Jump to navigation
Aquelles noies que portaven el tupé cardat, el serrell estirat amb secador de mà i lluien ombres blaves als ulls, van sortir al carrer amb mallots, botes de plomes i, fins i tot, capes lligades al coll movent amunt i avall un bastonet que havien fabricat amb un pal de cortina i uns taps de plàstic dels que es posaven als peus de les cadires. Així d'artesanalment, començava aquesta tradició que, juntament amb les bandes de música, ha estat un moviment cohesionador i amb un fort component social a les nostres terres.
De fet, si fem una mica de recerca, hi ha diverses teories sobre l'origen de les majorettes. Ara bé, totes elles coincideixen en situar-lo als Estats Units i vincular-lo amb els ritmes sonors de les marxes militars. La suposició més acceptada és que els moviments dels abanderats suïssos van arribar als Estats Units, de mans dels holandesos, quan aquests es van assentar a Pensylvania. Una altra història diu que el seu origen té lloc en una escola del Mississippí, quan el conegut alcalde, el Major Millsaps, va fundar una escola. Les seves “senyoretes” van ser anomenades “majorettes”, per això, van rebre aquest nom. Ara bé, la història de les ballarines amb bastons no és una manifestació festiva de l'era contemporània. Des de l'antic Egipte s'usaven bastons en la vida quotidiana com a símbol de comandament o com a instrument de defensa i, per tant, els mateixos usuaris li donaven també connotacions místiques i lúdiques en les seves celebracions amb la comunitat.
A l'estat espanyol, per influència francesa, es van popularitzar molt a la dècada del 1970, de la mateixa manera que va passar a les Terres de l'Ebre, on Santa Bàrbara ha estat un dels pobles on més continuïtat i arrelament va tenir aquesta afició. Tot i que les pioneres a les Terres de l'Ebre van ser les majorettes del Perelló, va ser l’any 1974 quan els mestres de l'escola municipal, Doña Rosita i Don Salvador, entusiasmats amb la vistositat que donaven aquestes noies a les festes, van decidir promoure la formació del primer grup a Santa Bàrbara.“Jo tenia 12 anys quan per primera vegada Doña Rosita i Don Salvador van proposar que féssim una actuació de majorettes per celebrar el final de curs de l'Escola”, explica a Surtdecasa.cat Glòria Cid, una de les primeres majorettes del poble i, en una segona etapa, monitora del conjunt durant més de 10 anys. Algunes de les majorettes més veteranes recorden aquella primera època, on la vistositat de l'espectacle era l'element clau. “Don Salvador era qui sempre s’encarregava d’ensenyar-los un pas ben marcat i els braços correctes per a les desfilades, i Doña Rosita tenia un talent especial per fer els dissenys dels vestits i procurar una mida exacta perquè totes anessin impecables, quatre dits dalt del genoll”, diu Rosa Solà. Els assajos tenien lloc en diferents llocs, com les pròpies escoles municipals o la cooperativa.
Les majorettes de Santa Bàrbara, ben aviat es van convertir en molt sol·licitades arreu de Catalunya. “Vam viatjar per molts pobles i el que guanyàvem a les desfilades després es reinvertia en viatges que fèiem al mes de setembre i que en aquella època ens permetia sortir del poble”, expliquen. “A part de ser un esport i un espectacle, les majorettes sempre han estat un fenomen social”, explica Glòria Cid. “Les quotes que s'han pagat per entrenar han estat molt baixes i molt a l'abast de totes les butxaques, per això, generacions i generacions de noies hi han format part”, explica.
Ara, quan se celebren els 40 anys de la seva formació, les majorettes de la dècada dels anys 70, que ara són les filles o les nebodes d'aquelles que van començar, s'han transformat en el que avui coneixem com a Club Twirling, una disciplina gimnàstica que utilitza el bastó i que s'integra plenament com una modalitat esportiva. En honor a aquesta tradició, Santa Bàrbara ha organitzat una exposició amb fotografies representatives d'aquests 40 anys, en els que també tenen un paper molt rellevant la Banda de Cornetes i Tabals, eterns acompanyants musicals de les majorettes.
