot per la part; el quotidià i el poètic. Quin fil continues amb aquest treball respecte a les teves anteriors creacions?
Diversos fils. Els que tu anomenes i uns altres com el de forçar una mica a l'acte de fe de creure que aquesta aigua és el que jo afirmo que és. Una cosa bastant irrellevant en molts sentits i imprescindible en uns altres. La inutilitat i l'absurd. El viatge. I una mica de rusofília! Una cosa una mica mal vista en aquest "Eix del Bé" en el qual vivim.

- L'aigua com a metàfora té molt recorregut. Què significa per a tu?
En el meu cas, significa treballar amb alguna cosa que és alhora molt normal, molt vulgar, i que és també alguna cosa vital i política, és un element des del qual pensar en la física, en la invisibilitat, en el gat per llebre, en allò beneït, i en els cubates rebaixats.

- És una de les BIAM més polítiques dels últims anys. A què creus que es deu el fet que moltes de les propostes tinguin un rerefons sobre les polítiques internacionals o artístiques?
Desgraciadament només he pogut veure les obres a internet, però bé, vivim temps políticament frenètics així que em sembla que allò més natural és que es reflecteixi en les obres. També podria haver tocat un jurat amb una altra sensibilitat i triar unes obres totalment diferents. 

- Alguna obra també seleccionada en la BIAM que t'hagi sorprès?
M'han agradat moltes, sorprès (i agradat), per dir-te'n una, la de Jonathan Millán. 

- Quin projecte tens en ment ara?
Estic fent una publicació a mig fer amb un festival en Besançon, preparant una instal·lació sobre el raig verd (un fenomen atmosfèric) a la Gallera a València, un antic lloc de baralles de galls. Estic refent 'Torn de nit', una obreta que solament funciona amb l'exposició tancada; i pensant un projecte sobre desaparicions pel novembre en una illa de Finlàndia. Suposo que tots treballem igual, amb molts projectes i idees alhora, a l'espera que es decantin, que s'interconnectin, que cobrin un sentit en un lloc i un moment. Ficar coses per sota de les portes, les cases museu, els gossos de porcellana, els volcans, les mànegues de Leroy Merlin, fer la migdiada al carrer, trucar al Telepizza i al lampista o pintar al carrer de l'Istanbul bizantí!

  

Més informació: 

14a BIAM - Biennal d'Art Ciutat d'Amposta
Fins al 30 de juliol - Lo Pati 
Fitxa d'agenda Surtdecasa

També et pot interessar