Mari Chordà

Foto: 

Anna Zaera
Mari Chordà el passat dilluns a Amposta

Mari Chordà: "La vida no és només la generació, sinó, la concepció del món, la cura de la terra... És un concepte total"

L'exposició  'Llots i Torbes' s'inaugurarà el proper dissabte 28 d'octubre a Lo Pati
Anna Zaera
,
25/10/2017
Arts
'Llots i Torbes' és la primera exposició de gran format Mari Chordà (Amposta, 1942) i una de les més importants que acollirà el Centre d'Art Lo Pati des de la seva creació. Reconeguda i revolucionària artista, pionera en l'expressió visual de la sexualitat femenina lliure, Mari Chordà és molt coneguda a Amposta perquè els seus pares regentaven una de les botigues més emblemàtiques de la ciutat i també per haver fundat el bar Llar. Feminista, poeta i activista, la seua obra va rebre un reconeixement important fa dos anys quan la Tate Modern de Londres va escollir dos quadres seus: La gran vagina (1966) i Coitus pop (1968) per a la mostra col·lectiva The world goes pop.
"Penso que és feina de les dones recuperar tots aquests espais de dones científiques, de dones artistes, de dones que van a buscar als seus xiquets a l'escola i tornen i fan el dinar. Hem de presentar models"

Els últims mesos també el Museu Reina Sofia de Madrid s’ha interessat en les seues creacions. L’exposició “Llots i Torbes” que fins al 10 de gener es podrà visitar al centre d’art Lo Pati inclou obra nova creada expressament per a l’ocasió i vol ser un “donatge” a una altra gran dona, la biòloga nord-americana Lynn Margulis, que va descobrir al delta de l’Ebre un bacteri que provava la seua teoria de la simbiogènesis en l’origen de les cèl·lules, un descobriment científic amb arrels deltaiques que lliga perfectament amb l’obsessió de Chordà per la fertilitat, la fecunditat o l’origen de la vida que sovint plasma amb els seus quadres d’úters i vagines i que ens explicava en aquesta entrevista. Ara, hem tornat a parlar amb ella.

- Estàs en ple muntatge de l'exposició. Com vius aquest procés i què representarà per tu aquesta exposició a Amposta?
Representa un lligam molt fort amb aquesta terra i la comprovació que fa molts anys que estic treballant al voltant de la fertilitat, de la concepció, de la creació i de la potència...

- La teva creació sempre ha estat marcada per l'experimentació amb el teu propi cos...
És el meu cos, però també és tot allò que hi està relacionat. El meu esperit, la meva ànima... No hi ha separació. Per mi, tot és una mateixa cosa.

- L'analogia amb el descobriment científic Lynn Margulis segueix incidint amb el tema de la generació i regeneració de la vida...
De la regeneració, no. De la generació, sí. No es pot recrear la vida. Les dones durant tota la història hem estat generant coses. Aquest concepte està present en les vides de les dones de casa i de tot arreu. Una vegada has entrat en el món de la creació artística, molts cops no saps per on transites, fins que te n'adones que la teva intuïció t'ha portat sempre als mateixos llocs. La vida no és només la generació de vida, sinó, la concepció del món en general, la cura de la terra, de la natura... És un concepte total. Però és cert que des del cos se sent molt perquè el cos és el mateix esperit.

- Com creus que serà l'experiència expositiva o com l'estàs concebent...
He intentat tocar tots els espais de comunicació. Tindre peces sonores, peces de vídeo, tenir alguns quadres fets durant diferents èpoques de la vida. I també, clar, posar a la Margulis en el lloc que li pertoca. Penso que és feina de les dones recuperar tots aquests espais de dones científiques, de dones artistes, de dones que van a buscar als seus xiquets a l'escola i tornen i fan el dinar. Hem de presentar models. No només ajudar a la mama i ser bona xiqueta, sinó dir: Mira que estupenda aquesta científica!

- Quin moment creus que s'està vivint en aquest àmbit local respecte a aquesta construcció de referents...
És evident que hi ha una atmosfera que sempre és més o menys repressiva, si no no hi hauria aquestes dones tan salvatges, que s'han de manifestar d'alguna forma molt tremenda per a sortir-se'n del forat. Dit això, jo crec que sí que es va avançant d'alguna forma. Si abans només apareixia la Víctor Català i la Mercè Rodoreda en l'antologia de les 100 millors obres de la literatura catalana, ara hi ha editorials que publiquen a les clàssiques catalanes. Tot el món està avançant en aquest sentit. Fins i tot Amèrica que és un continent molt tradicional en aquesta qüestió està donant una gran quantitat de beques per estudiar temes que fan referència a la dona.

  • imatge de control 1per1

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar