La nota ebrenca del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges

Una pel·lícula agrofantàstica. Els crítics —experts en això de crear neologismes— ja han penjat l’etiqueta de rigor a El bosc, el darrer film del director Òscar Aibar. Una etiqueta que no deixa de tenir sentit: la pel·lícula està ambientada a la comarca del Matarranya i combina el costumisme rural amb la fantasia i la ciència ficció. Divendres, el film es va presentar al 45è Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya, a Sitges, on va deixar molt bon gust de boca als més de mil espectadors que omplien l’auditori de l’hotel Melià.

 

El bosc és l'adaptació d'un conte homònim d'Albert Sánchez Piñol —del llibre Les edats d’or (Editorial Proa)— ambientat en un poble imaginari proper a Calaceit, a la Franja. El rodatge, però, es va fer a cavall entre la Terra Alta i un mas de Vila-Rodona, a l’Alt Camp. Així, les Roques de Benet, el Toll del Vidre i l’ajuntament renaixentista d’Arnes són el teló de fons d’una història que comença amb el levantamiento nacional de 1936. La Guerra Civil, però, no és la protagonista del relat: no hi veureu combats, ni bombardejos ni grans matances. I és que el conflicte només és el marc per parlar de les relacions humanes d’uns personatges arrelats al territori, a les tradicions i als secrets familiars.

 

I és en aquests secrets familiars on rau el veritable dispositiu argumental del film: prop de la masia on viu un matrimoni carlista —interpretat pels actors Alex Brendemühl i Maria Molins — hi apareixen dos cops a l'any unes llums misterioses, que segons la tradició familiar són una porta a un altre món. Quan el propietari del mas, acusat de feixista, es veu acorralat pels anarquistes que volen col·lectivitzar les seves propietats aprofitarà per amagar-se en aquesta dimensió paral·lela. El film, mentrestant, explicarà com la muller se les empesca per tirar endavant el mas i les terres. La fantasia, per tant, hi apareix per el·lipsi i, malgrat els efectes especials, la força argumental recau en la història i els personatges més que en el tractament audiovisual. Per tot plegat, els seguidors d’Albert Sánchez Piñol —que amb Òscar Aibar és coautor de l’adaptació cinematogràfica— hi trobareu un dels temes habituals de la seva obra: l’oposició entre el caos i la civilització; entre la por als monstres i el contacte amb l’ordre ancestral.

 

Entre el repartiment, a més d’Alex Brendemühl i Maria Molins, sobresurt la interpretació de l’actor tortosí Pere Ponce que es posa a la pell de Coixo, un dels caps de la revolució anarquista al Matarranya. Un actor a qui per origen familiar no li haurà costat gaire adaptar-se al dialecte de la Franja. De fet, el realisme lingüístic és un dels altres punts forts de El bosc. En un país on massa vegades ens trobem amb actors incapaços de desprendre’s del català central, cal elogiar el treball de l’equip per fer aflorar un accent que fa creïbles i versemblants els personatges.

 

Acabat ja el Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya, El bosc es confirma com una de les millors produccions catalanes de la temporada. L'estrena del film està prevista per al 14 de desembre. Caldrà veure si es projecta a les pobres pantalles de les nostres terres.