Anna Zaera
,
25/01/2016
Arts

Lara Fluxà: "Tendim a no responsabilitzar-nos de les conseqüències en allò que és comú"

L'artista mallorquina proposa a Lo Pati la homeopatia per "curar" el riu Ebre
Lara Fluxà

Foto: 

Cedida
Lara Fluxà amb mostres de l'aigua del riu Ebre
L'artista mallorquina Lara Fluxà presenta a Lo Pati d'Amposta la seva proposta 'Dissolution is the best solution for pollution', on parteix del principi de la memòria de l’aigua, propi de la medicina homeopàtica - que estableix que l’aigua reté el record de les substàncies que prèviament s’hi han dissolt - per fer una crítica a la contaminació que ha patit el riu Ebre. Si en l'homeopatia, el record esdevé clau per curar o millorar l’estat del pacient, Fluxà aplica aquesta màxima al riu. La seua obra consisteix en una instal·lació de diferents càpsules de laboratori amb aigua contaminada amb mercuri, que és una substància present en el pantà de Flix, amb diferents nivells de contaminació fins arribar a una dissolució que podrà ser ingerida “visualment” o “digestivament” pel públic. Amb això, l’artista pretén crear un estat d’alerta o de consciència del risc d’allò que comporta aquest consum d’aigua, i que pot provocar i activar el mecanisme de la pròpia memòria, per recordar la procedència de l’aigua i valorar-ne les possibles conseqüències actuals. Hem parlat amb ella perquè ens expliqui més detalls sobre aquesta brillant analogia.
"Les administracions públiques tampoc no han actuat davant les possibles conseqüències derivades de l’activitat d’Ercros, potser per evitar l’alarma social o per una ingènua incertesa respecte als possibles efectes nocius de la contaminació"

- Per què t'interesses pel riu Ebre? Quin és el teu vincle amb ell i amb el territori?
Suposo que com molts altres, sense un vincle directe amb el territori de l’Ebre –sóc mallorquina actualment resident a l’Empordà- vam adonar-nos de la importància del riu i del seu significat més enllà del seu valor paisatgístic, a través de les manifestacions del No al Transvasament de l’Ebre, organitzades per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, a principis del 2000. En aquell moment, i malauradament ara hi tornem a ser, es posava en risc el cabdal d’aigua mínim per a garantir una correcta salut del riu i dels ecosistemes associats. Així, es va posar de manifest la importància de tenir-ne cura i de responsabilitzar-se’n, més enllà dels interessos econòmics que se’n poguessin extreure.

- Apuntes directament a Ercros, que després de contaminar durant anys, no ha assumit els costos de la descontaminació...
Sí, suposo que tampoc estava entre les seves prioritats, una bona i correcta gestió de l’aigua del riu, de la qual se servien. Així ho demostren els reiterats abocaments de contaminats al riu realitzats durant dècades, i la manca de voluntat de gestionar-los de cap altra manera: per exemple, trobem que, tot i una condemna judicial del 2003 corresponent a una denúncia per delicte ambiental del 1993, Ercros segueix contaminant a través d’abocaments al riu fins l’any 2010. Al final, ha suposat que d’un total d’unes 700 mil tones de fangs contaminats acumulats, que han requerit d’un costós projecte de descontaminació, Ercros solament n’ha assumit el 5% dels costos.

- Creus que és necessari oferir discursos artístics alternatius a les informacions que veiem a la premsa? Estem immunitzats al discurs periodístic? Ja no sentim el risc?
És veritat que la immediatesa a que ens tenen acostumats els mitjans periodístics genera, en conseqüència, una immediata caducitat del propi missatge o notícia en qüestió. L’art pot proposar reflexions més sostingudes entorn als mateixos temes, i involucrar uns altres actors. El risc significa valorar les possibles conseqüències d’allò que anem a fer. Si el risc no és molt evident, tendim a minimitzar-lo, és més còmode! Tot i que després algú en pot patir les conseqüències.

- Extrapoles el concepte de memòria a la matèria, en aquest cas a l'aigua. Com et ve al cap aquesta idea? És poesia o és ciència? O les dues coses?
El projecte que presento a Lo Pati es desenvolupa a partir del principi de la memòria de l’aigua, propi de la medicina homeopàtica, que estableix que l’aigua reté el record de les substàncies que prèviament s’hi han dissolt. Segons la teoria de l’homeopatia, un tractament mitjançant aquest record esdevé la clau per a la cura. Seguint aquest principi, faig referència a la necessitat de ser conscients de les conseqüències associades al desastre ecològic, mediambiental i de seguretat sanitària que ha suposat l’activitat negligent d’Ercros Industrial. És a dir, proposo com a “cura” un tractament a base de recordar aquests tipus de fets. I la memòria, igual que passa amb l’aigua, és fugissera.

- Parles de la fragilitat d'un ecosistema a través de l'experiència interactiva que fa participar els habitants de les Terres de l'Ebre. Com creus que reaccionaran?
Suposo que valoraran els riscos de participar ingerint el preparat homeopàtic de mercuri... en tot cas, el projecte el que pretén en certa mesura és això, que es plantegin les conseqüències d’allò que es va a fer, més enllà de si es fa o no. És veritat que actuem diferent quan qui s’arrisca som nosaltres mateixos, o en contra, algú altre, però sobretot, tendim a no responsabilitzar-nos de les conseqüències en allò que és comú.

- Com vas plantejar la mostra? Hi haurà aigua real del pantà de Flix que es podrà consumir per part del públic?
Les càpsules Mercuri 12C que ofereixo a la sala per consumir són resultat d’un preparat homeopàtic Mercurius Dulcis 12C, comercialitzat pel laboratori Iberhome, en una proporció de cinc gotes per 2 ml d’aigua mineral. Un preparat homeopàtic es genera a partir d’una seqüència de dissolucions en aigua d’un contaminant inicial. El preparat 12C (12 dilucions a escala centesimal) permet la possibilitat d’ésser exposats directament a l’agent contaminant original a través de la presència d’una sola molècula, en aquest cas, de mercuri. M’interessen els possibles vincles amb la contaminació d’Ercros que una sola molècula del preparat homeopàtic pugui suscitar. A més, l’homeopatia té d’avantatjós que no presenta efectes secundaris en no tenir cap element actiu del contaminant inicial.

- Suposo que has treballat a Flix. Què has detectat en la gent, en els treballadors de la indústria. Són conscients de la seva activitat i del perill que comporta pel riu? Com conjuguen supervivència econòmica amb supervivència física?
Justament fa dos dies que Ercros ha anunciat que tancava definitivament la fàbrica de Flix... A banda de passejades pel poble, he tingut alguns bons interlocutors i fonts d’informació com toxicòlegs del CSIC que han realitzat estudis d’impacte de la contaminació de la fàbrica, la Marta Pujadas amb la seva tesi 'La creació d’un passiu ambiental a Catalunya. Història de la planta química de Flix al riu Ebre (1897-2013)', o un treballador de l’empresa responsable de la neteja de l’embasament de Flix. De les converses i lectures, el que n’extrec és que els habitants de Flix i les diferents administracions han tingut una tendència a minimitzar el que ha succeït amb la fàbrica, en un primer moment per por a perdre els beneficis que aquesta possibilitava a la població com també per cansament de la mala imatge que aquest fet projectava al poble. Les administracions públiques tampoc no han actuat davant les possibles conseqüències derivades de l’activitat d’Ercros, potser per evitar l’alarma social o per una ingènua incertesa respecte als possibles efectes nocius de la contaminació.

- Moltes veritats silenciades...
Sí. L’empresa mai no ha volgut reconèixer que, tot i tenir alternatives en la gestió dels residus, han prioritzat la maximització del benefici econòmic a curt termini, en contra de la salut del medi i de la població. Cal tenir present, però, que la fàbrica ha sustentat diverses generacions, i un nivell de vida força millor que molts altres pobles de les rodalies. D’aquesta manera, Flix va poder crèixer més que molts altres pobles de la Ribera i, quan començà la despoblació de les Terres de l'Ebre, a Flix comparativament ha estat menor. En tot cas, però, cal sospesar quin serà el preu a pagar. Marta Pujadas, autora de la tesi abans esmentada, calcula que l’impacte de la contaminació de la fàbrica d'Ercros a Flix deixarà un passiu ambiental al territori de l'ordre de 500 milions d'euros, i que aquest impacte ja no podrà ser revertit, fet que desmunta l’argument d’una compensació social, àmpliament utilitzat per les administracions públiques, l’empresa i la mateixa població local, per alliberar el grup Ercros de la seva responsabilitat.

- L'exposició ha coincidit amb la publicació per part dels mitjans de comunicació de la detenció del cap de neteja de l'embassament de Flix. Casualitat que aquesta detenció coincideixi amb l'exposició?
Queda clar que cal fer neteja...

 

Més informació: 

Exposició 'Lara Fluxà: Dissolution is the best solution for pollution'
Del 23 de gener al 20 de febrer
Centre d'Art 'Lo Pati' d'Amposta
Fitxa Surtdecasa

  

També et pot interessar