Jesús Moncada, unplugged

El 'Sota de copes' de Móra d'Ebre acull l'aproximació a una faceta poc coneguda de l'escriptor mequinensà: la de pintor
Surtdecasa Ebre
,
02/09/2013
Arts
A Jesús Moncada el recordem avui dia per possiblement una de les coses més boniques per les quals es pot recordar una persona: per, com faria un Txèhov qualsevol, haver fet de la seua realitat –el seu poble, els seus paisatges i la seua gent; desconeguts, apartats i perifèrics tots– part d'un imaginari universal compartit i conegut arreu del món. Dir “arreu del món” no és en cap cas un dir per dir, i és que l'obra de Jesús Moncada ha sigut traduïda a idiomes tan diferents com l'alemany, el castellà, l'anglès, l'aragonès, el francès, el neerlandès, el gallec, el romanès, el vietnamita o l'eslovè. I més. Seria interessant escoltar què té a dir algú de Hanoi, Timișoara o Liverpool sobre Mequinensa, aquell poble assassinat sota un pantà durant l'etapa de “desenvolupament econòmic” franquista –costum continuat en democràcia en casos com el de Yesa, valentíssims aragonesos que es resistixen a ser expulsats del seu poble per una operació especulativa disfressada de polítiques hídriques, i que encara avui acudixen a totes les manifestacions de la Plataforma en Defensa de l'Ebre per a demostrar que el de l'aigua no és un conflicte entre territoris, sinó entre interessos privats i polítics.
 
Moncada, en qualsevol cas, provinent de l'Aragó català o de la Catalunya aragonesa –el nom no fa la cosa– ha sigut capaç d'immortalitzar una societat, una gent i un caràcter igual de particular que de comparable als existents, cinquanta anys més tard a més o menys quilòmetres d'este poble del Baix Cinca. Però els éssers humans tenim la mala costum d'etiquetar, una tendència que si bé comprensible –categoritzar és possiblement el primer pas per a intentar comprendre– és en la majoria de casos simplificador: segons la manera de ser, segons la manera de pensar, segons la manera d'estimar, segons què es fa o deixa de fer hom és X, Y o Z. I la realitat no és senzilla i monoforme, sinó complexa i polièdrica: igual que a algú poden agradar-li les persones de l'altre sexe i tornar-se boig amb algú del seu mateix –i no passa res, i possiblement seríem molt més feliços si acceptessem de manera natural esta mena d'aparents contradiccions– hom pot ser un reconegudíssim escriptor i brillar igualment en la seua faceta pictòrica.
 
Igual que quan un grup de rock oferix un acústic, l'exposició que ens brinda el Sota de Copes de Móra d'Ebre és una bona excusa per a conèixer una altra faceta de l'autor. Que de fet és el mateix: sensiblíssim, carregat d'ironia i sentit de l'humor, costumista, compromés; brillant Jesús Moncada.
 
--
  

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar