Patric Marín

Foto: 

Cedida
Patric Marín

Pàtric Marín: “Sempre he admirat com la natura, per molt fràgil que sigui, sempre acaba recuperant el seu territori”

L'exposició 'Entre elefants i narvals' es pot veure a Flix fins al dia 6 de gener
Anna Zaera
,
30/12/2015
Arts
Hi ha un sentiment primitiu en l'observació de la natura, les formes que sempre acaben sent les més perfectes, les universals. A l'altra banda, l'artificialitat de les construccions humanes. El fotògraf Pàtric Marín (Flix, 1979) ha presentat aquest Nadal l'exposició artística 'Entre elefants i narvals', una mostra que fusiona dos dels seus treballs més recents, en els quals encara està treballant. 'A 6.000 millas del narval', un projecte que tractarà sobre la Reserva Natural de Sebes, i la seva obra més coneguda 'La pell ruda de l'elefant', guanyadora del Prix Mark Grosset del Festival 'Promenades Photographiques' de Vendôme. Hem volgut parlar amb ell per conèixer més de prop la seva obra.
"L'aproximació que es vol fer és cap a l'empatia perduda dels humans cap al medi natural o animals d'altres espècies"

- Sembla que a la natura trobes moltes de les respostes. Quines són aquelles revelacions concretes que et produeix un paisatge molt proper a tu com és la Reserva de Sebes?
No busco respostes ni li faig preguntes, tan sols deixo que s'expressi tal com és, que em parli a cau d'orella per dir-me què és allò que li puc robar per poder mostrar i reinterpretar amb les meves sensacions. L'utilitzo per explicar una història molt introspectiva. La reserva és un lloc que a simple vista pot semblar dins de la normalitat, però amaga un cicle de vida subtil que requereix molta calma per submergir-te en el seu corrent. El projecte 'A 6000 milles del Narval' va començar com un embrió d'alguna cosa incerta, només volia reproduir les sensacions i el misteri que emana a la zona al capvespre. Amb el pas del temps, unes quantes visites i dos milers de fotos, notes que hi ha un cicle silenciós ocult entre la penombra.



 

  • imatge de control 1per1

- La postproducció fotogràfica t'ajuda a transmetre aquelles sensacions que vols accentuar. Una aproximació artificial que paradoxalment t'apropa als sentiments humans més primitius? 
La postproducció o fotomuntatge com a tal, només està present a l'obra 'La pell ruda de l'elefant'. És imprescindible recórrer a aquest tipus de protocol de treball per obtenir el resultat final. Tot i això, jo vull que el treball postproducció passi desapercebut perquè no sigui el motiu principal de l'obra diluïnt el contingut i la càrrega emocional. L'aproximació que es vol fer és cap a l'empatia perduda dels humans cap al medi natural o animals d'altres espècies.

- Aquesta exposició és la intersecció entre dos camins/projectes que encara estan oberts: 'La pell ruda dels elefants' i 'A 6000 milles dels narvals'. Com descriuries allò que vincula els dos treballs? 
No hi ha una vinculació especial ni directa entre aquest dos treballs. És cert que els dos tenen coses en comú, parlen de natura, la consciència, la sostenibilitat, el misteri... 'La pell ruda de l'elefant' parla d'́un paratge perdut, d'animals sense paisatge on viure; animals amb parets però sense casa. 'A 6000 milles dels narvals' descriu paisatges idíl·lics sense animals. De fet, quan hi ha animals són espècies reintroduïdes o bé de cartró. Són dos projectes que han crescut gairebé junts, potser el segon, que encara es troba en estat de desenvolupament, em serveix de via d’escapament, per evadir-me una estona el món opressiu que ens engoleix el dia a dia, reflectit en 'La pell ruda dels elefants'

- Sí, l'exposició mostra aquest contrapunt entre la decadència de les construccions humanes i la bellesa majestuosa de la naturalesa. La permanència de la primera enfront la fugacitat de la segona? 
Són dos camins paral·lels que de vegades es creuen, sempre he admirat com la natura, per molt fràgil que sigui, sempre acaba recuperant el seu territori. Comptant minuts amb el rellotge geològic, les construccions humanes són efímeres. 

- Quines són les primeres fotografies que recordes que vas fer? Estan relacionades amb el teu entorn més proper, amb el poble de Flix?
Els meus pares em van regalar una càmera quan el món digital encara era una cosa llunyana. Vaig carregar un rodet de blanc i negre, fent les primeres fotos a l’entorn del poble, caminades pel bosc, masos, el riu, construccions abandonades, runes... Ara veig que són temes que, 17 anys després, encara fotografio. Curiosament, amb una d'aquestes fotos em van donar el primer Premi de fotografia a Flix. 



 

- Les Terres de l'Ebre sembla que estan vivint un renaixement de la cultura contemporània gràcies a la visió d'alguns joves artistes que s'han format fora, han recollit experiències, i ara, han establert aquestes terres com a centre de creació i inspiració. Què n'opines? 
La terra sempre et crida, i les ganes de fer-hi alguna cosa allà on vas créixer sempre hi és. Gràcies a les noves tecnologies estem connectats al món, i ens faciliten poder prendre aquest tipus de decisions. A l'Ebre s'estan coent coses interessants, i poc a poc, es guanyarà el seu lloc en l'àmbit de l'art.

- Si parlem de paisatges vitals, quins diries que són els que més t'han marcat? 
Aquells més propers, els que veig amb més freqüència. Els que puc anar investigant i coneixent poc a poc fins fer-los meus. 

​- Anuncies nous treballs per al 2016. Ens pots avançar alguna cosa?
Aquest any ha sigut molt bo per la difusió de la meva feina i els premis que m'han atorgat. Per tant, el 2016 es presenta bé. Continuarem exposant el treball més cèlebre, 'La pell ruda de l'elefant' a França, per haver guanyat el premi Marc Grosset l'estiu passat, en una galeria d'art de Barcelona i potser també continuï el viatge riu avall. Però la novetat serà la presentació oficial d'un nou treball que fa un parell d'anys que li estic donant forma, es titula 'YOZ, historia natural'. Parla de la creació de la vida a partir de formes d'elements fràgils i insignificants que ens trobem en una passejada pel bosc. Es podrà veure a París, al Festival internacional de fotografia contemporània Circulation(s), ja que m'han convidat a exposar-lo. També es podrà veure a Torroella de Montgrí, on em van donar una beca per produir l'exposició. 

  

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

Exposició 'Entre elefants i narvals'
Del 24 de desembre al 6 de gener 
Ca Don Ventura - Flix
Fitxa d'agenda Surtdecasa 

    

A

També et pot interessar