Roc Blackbock

Foto: 

Germán Rigol Photography
Roc Blackblock

Roc Blackblock: “Les coses que funcionen són les més espontànies, les que fas seguint l'instint"

L'artista parlarà sobre art urbà a l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa aquest divendres 17 de febrer
Anna Zaera
,
15/02/2017
Arts
Roc Blackblock (Barcelona, 1975), conegut pels seus grafits gegants en edificis d'arreu de Catalunya, clausurarà l'exposició 'Golden Years' de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa aquest divendres 17 de febrer amb una xerrada titulada 'Del grafit a la sala d'exposicions', on repassarà com s'arriba de l'art urbà a l'art contemporani. Juntament amb Eva Agasa (Ulldecona, 1976) posaran punt i final a una exposició al voltant del record i la memòria, que posa en valor també la fotografia privada que no apareix als diaris, però configura la nostra història. Hem parlat amb ell.
"A la llarga, si actues seguint la teva passió, acabes arribant al teu públic. No és una impostura, sinó que és quelcom que està carregat de sentiment i d'implicació personal"

- Com vas començar a pintar grafits?
Jo vaig formar-me en disseny gràfic, però aviat vaig veure que el tema de la il·lustració i el dibuix m'interessava molt, i em vaig posar a estudiar un mòdul d'il·lustració. Vaig coincidir a la classe amb el Sendys, un clàssic dels grafits de Barcelona i el vaig convidar a que vingués a pintar a la casa ocupa on jo estava. Ell va acceptar amb la premissa que jo l'ajudés a pintar. Quan vam acabar em va regalar tots els seus sprays perquè comencés. Això era a l'any 1999. Quan vaig tastar-ho, em vaig quedar enganxat al tema i va ser "oli en un llum". Des d'aquell moment, vaig començar a pintar al carrer, al centre social ocupat autogestionat Hamsa al barri de Sants... El meu art està molt lligat als moviments socials.

- Es conjuga l'estètica amb el missatge...
Sí, s'ha de mantenir un equilibri. L'estètica buida de contingut no té sentit, però els continguts, si els acompanyes de qualitat artística, crec que tenen més valor. Quan vaig començar a pintar vaig considerar que era una eina de primera categoria per utilitzar-la, per això, tant l'estètica com el missatge sempre han estat vinculats. És una constant que espero no perdre mai.

- La principal característica de l'art urbà és que està a l'abast de tothom, és el més democràtic que hi ha...
Sí, aquesta és la gran innovació. Trenca amb la idea que l'art és una cosa que has d'anar a visitar en un espai que està molt tancat en si mateix com són els museus o les galeries. L'art urbà difumina aquestes barreres...

  • imatge de control 1per1

- Com apareix el projecte 'Golden Years' gestat juntament amb l'Eva Agasa?
Ja havia fet intervencions al carrer insiprades en la memòria històrica. A Barcelona vaig participar en un homenatge als maquis. En una d'aquestes marxes, vaig preparar un mural i això va representar encetar una línia de treball: la cerca de la memòria col·lectiva. Aquest és un fil que comences a estirar i vas veient que hi ha molt al darrere i que m'interessava fer una immersió en aquest concepte de memòria... Arrel d'aquesta iniciativa vaig començar a buscar fonts documentals de manera no molt rigorosa, a través de webs, a través de les xarxes socials on hi ha galeries formades amb aportacions de particulars que volen compartir els seus records... A 'Golden Years' crec que nosaltres treballem la memoòia des d'una vessant més emocional i més col·lectiva....

- Quin és el nexe artístic entre l'Eva i tu?
'Golden Years' ha estat el resultat de la confluència de dos artistes que treballem el tema del record i la memòria a partir dels records personals, però també d'un material fotogràfic que serveix com a catalitzador per reconnectar també amb els records propis. Records familiars, personals, fotografies trobades en una caixa vella comprada per 2 euros als Encants... Els records d'una altra persona també ens serveixen per transportar-nos i connectar.

- 'Del grafit a la sala d'exposicions' és el títol de la xerrada a Tortosa. Aquesta és la manera amb què expliques el recorregut de la vostra obra?
Farem una mica de repàs històric. Des dels primers grafits que van començar als anys 70 als Estats Units, i aquí als anys 80 i 90, hi ha hagut tota una evolució. Molts dels que hem crescut amb aquest grafits, ara estem treballant amb diferents disciplines d'art contemporani i no per això renunciem al grafit. No dic que abans era un gamberro i ara sóc un artista, sinó que hi ha un trajecte, un recorregut. La realitat artística que estem vivint avui dia, encaixada en termes d'art contemporani, és de primera categoria.

- Quina diries que ha estat aquest recorregut? Com et definiries ara com a artista contemporani?
La meva obra ha pres una identitat pròpia arrel de l'estèncil, que és una tècnica artística que consisteix en aplicar pólvores de color, pintura o similars a través d'una plantilla. Això imprimeix una estètica i un tarannà molt particular. L'art no deixa de ser un mitjà d'expressió i el meu discurs és l'altre element que em definiex i que defineix les meves obres.

- Què li diries a un jove que té inquietud per l'art urbà?
Que les coses que funcionen són les més espontànies, les que fas seguint l'instint. Mai has de buscar el negoci. No és una qüestió d'emprenedoria, sinó de passions. A la llarga, si actues seguint la teva passió, acabes arribant al teu públic. No és una impostura sinó que és quelcom que està carregat de sentiment i d'implicació personal. Això i treballar molt, clar!

- Alguna idea o tema per continuar investigant?
Els projectes no són caixes tancades sinó que són camins. I vas escrivint episodis, sense saber on et portaran. Tinc intervencions programades, totes segueixen una coherència, però no deixa de ser un camí on no hi ha punt i final.

  • imatge de control 1per1

A

També et pot interessar