La darrera part de la trilogia d'El Hobbit a les Terres de l'Ebre

Peter Jackson ha dirigit 'La Batalla de los Cinco Ejércitos'

Roman Aixendri

17/01/2015

Arts

Les acaballes del segle XX van arribar amb una notícia cinematogràfica que a mi em va fascinar a l'hora que em va preocupar. Un tal Peter Jackson, enamorat de les pel·lícules de terror humorístic, estava filmant a Nova Zelanda la trilogia d''El Senyor dels Anells'. La saga de Tolkien, que m'havia fet somiar durant l'adolescència, es transvasaria a la gran pantalla. La il·lusió no podria ser major, però també el pànic.

"Com s'ho farà per fer una altra pel·lícula si la part que manca per acabar el llibre ho resol amb unes 20 o 30 pàgines?"

He de dir que jo tenia a les meves mans la versió animada de Ralph Bakshi de 1979. Que sí, que tenia molt bones intencions, però que era molt irregular i que per manca de finançament no estava acabada. Per a més inri, el senyor Jackson era conegut per 'Tu madre se ha comido a mi perro' o 'Agárrame estos fantasmas', pel·lícules amb efectes especials que provocaven el riure i que estaven produïdes amb certa voluntat de semblar “cutres”.

L'any 2001 es van esvair tots els dubtes. L'arribada del mag Gandalf a la Comarca em va posar la pell de gallina i en aquell precís instant vaig intuir que no hi hauria cap fan de la Terra Mitja que no gaudiria tant com jo de la proposta. Vaig anar al cinema dues vegades a veure-la. Impressionant.

Onze anys més tard, concretament al 2012, van tornar a sorgir els mateixos dubtes. Aquesta vegada confiava en Peter Jackson com a realitzador i adaptador de les obres de l'escriptor nascut a Sud-Àfrica però em provocava recel el fet que d'un llibre d'unes 200 pàgines el director neozelandès en volgués treure una altra trilogia.

Aquesta vegada han vençut els recels. Peter Jackson ha anat de més a menys amb 'El Hobbit'. Ha estirat tant la història que li ha rebentat a les mans. La pitjor part, al meu gust, aquest darrer film estrenat ara fa uns dies, 'La batalla de los cinco ejércitos'. Però no m'esperava més. Després de veure 'La desolación de Smaug', la segona part del film, i veure com acabava no vaig poder parar de preguntar-me “com s'ho farà per fer una altra pel·lícula si la part que manca per acabar el llibre ho resol amb unes 20 o 30 pàgines?”. Doncs no resol.

Recordem de què va la història. Una companyia de nans, acompanyats del Hobbit Bilbo arriben a la muntanya d'Erebor per recuperar-la. Per fer-ho han de derrotar a Smaug. Una lluita èpica i exagerada en la versió cinematogràfica acaba amb l'enorme drac marxant cap a la ciutat de La Vall. I coitus interruptus, fi de la segona part.

La veritat, no tenia gens de ganes d'anar a veure-la. Només perquè em resulta insuportable deixar les coses a mitges i perquè m'agrada veure films de fantasia i no per altra cosa vaig anar a veure la tercera i, hurra!, darrera part. L'argument és resumeix en què els nans recuperen el tro. El rei nan es torna boig per la riquesa que alberga la muntanya, els elfs reclamen les joies que el drac els hi va robar. Els ciutadans de La Vall reclamen or per haver-los ajudat. I Thorin, rei d'Erebor, prefereix lluitar al costat d'onze companys contra milers de soldats abans que desprendre's d'una mica de tresor. Sembla que començarà la batalla però apareixen més nans, el líder dels quals, cavalca sobre un porc. Llavors apareixen els orcs i ja la tenim. Una truita de la Terra Mitja ben revolta.

Què no en tenim prou? Doncs hi ha humor que no fa gràcia. També trobem una Galadriel que es transforma en súper guerrera, i un amor súper edulcorat entre un nan i una elfa que no estaria malament si no fos perquè és un pedaç que fa aigües per tot arreu. Encara més. Legolas es converteix en Neo, heroi de Matrix, i ens regala unes piruetes insostenibles.