Jump to navigation
Divendres
19 abril 2024
Terres de l'Ebre
Agenda
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inicia sessió
Registra't
Edicions territorials
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inici
Agenda
Experiències
Cartellera
Blogs
Seccions
Menjar i beure
Arts
Espectacles
Música
Llibres
Família
Entorn
Fires i Festes
Activa't
Botiga
Qui som
Contacta
Publicitat
Col·labora
Textos legals
La instanània més ebrenca del fotògraf Robert Capa
Es recupera el document gràfic amb motiu dels 75 anys de la Batalla de l'Ebre
Surtdecasa Ebre
,
16/01/2014
Arts
Mostrar les lluites, les tragèdies o les celebracions humanes tenint en compte l'emotivitat i la transcendència recollida en un precís instant. Aquest és el mèrit del fotoperiodisme, una disciplina a cavall entre l'art i el periodisme, que ha contribuït a moldejar l'imaginari dels nostres pobles. També les Terres de l'Ebre, els seus paisatges i les seves gents, són un constructe, fet en part, a partir d'aquesta dimensió gràfica.
En els darrers mesos, s'han programat diferents espectacles i
mostres al territori
destinades a recuperar la memòria històrica d'un dels moments més cruents de la nostra història recent a les Terres de l'Ebre, la Batalla de l'Ebre, que va posar contra les cordes tota una generació i amb uns efectes que encara es deixen notar als nostres dies.
Amb motiu d'aquesta efemèride, volem recordar el treball que el fotògraf americà Robert Capa va fer de les persones, entre elles molts ebrencs, que van agafar les maletes per escapar del front l'any 1939. Concretament el 15 de gener, aquest intrèpid fotògraf de 26 anys, que es trobava a Barcelona fotografiant com la ciutat s'havia convertit en camp de batalla, va desplaçar-se fins la carretera N-340 per retratar milers de families que escapaven del front de guerra de l'Ebre i fugien cap a França.
Entre ells, una família de Benifallet que marxava amb totes les seves pertenences, fins i tot amb els animals, cap al nord. La xiqueta de la fotografia, que tenia un any en aquell moment, és l'Aroma Beltran Trilla, que viatjava amb sa iaia i l'oncle i van ser captats per l'objectiu de Capa a l'altura del Vendrell. Passats els anys, un documental emès per TV3 ha recuperat aquell testimoni gràfic juntament amb el relat de com va ser la vida d'Aroma quan va tornar al poble. És precisament el seu vidu qui explica l'origen ateu del nom Aroma, i com aquesta dona va emprendre la recerca per trobar aquella foto que li havia fet un fotògraf famós a l'altura del Vendrell.
Sobre aquesta fotografia de la família de Benifallet, Capa va escriure: "No sóc un home polític, deia el granger de l'Ebre, aguantava les regnes del seu carro amb la mà esquerra i amb la dreta un xai al seient del costat. A la falda de la dona un nen robust i ben alimentat de 3 o 4 anys. És evident que, fins fa només uns dies, aquestes persones no eren pobres. Certs vestigis de prosperitat són presents en alguns refugiats, però fins i tot això desapareixerà ben aviat ".
El fotoperiodisme va néixer a finals del segle XIX, de la necessitat que tenia la premsa de mostrar les imatges de les notícies que publicava d'una manera més realista i fidedigna. La Guerra Civil espanyola, en concret, marca l'inici del fotoperiodisme modern.
A
També et pot interessar
Foto:
Surtdecasa Centre
Carmel·la Planell: "No cal ser de cap col·lectiu per a defensar els drets de la dona"
Foto:
Anna Zaera
Els 10 imperdibles de la setmana de l'alimentació ecològica
Foto:
Cedida
Marta Tena: “‘Tots els colors del vent’ no és una novel·la política, simplement va sobre persones amb diferents tipus d’ambicions”
Foto:
Cedida
El cinema d’altres temps, a l’exposició ‘Fila 7’ de Juan Plasencia
Foto:
Cedida
Veure les cares del món, un exercici d'ampliació
Foto:
Cedida
Joan Panisello: “La gent ja ha entès que la creativitat és sortir-se'n dels motllos establerts”