Jocs de guerra

Entendre la guerra com un joc d'estratègia és un privilegi reservat a alts comandaments polítics i militars. Tan sols aquells que s'asseuen en un despatx són capaços de moure freda i estratègicament les tropes, sense atendre que el tauler de joc que tenen al davant sigui, en realitat, una abstracció de la mort i sofriment de les parts implicades.

 

Sota aquesta premissa s’erigeix El juego de Ender, una adaptació de la novel•la homònima d’Orson Scott Card en què se’ns presenta una futura acadèmia militar de joves superdotats que, a través del joc i de la simulació de batalles, es preparen per ser comandants d’un exèrcit que està en guerra contra una espècie alienígena. 

 

D’entre ells destaca el jove Ender, que se’ns presenta com la figura messiànica que haurà de lliurar la gran batalla final contra els insectors (nom que reben els aliens hostils). Però per arribar a comandant, la trama se centra no tan sols amb la instrucció militar del jove protagonista, sinó amb una vida programada psicològica i emocionalment per esdevenir el comandant maquiavèl•lic que els seus superiors esperen d’ell.

 

Ender, per tant, és víctima d’una manipulació contínua a fi que mai dubti de la seua missió exterminadora contra l’enemic de la humanitat. Un personatge alienat que, tot i tenir la certesa que està forjant el seu propi destí, en realitat no és més que una marioneta; una peça més d’un complex joc de guerra destinat a una batalla a vida o mort.

 

Tot i que el film estigui construït per un portentós disseny d’efectes visuals digitals, la seua espectacularitat no amaga les lectures ètiques i morals també presents a la novel•la i que tenen a veure amb la manera viciada que tenim a la societat per educar les generacions futures; és a dir, la manera d’encarar i canalitzar el potencial d’un nen al servei del sistema; en el cas d’Ender al servei d’una societat militaritzada.

 

Benvingudes siguin, per tant, les visions de la ciència-ficció i l'exploració de mons hipotètics que no són més que miralls de la nostra realitat. I en aquest cas, la visió antimilitarista que es desprèn d'ella: la manera que té el poder de vendre la guerra com un espectacle per amagar les conseqüències ètiques i morals de la mateixa. No tan sols els que lluiten contra els alienígenes; sinó aquells que intenten vendre un bombardeig a Bagdad com una exhibició pirotècnica per televisió.

 

Mentre la guerra estigui considerada un joc, molts dels poderosos voldran anar a jugar-hi; però per la resta de mortals, la guerra és de tot, menys un joc.

 

--

On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa: www.surtdecasa.cat/ebre/cartellera