Jump to navigation
Dimarts
23 abril 2024
Terres de l'Ebre
Agenda
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inicia sessió
Registra't
Edicions territorials
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inici
Agenda
Experiències
Cartellera
Blogs
Seccions
Menjar i beure
Arts
Espectacles
Música
Llibres
Família
Entorn
Fires i Festes
Activa't
Botiga
Qui som
Contacta
Publicitat
Col·labora
Textos legals
Rastres de civilització al Gran Hotel Budapest
La pel·lícula de Wes Anderson es pot veure als cinemes d'Amposta
Surtdecasa Ebre
,
01/04/2014
Arts
"Encara queden rastres de civilització en aquest món barbàric que un cop coneixíem com a humanitat”, li diu Gustave H, el conserge perfeccionista d’un prestigiós hotel, al grum immigrant que es convertirà ràpidament en el seu peculiar
sidekick
. Gustave rememora amb nostàlgia el passat, un temps que s’ha perdut i s’ha emportat amb ell tota educació, bon tracte i glamur de la societat.
El Gran Hotel Budapest
és, precisament, la mirada nostàlgica del seu director, Wes Anderson, al passat cinematogràfic: les velles fórmules, els formats antics i la narrativa de la
screwball comedy
i cinema d’aventures del Hollywood més clàssic. També és, però, una revisió a la seva pròpia carrera, al seu passat: les seves obsessions i icones, la seva particular estètica retro-pop i el seu segell inclassificable que fa una pel·lícula tan… Wes Anderson. La seva passió per les històries corals, pel relat dins del relat i per la planificació calculada al detall culminen en aquesta obra magna del director que, malgrat ser la més marcadament còmica i aventurera, és també la més madura.
No és casual que, en moltes ocasions, es compari al director amb un rellotger: metòdic, calculador i mil·limètric. Les seves pel·lícules vénen a ser els petits engranatges que encaixen entre si per crear un mecanisme perfecte, i
El Gran Hotel Budapest
és l’última peça que arrenca el tic-tac de la seva genialitat. La visita d’un escriptor a l’abans majestuós hotel, ara en plena decadència, inicia la història del senyor Moustafa i les seves vivències i tutelatge per part del seu mentor; un relat carregat de peripècies i diversió però, sobretot, de melancolia. Una melancolia que, precisament, sembla passar desapercebuda sota el vel de l’humor, però darrere d’aquesta superfície s’amaga una mirada profundament trista.
El film recull tots els elements de la seva filmografia com si d’una celebració del seu cinema es tractés: el gloriós repartiment d’actors amb els quals ha treballat constantment, la seva obsessió pels espais harmònics, per les maquetes, pels trens, per l’animació
stop motion
i pels llargs tràvelings. Anderson ha preparat el còctel perfecte, però aquest cop no s’ha privat d’afegir noves capes i matisos als seus propis ingredients, aconseguint així reinterpretar-se a ell mateix. Tot i poder identificar tots els seus tics i constants,
El Gran Hotel Budapest
ens fa pensar que el seu director ha establert les bases per encaminar la seva carrera cap a una nova etapa: més madura, més harmònica, més sòlida. I tant de bo sigui així.
!On pots veure-la?
Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat a
www.surtdecasa.cat/ebre/cartellera
--
Més informació:
http://casadevidre.com
A
També et pot interessar
Foto:
Cedida
Veure les cares del món, un exercici d'ampliació
Foto:
Cedida
Andrea Queralt: "La producció combina tota la meva pulsió artística i també certa capacitat de lideratge"
Foto:
Cedida
Les 8 històries de vida del TEDxAmposta
Foto:
www.ninodeelche.net
Niño de Elche: “Les pràctiques artístiques són una bona manera d'apartar-nos del foc”
Foto:
Cedida
Les 5 raons per no perdre't 'Los Miserables' a Tortosa
Foto:
Cedida
Anna M. Bofarull: “La fibromiàlgia és un dels pilars de la pel·lícula i l’altre és la música”