Guillermo Barberà: 'Estem orgullosos del que som i no tenim complexos per fer-ne broma'

Quan de menut li pregutaven què volia ser de gran, ell contestava: “Vull fer pel·lícules d’indios i cowboys”. A grans trets, aquells desitjos de xiquet s’han acabat acomplint. Encara no ha rodat al Farwest, però avui, el tortosí Guillermo Barberà és un dels fotògrafs i realitzadors amb més projecció del nostre territori. Porta gairebé vint anys a la professió i, després de passar-se bona part de la seua joventut amunt i avall, va decidir assentar-se a les Terres de l’Ebre per crear Films Nòmades. Al costat del també realitzador ampostí Santi Valldepérez, ha aconseguit consolidar una empresa de producció audiovisual especiliatzada, sobretot, en el cinema documental. Ara prepara l’estrena del curtmetratge Au però au, una còmedia rodada al Delta de l’Ebre. El dijous 29 de novembre serà un dels pontents del cicle Cultura i Societat Xarxa organitzat per l'Antena Cultural Tortosa de la Universitat Rovira i Virgili. El debat que tractarà el tema "Cultura local vs cultura global" tindrà lloc a les 19.00 hores al Campus Terres de l'Ebre de la URV.

 

- Porteu per nom Films Nòmades, però la major part dels vostres treballs estan vinculats a les Terres de l’Ebre.

Quan vam pensar el nom de la productora teníem intenció de fer documentals arreu del món. I de fet, al principi vam viatjar molt, sobretot a França i el Marroc. Però aviat ens vam adonar que el fet de rodar en territoris llunyans no ens permetia aprofundir prou en els continguts.

 

- Per això vau acabar focalitzant en les vostres arrels?

Sí, des del punt de vista antropològic, les Terres de l’Ebre tenen un gran potencial, i potser no ho havíem tingut prou en compte. Al costat de casa tenim grans històries per explicar i uns paisatges que són l’enveja de qualsevol realitzador. Per això vam començar a treballar temes purament locals i van sorgir documentals sobre el Delta de l’Ebre, les jotes i els correbous, que hem emès per Televisió de Catalunya. Ara n’estem rodant un sobre l’Illa de Buda.

 

- Això no exclou, però, que treballeu en altres territoris.

Tenim el camp base a Amposta, però sovint també participem en projectes a Barcelona, Madrid, París o més enllà. Aquests últims mesos, per exemple, he estat al Regne Unit i als Estats Units amb la realitzadora rapitenca Joana Pardos. Hem fet el seguiment d’un nadador de proves extremes a mar obert.

 

- Fa uns anys, com ha fotògraf havies viatjat i treballat a llatinoamèrica.

Amb vint anys i escaig vaig fer diversos viatges a l'Amèrica llatina. M’hi passava cinc o sis mesos fent fotos, treballant sense presses ni pressions, aprofundint en la tècnica, però sobretot en la cultura de cada país que visitava. Fa dos anys vaig tornar a Cuba, aquest cop per estudiar realització a l’Escola de Cinema de San Antonio de los Baños i dels llatinoamericans he après que la vida s’ha de prendre seriosament, però sense atabalar-se gaire, perquè en realitat tot plegat és una gran broma que hem de viure amb alegria.

 

- De totes maneres, professionalment et vas bregar als mitjans de comunicació de casa nostra.

Com a càmera vaig començar a Canal 21, quan era propietat dels germans Guinart de Roquetes, al principi dels noranta. També vaig treballar com a fotoperiodista al setmanari La Veu de l’Ebre.

 

- I ara, mirant-ho en perspectiva, com creus que ha canviat el periodisme local?

Els mitjans escrits potser estan més consolidats, malgrat els efectes de la crisi. A les televisions, en canvi, crec que la situació no ha canviat gaire. Hi ha bons professionals, però és un mitjà on fa falta múscul, és a dir, diners. Hi ha massa canals per tan poc territori. Seria millor concentrar els esforços en un sol canal per poder crear una plataforma gran i forta que cohesionés el territori i ajudés a promoure les Terres de l’Ebre també més enllà de les nostres fronteres.

 

- Deia Picasso “que la inpiració t’agafi treballant”. Tu, quan treballes què t’inspira?

La llum del Delta i dels Ports. Com a realitzador dóna molt de joc creatiu, em fa bullir la imaginació. En aquest sentit, vivim en un territori privilegiat. Les històries qüotidianes també m’inspiren, de vegades una simple conversa de bar pot ser el dispostiu per començar a treballar la idea d’un guió.

 

- Ara estàs immers en la postproducció del film Au pero au rodat al Delta de l’Ebre. Quan en podrem veure l’estrena?

No tenim data, segurament la primavera vinent. Ha estat un projecte lent, perquè hem treballat amb poc pressupost i molt de voluntarisme.

 

- Només pel títol que heu escolit, sembla que el curtmetratge se’n rigui de la manera de fer de la gent del Delta?

Sí, però en el sentit positiu de la paraula. Hem portat els tòpics de la gent del Delta a l’extrem, per riure de nosaltres mateixos. I això és molt saludable perquè significa que estem orgullosos del que som i que no tenim complexos per fer-ne broma. És un film molt personal, una còmedia on he intentat abocar la meua admiració per directors de cinema com Berlanga o Fellini.

 

- Fotògraf, realitzador... i ara també editor de revistes.

Amb Santi Valldepérez i Jaume Martínez ja fa un any que vam posar en marxa la revista digital Terres Magazine. Es tracta d’un mitjà interactiu que combina text, fotografia i vídeo que es vol presentar com una finestra del nostre territori a l’exterior. Per això es pot consultar en català, castellà i anglès. Volem que els lectors d’aquesat revista, siguin d’aquí o de l’altra punta del món, s’enamorin del territori.

 

--

Enllaços:

Films Nòmades: www.filmsnomades.com

Tràiler ‘Au però au’: www.youtube.com/watch?v=tiB0HBN2XHs

Terres Magazine: www.terresmagazine.com també disponible a l’aplicació ibook per a ipad.