Pau Bertomeu: “Com et pots sentir si amb 16 anys t'envien a la guerra?”

El 75è aniversari de la Batalla de l’Ebre està representant tot un revulsiu en el panorama cultural de les Terres de l'Ebre. Han estat molts els museus i les sales d'exposicions que han recuperat la memòria col·lectiva d'aquells anys mitjançant exposicions o instal·lacions que han fet servir l'art com a vehicle per donar testimoni d'uns fets reals. El món del cinema també s'ha volgut involucrar en aquesta efemèride i, per això, ja està en marxa el projecte audiovisual La Fatarella 1938, produït per Delta Produccions i basat en el conte El Último Cigarrillo de Joan Ferré, una història basada en fets reals. Acabat ja el rodatge, l'impulsor d'aquest projecte, Pau Bertomeu, ens explica quines són les coordenades espai-temps que han propiciat aquest curtemtratge que s'ha filmat en localitzacions ebrenques com La Galera o La Fatarella -la ubicació històrica on tingueren lloc els fets – així com també de Santa Coloma de Queralt o Igualada.

 

 - Per què aquest curtmetratge just quan es compleixen 75 anys de la Batalla de l'Ebre?

Fa més de dos anys que vam posar-nos seriosament a preparar la pre-producció del projecte i a buscar el personal tècnic. Però precisament crèiem que el 75è aniversari de la Batalla de l'Ebre era un bon moment per acabar-lo i presentar-lo.

 

- Què t'ha inspirat exactament del conte El último Cigarrillo? On creus que recau la força dramàtica?

Quan vaig llegir per primera vegada el relat de Joan Ferré, em va impactar moltíssim. Sobretot el desenllaç. Mentre l’anava llegint, ja visualitzava tota la força visual que implica el drama d'anar al front. Separar-se dels pares, marxar de casa per anar ves a saber on, i no saber si tornaràs. No puc arribar a imaginar-me què m'hagués passat pel cap a mi en aquesta situació. Com et pots sentir amb 16 anys si t'envien a la guerra?

 

- Amb l'adaptació heu intentat mantenir aquesta intensitat emocional dels personatges... 

Sí, són persones que pateixen en silenci, que tenen un dolor moltes vegades contingut... Els guionistes Xavier Miró i David Comuñas han sabut plasmar al paper exactament el que jo estava buscant. Fins i tot ens hem inventat una escena que no sortia al relat. El conte se'ns ha fet curt, ja que dóna per evocar moltes escenes en paral·lel.

 

- Pel que fa al rodatge, ens podries explicar quines han estat exactament les tasques de recreació històrica en els espais escollits per a rodar?

Un dels grans elements amb què hem disposat és un camió de la Guerra Civil, un Ford AA del 26, reconstruït per l’associació Grupo Recreación Ejercito del Ebro. L’atrezzo militar l’hem llogat al Centro Expositivo Fayón i la trinxera la vam reconstruir amb els amics de l’associació Lo Riu, del poble de la Fatarella. Tota l’altra feina d’atrezzo la va fer Antònia Ripoll, la directora d’art del projecte, i amb la documentació ens ha ajudat la documentalista ampostina Júlia Idiarte.

 

- Com ha estat el treball amb els actors perquè semblessin vertaders soldats del 38? Suposo que a part del vestuari, s'ha fet un treball dramàtic amb ells. Què destacaries de les seves interpretacions?

A part del vestuari i maquillatge que ajuden molt, han treballat els seus papers a consciència, i tot gràcies a Estefania Guarch, ajudant de direcció i coach. Ella és la persona que s’ha encarregat de donar-li aquesta força i qui ha treballat amb ells.

 

- Encareu ara l'etapa de postproducció. Com es presenta? Quan podrem veure el curtmetratge?

Ara estem totalment immersos en aquesta feina, sobretot el Javi Araguz, que és qui se n'encarrega del muntatge i del seu posterior etalonatge. La meva idea és presentar-lo a finals de novembre o principis de desembre, aprofitant el poc que queda del 75è aniversari de la Batalla de l’Ebre. 

 

- Aquest curtmetratge contribueix també a mantenir viva la memòria històrica a casa nostra i també fora. Creus que fa falta posar sobre la taula aquells fets, també, a partir de l'art?

I tant! Créiem que de la Guerra Civil i, nosaltres concretament de la Batalla de l’Ebre, ja n’hem parlat prou i que ja hi ha prou llibres i documents gràfics, però tot al contrari. No hi ha tanta informació i cada cop n'hi haurà menys, perquè els testimonis estan morint.

 

- Heu conegut testimonis de primera mà?

Aquesta ha estat una part molt important del projecte. Abans de començar, vam fer un vídeo d’entrevistes a gent vinculada a la Batalla de l’Ebre, i ens va ser molt complicat recollir històries de supervivents de la Guerra. Són gent molt gran, molts estan desmemoriats, o altres directament van patir tant que no volen recordar-ho.  

 

- Heu fet molta tasca sobre el terreny intentant involucrar els protagonistes...

Abans de començar, també vam portar a terme unes xerrades titulades Teràpia Col·lectiva,  per presentar el projecte i fer que la gent se sentís compromesa i il·lusionada amb la idea. Aquesta Teràpia Col·lectiva esperem poder-la seguir fent quan es presenti el curtmetratge.

 

- Em consta que has comptat amb moltes col·laboracions de realitzadors ebrencs. Podríem dir que els professionals de l'audiovisual s'han bolcat en aquest rodatge?

Molts professionals del món audiovisual de les Terres de l'Ebre han format part del projecte, com per exemple Zoraida Roselló, Josep Gutiérrez, Javi Araguz o Angel Bertomeu... Així com també tota la gent de Barcelona, que ha estat el pilar tècnic d’aquest curtmetratge.

 

--