Per Nadal, una de Hobbit

Peter Jackson estrena 'La desolació d'Smaüg', la segona entrega de la trilogia "El Hobbit"
Surtdecasa Ebre
,
08/01/2014
Arts
Fa anys que Peter Jackson tria el mes de desembre per estrenar les seves pel·lícules inspirades en l’imaginari de Tolkien. I per aquest final de 2013, el director neozelandès ens porta La desolació d’Smaüg, segona part de la trilogia cinematogràfica El Hobbit, que es podrà veure aquest Nadal als cinemes de Roquetes i Amposta.
 
Torna l’èpica de la Terra Mitjana amb Bilbo Saquet, el nan Thorin Escutderoure i el mag Gàndalf el gris. Per refrescar la història, cal recordar que Thorin és el rei a l’exili del reialme d’Erèbor i que està disposat a recuperar-lo amb l’ajuda de 12 nans, un mag i un saquejador. Per poder portar a terme la missió, caldrà fer-se amb la Pedra de l’Arca que custodia el ferotge drac Smaüg el daurat.
 
A priori, l’aventura sembla esbojarrada, però el rei nan està disposat a complir la profecia que augura que ell recuperarà el tron i els de la seva raça podran tornar a casa.
 
Peter Jackson aposta per adaptar lliurement la preqüela d'El senyor dels Anells. No sabem si corromput pel poder fosc de l’Anell Únic o per la temptació econòmica de la productora Warner. El cas és que un llibre que donava per a una mica més de dues hores s’ha convertit en una trilogia de nou hores de durada. 
 
Jackson i del Toro no han canviat en quasi bé res allò que apareix al llibre de Tolkien, tanmateix li han afegit tantes trames secundàries que moltes poden arribar a semblar superficials a ulls de l’espectador coneixedor del món de la Terra Mitjana. 
 
El guió falla amb els tempos, massa acció que sembla no acabar, provocant extenuació i ganes que hi hagi una pausa; i això no és bo.
 
Evidentment, qui vagi a veure La desolació d’Smaug també trobarà coses molt positives. Com totes aquelles escenes adaptades del llibre amb fidelitat que són més que dignes, amb moments fins i tot excelsos, com quan els nans surten del Bosc Llobregós dels elfs amagats dintre de barrils. També cal destacar l’arribada dels nans a terres del Canvia-pells Beorn, un home gegantí capaç de transformar-se en ós.
 
A El Hobbit, la fotografia i els efectes especials li atorguen a l’ambient un punt de fantasia molt més vistós que la de l’anterior saga. Cal destacar, però, que malgrat que la majoria dels efectes especials són sorprenents, hi ha moments en què la qualitat descendeix fins a un punt que pot arribar a fer mal als ulls.
 
Això sí, la gran bestiola, Smaüg, aquella que es diu a ella mateixa que el seu nom significa “mort”, aquella que és temible i no coneix la pietat, no falla. És brutal, el drac més sorprenent que s’hagi vist mai a la gran pantalla. La trobada entre aquest animal i Bilbo fan que oblidem tot aquell malestar amb què ens havíem anat carregant després de la primera hora de pel·lícula.
 
Quan l’acció arriba a la Muntanya Solitària, ho oblides tot i et deixes endur i només penses que és molt semblant a com ho recordaves al llibre i és llavors quan saps que, malgrat no estiguis del tot convençut, aniràs a veure la tercera part. Perquè et va agradar El senyor dels Anells i li tens simpatia a tot allò que estigui ambientat en el seu territori. Saps que hi tornaràs, encara que al final d’aquesta segona part, Jackson te la jugui ben jugada.
 
--
On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa: www.surtdecasa.cat/ebre/cartellera
 
    

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar