Koto Maelainin: "És el xoc de dues cultures, fins i tot, de dues mares"

'La millor opció' es presentarà aquest divendres 20 de gener als multicinemes d'Amposta

Anna Zaera

18/01/2017

Arts

On estan els límits entre la realitat i la ficció? Com es construeixen les identitats? El realitzador gironí Òscar Pérez torna a les Terres de l'Ebre per parlar de l'essència humana. Un territori fetitxe per aquest director que sempre troba en les persones i els ambients del Delta els espectres d'una societat fora del temps, més enllà de tota civilització propera. Una estranyesa que amaga també una espècie d'autenticitat primigènia. És en aquesta terra on Pérez va descobrir una història personal inspiradora que li serveix per construir 'La millor opció', que és el títol del film. Un dels principals atractius de la pel·lícula és que el propi protagonista de la història s'interpreta a ell mateix. Koto Maelainin, nascut als camps de Tinduf, a Algèria, el 1990, va ser adoptat per una família de Sant Jaume d'Enveja quan tenia 13 anys. Han passat 13 anys des de llavors, i el jove sahrauí s'ha convertit en un complet ebrenc. És quan sorgeix la necessitat de ser trasplantat, quan haurà de retrobar-se amb la seva mare biològica, a qui no veu des que va ser acollit al Delta de l’Ebre. La sobtada arribada de la família suposa un cop dur pel Koto, que veu com el seu nou món s’ensorra. Allunyat de les creences i costums de la seva gent, el jove s’ha d’enfrontar als seus orígens per intentar salvar-se. Hem parlat amb ell perquè ens expliqui què l'ha canviat d'aquesta experiència.

"Espero que aquesta pel·lícula serveixi per transmetre un missatge: Que una persona pot salvar-li la vida a una altra. És important que la gent es faci donant"

- Com sorgeix aquesta experiència?
Vaig conèixer l'Òscar farà dos anys i mig, quan em van fer el trasplantament, un amic comú me'l va presentar. Li vaig explicar la meva història i em va dir que era una història de pel·lícula! Al principi, jo no m'ho acabava de creure. Una pel·lícula? Vaig dir! Després, va venir al Delta i vam començar a escriure el guió. La idea era buscar un actor perquè em pogués interpretar i llavors va ser quan li vaig dir: "Millor que jo, crec que no ho farà ningú!"

- Havies fet d'actor anteriorment?
Mai. Ell va fer un càsting, s'ho va pensar, i em va dir que endavant. Vull ser el protagonista de la meva pel·lícula, li vaig dir jo.

- Un cop vas començar a actuar, vas veure que interpretaves bé?
No és gens fàcil, però vaig intentar fer-ho de manera natural. Hi ha molts sentiments que només havia de recordar-los. A través de la pel·lícula vaig reviure-ho tot.

- Quins moments recordes com els més intensos emocionalment?
Quan vaig estar a l'hospital. Durant el rodatge, assegut a la cadira de diàlisi, de la mateixa manera que ho havia estat feia uns anys. Era el mateix hospital, les mateixes sales, el mateix personal...

- Tot i que alguns dels actors són personatges que s'interpreten a ells mateixos com, per exemple el personal sanitari, els actors que interpreten els teus pares - Francesc Orella i Mercè Pons - són actors professionals...
Sí, ha estat un privilegi. Francesc i Mercè sempre em motivaven i, per a mi, rodar amb aquests dos actors em feia treure el millor de mi mateix.

- Què diries que és el més especial d'aquesta història?
Crec que és el xoc de dues cultures, de dues maneres de fer, fins i tot de dues mares.

- Explica'ns la teva història...
No t'explicaré la pel·lícula, però et diré que el 2003 m'adopta una família de Sant Jaume d'Enveja. Jo ja vaig venir malalt. Quan tenia 20 anys em van haver de trasplantar i, clar, llavors vaig haver de tornar a contactar amb la meva mare biològica. Perquè davant d'un trasplantament, la teva mare biològica és l'única que et pot ajudar. Ella va venir per donar-me un ronyó. Feia 10 anys que no la veia!

- Et retrobes amb la teva mare després de 10 anys?
Sí, va venir per salvar-me la vida, però després va passar el que va passar...

- Què va passar?
Millor mires la pel·lícula

- D'acord. És una pel·lícula sobre les diferències entre cultures...?
Saps què passa? Que jo m'he criat aquí i em va costar molt tornar a integrar-me amb la meva família biològica. Crec que ells es pensaven que jo tindria la mateixa mentalitat que ells, i jo ja havia canviat molt. Aquí al Delta sóc molt estimat. Tinc accent del Delta, cavero o santjaumero, o com li vulgues dir. De fet, no me'n recordava ni del meu idioma. Gràcies a la pel·lícula vaig recordar-lo.

- Els teus pares biològics a la pel·lícula són actors?
Sí, són uns actors sahrauís que va trobar l'Òscar. La meva germana a la pel·lícula és la meva germana adoptiva real, això sí.

- Què t'emportes d'aquesta pel·lícula?
Espero que aquesta pel·lícula serveixi per transmetre un missatge: Que una persona pot salvar-li la vida a una altra. És important que la gent es faci donant. A més, jo personalment, m'emporto una gran experiència.

- Creus que parla dels assumptes humans més importants, i de la relativitat de les cultures?
No sé què dir-te. Jo respecto totes les cultures.

- T'agradaria seguir fent d'actor?
Per què no? A la gent li ha agradat bastant. Al final m'ho creuré! Vaig fer una escena amb el Francesc Orella i em va dir: "Òstia tio, ets un actoràs!" No sé com portaria fer el paper d'una persona que no sóc jo, però la vida és llarga, a veure si hi ha sort!

- A què et dediques normalment?
Fa un mes estava vivint a Pineda de Mar. Entrenant a xiquets a futbol i aprenent àrab. Aviat hi tornaré per treballar en un hotel de cambrer...

- Al tràiler he vist que hi ha una escena de maltractament. Això també és real?
Tots tenim problemes a casa. Hi havia coses que eren reals, i altres que no.