Norbert López: "Per mi és molt important trobar la naturalesa d'un, tant en la vida com en l'art"

- Què et va captivar de Despuig?
Coneixia a Despuig però no m'havia introduït en la seva obra d'una manera profunda. En aquest cas, el vaig llegir bastants cops. Com més vas entrant, més mel hi trobes. Està escrit fa 500 anys i toca temes que són molt presents en l'actualitat. A més, està escrit des d'un punt de vista bastant modern. De fet, ja ho diuen, que els renaixentistes, s'avancen a l'època moderna. Desperten del somni medieval i entren en la modernitat. 

- Com identifiques tu aquesta entrada en la modernitat?
Fa moltes referències a la dona, a la seva situació en aquella època. Fins i tot apunta que si canviés l'educació, la dona podria equiparar els seus drets als de l'home. També parla de la dieta i l'exercici físic. Fa una espècie d'anàlisi fisiològic dels beneficis de caminar. I això t'ho està dient una persona del Renaixement! M'interessa que un autor local apunti a realitats que són universals.

- Potser a molts de nosaltres ens costa enfrontar-nos a un text escrit fa cinc segles. Potser tenim la sensació que no ens sabrem trobar entre la història...
Despuig sent que és la història la que explica el present. A partir de la història, treu una lliçó i n'és molt conscient. De fet, ell ja ho diu a l'obra: "Obriu los ulls i llegiu tostemps que pugau, que no danya a res lo saber lo succés de les coses passades, ans aprofita molt bé i fa que los que no les ignoren són quasi profetes de les que han de venir". És una lectura que no té pèrdua, de veritat. Saviesa universal i intemporal.

- Un cop vas tenir aquesta panoràmica de l'obra, com va ser el procés de començar a dibuixar?
Han estat quatre anys de feina. Per mi, dibuixar sempre ha estat el meu mitjà d'expressió. Ja hi havia il·lustrat altres textos. M'ha interessat molt el món del còmic. La lectura de Despuig em va fer sentir aquesta nostàlgia. Una nostàlgia de la cultura del temps passat, de la tradició tortosina. Crec que aquestes sensacions m'han arribat tard perquè jo de jove no era massa, no sé com dir-ho...

- Patriòtic?
(Riu) Sí, no m'han interessat mai massa tots aquests temes locals... Però a mesura què et fas gran, vas recordant tota la gent que ha passat per la teva vora, tot allò que t'han transmès, i sents certa emoció. Aquesta emoció et fa emprendre el treball amb més ganes. De fet, el que dibuixes explica una mica tota aquesta història. Jo vaig començar fent les vinyetes de l'auca, però més tard vaig veure que hi havia molts temes que es quedaven fora i llavors se'm va ocórrer aquesta idea dels grotescos per il·lustrar totes aquestes històries menors que emmarquen les històries principals. Me n'he adonat que en realitat, aquesta obra és un tradicionari. Parla de botànica, de les festes, d'històries, de llegendes, de comportaments, d'un munt de coses. Per mi va ser molt emocionant perquè eren temes que jo recordava com a propis. De fet, el lloc on ara està exposada l'auca va ser l'escola Sant Lluís on jo vaig cursar els estudis primaris. Aquell barri és un espai molt proper per mi.
 

Imatge d'un fragment de l'auca que aquests dies es pot veure als Reials Col·legis de Tortosa

- Molta gent comenta que després d'un temps explorant el món, arriba un moment en que necessita tornar a casa per valorar la identitat. A tu t'ha coincidit amb aquest treball?
Sí, i també amb altres. Vaig rebre un altre encàrrec de fer una auca de pagesos tortosins, de Ramonet i Teresina. És un treball més còmic, que potser no cal fer-ne molta gala, però que interiorment saps que té molt de valor. Reviure tot allò que t'ha passat és com una mena d'homenatge a la gent que t'ha ensenyat.

- Aquesta auca s'exposarà a Tortosa de forma permanent?
La meva intenció és regalar l'auca a la ciutat. Perquè entenc que és una obra que té un caràcter molt col·lectiu. No és només un treball subjectiu, sinó que té a veure amb una consciència col·lectiva. A mi, aquesta societat m'ha donat molt, i jo vull tornar-ho. No vull treure cap guany personal d'això.

- On estarà exposada?
No en tinc ni idea. Però potser un bon lloc podria ser el Museu d'Interpretació del Renaixement. De fet, jo l'experiència ja l'he tingut, i ara s'ha de deixar que altres la tinguin també. La comunicació tracta d'això, no?

-Seguiràs aprofundint sobre Despuig?
 És un text de línies verticals i horitzontals, que és el que he intentat plasmar amb el dibuix. De fet, havia planificat 60 il·lustracions i a l'auca n'hi ha 42. Les altres que falten les afegirem en un treball sobre la il·lustració completa de Despuig. Ho deixo per si més endavant podem fer un llibre. L'auca està acabada però la ilustració dels Col.loquis, no.

- Dona la sensació que estan sorgint moltes iniciatives per divulgar aquesta obra de Despuig?
Jo crec que aquesta obra encara ha d'arribar a molta gent.

- L'altre dia parlava amb el poeta Albert Roig, que m'imagino que deveu ser de la mateixa generació, i em comentava que Tortosa era una ciutat culturalment decadent. Penses el mateix?
La veritat és que jo em situo una mica al marge de la vida cultural. Jo faig el meu treball i aspiro a que aquest treball em doni l'experiència que jo vull. Jo crec que la cultura d'un poble la fa la gent i això inevitablement eclosiona. Es tracta que hi hagi treballs particulars que siguin prou potents i tinguin prou interès perquè s'acabi beneficiant tot el col·lectiu. Però a Tortosa jo sí que veig més dinamisme... Crec que hi ha gent molt preparada que té molt bones iniciatives.

- Si haguéssim de parlar del teu estil com a dibuixant, parlaríem de referents?
Intento no mirar massa coses per no tenir després influències i intentar crear d'una manera el més autèntica possible. Dir que ets autodidacta és molt pretensiós, està clar que tots tenim moltes influències. Però per mi és molt important trobar la naturalesa d'un, tant en la vida com en l'art. És un recorregut llarg i difícil, és un psicoanàlisi constant. Ni millor, ni pitjor, tu.

- Quines experiències t'emportes d'aquests 4 anys de feina?
Jo et podria dir que amb l'auca he pujat al cel i he baixat als inferns. He sentit coses molt sublims i, d'altra banda, he patit el sacrifici. És una experiència simbòlica de llums i ombres. La nostàlgia de la joventut, la relació amb el meu pare. D'alguna manera, Despuig m'ha ajudat. Ha coincidit el seu missatge emocionat amb el meu.