Marc Ortiz: 'No cal anar gaire lluny per trobar paisatges suggerents, que t’inspirin'

El cineasta senienc ha rodat un documental sobre la Guerra Civil al seu poble
Surtdecasa Ebre
,
08/08/2011
Arts
Diuen que per descriure un paisatge, abans l’has d’estimar. I això és fa notar en realitzadors com Marc Ortiz. Pocs com ell són capaços d’agafar una càmera i retratar amb sensibilitat els paisatges i la gent de La Sénia, la seua terra natal. Fa poc que aquest jove historiador i cineasta ha presentat dos nous projectes. El primer és el documental Entre dos fronts: una història de l'aerodrom de La Sénia, que narra la història d’aquest camp d’aviació, construït pels republicans i aprofitat més tard per les tropes franquistes. El segon és un curtmetratge poètic que ens invita a conèixer els paisatges i les tradicions del seu poble.
 
- Vius a Barcelona, però part de la teua producció està vinculada a les terres del Sénia. Què t’aporten artísticament els seus racons?
Són els paisatges on m'he criat. Per tant, els hi tinc una empatia que podríem definir com a natural. De vegades penso en les diferents produccions per les que he passat i m’adono que no cal anar gaire lluny per trobar paisatges suggerents, que t’inspirin. Hi ha molts autors que marxen fora per mirar de mostrar-se més cinematogràfics, però al final t'adones que allò que necessites per explicar una història ho pots trobar a Nova York, però també a La Sénia. Tan vàlid és inspirar-se amb la fageda dels Ports, com amb les platges de la costa Brava o la Quinta Avinguda. Tot depèn del que busquis. 
 
- Fa poc que heu presentat el documental sobre l’aeròdrom de La Sénia. Com t’has afrontat a un tema tan complex com és el de la memòria de la Guerra Civil?
De vegades tinc la sensació que a les nostres terres patim un cert sentiment d’inferioritat per mostrar el que hem viscut, per explicar la nostra història més o menys recent. És necessari parlar-ne i donar-ho a coneixer i si és més enllà de les pròpies comarques de l’Ebre, millor. Que el documental sigui amès per TV3 [encara no hi ha data] suposarà molt per a un poble com La Sénia. 
 
- Coincidint amb les primeres projeccions d’aquest documental també heu presentat un anunci promocional de Tursime de La Sénia, un spot que juga molt amb les emocions que pot despertar el paisatge dels Ports.
Sí, volíem desmarcar-nos de l’estètica habitual dels vídeos turístics. El vent, una cosa tan molesta per alguns, és un fenomen que sempre em transporta als paisatges de La Sénia. És un element pel que tinc certa obsessió, sempre l'intento fer sortir en cadascuna de les produccions. En aquest cas concret em va servir per construir dramàticament el recorregut que va des de les muntanyes del Ports fins al mateix nucli de La Sénia. A partir d'aquí només va ser anar unint caps...
 
- El text i la veu en off del vídeo són de l’escriptor Joan Todó, un jove de La Sénia que no fa més que recollir elogis entre la crítica literària del nostre país.
No seré jo qui l'hagi de descobrir, és un gran autor. Els elogis que ha rebut són del tot merescuts. No sóc crític literari, però jo m'ho he passat molt bé llegint els seus poemes, i els seus contes del seu darrer llibre A butxacades (Labreu Edicions). Alguns dels relats els havia llegit, fins i tot, abans d’estar publicats, d'altres em sonaven d'haver-los semi-viscut. Sé que tracten temes molts locals, segur que algú parlarà d’ultralocalismes, potser despectivament... però quan llegeixes els seus textos t'adones que allò va molt més enllà.
 
- Els darrers anys t’has implicat en projectes que van des del cinema documental fins a la ficció, passant pel vídeo musical i artístic. En quin àmbit et trobes més còmode?
De vegades mires videoclips que semblen documentals, documentals que semblen videoclips o documentals que en realitat són films de ficció. Per a mi no hi ha grans distincions entre tots aquests registres. En tots els casos s’utilitza el llenguatge audiovisual i això és el que realment importa. Ara bé, cada projecte respon a unes premises i necessitats que faran que el resultat final es decanti cap a una banda o cap a l'altra.
 
- Això enriqueix el llenuatge audiovisual...
Sí, cada vegada les fronteres són més confuses i això ha despertat discussions apassionants sobre el fet fílmic. Jo crec que aquesta hibridació de llenguatges és enriquidora perquè permet jugar amb les comparacions, les paradoxes i les seves contradiccions.
 
 

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar