Santi Alfonso: "Pertanyo a la generació que ens va tocar viure una postguerra sense altra diversió que anar al cine els diumenges"

Presenta l'exposició "Allò que el temps s'endugué" en el marc de la Festa Major de Móra d'Ebre

Anna Zaera

03/09/2015

Arts

En una època on els cinemes s'han perdut a gairebé tots els pobles de les Terres de l'Ebre, l'artista morenc Santi Alfonso inaugura una exposició documental a la sala Sota de Copes de Móra d'Ebre, titulada "Allò que el temps s'endugué". La mostra tracta sobre els antics cinemes que hi van haver a la població durant els anys quaranta i cinquanta del segle passat: les sales Julio Antonio (La Democràcia), Móriber i Universal, on es projectaven sessions dobles els diumenges a la tarda i els dies festius en general. L'exposició recull fotografies, anuncis i programes de mà de les pel·lícules que les sales programaven, uns programes que es lliuraven als espectadors d'una setmana per l'altra en acabar les projeccions. Alfonso va recordar que durant aquells temps entre Móra d'Ebre i Móra la Nova, dos poblacions separades per un quilòmetre de distància, funcionaven cinc sales de cinema. L'exposició "Allò que el temps s'endugué" ha format part dels actes de la Festa Major de Móra d'Ebre i encara es pot visitar durant l'horari d'obertura de la sala musical, cada dia a partir de les 19h. Des de Surtdecasa.cat, hem volgut parlar amb el protagonista, Santi Alfonso, perquè ens expliqui més detalls d'aquella època daurada de les sales de cinema.

"No ha estat només pel fet de perdre definitivament l'espectacle, sinó que a més s'han perdut, per sempre més, molts d'aquests edificis"

- Ets un col·leccionista d'objectes relacionats amb el cinema. Quins objectes tens?
Simplement sóc un aficionat que m'agrada guardar coses relacionades amb el meu poble. Més que res fotografies, de les que en tinc un bon arxiu. Pel que fa al cinema, tinc antics programes que solien donar-se d'una setmana per l'altra, però res més. També tinc alguna fotografia dels antics cinemes.

- Col·lecciones objectes relacionats amb el cinema perquè ets un cinèfil?
Sí, m'agrada el cinema. Com a gairebé tota una generació de persones que ens va tocar viure una postguerra sense altra diversió que anar al cine els diumenges. A Móra d'Ebre, durant dues etapes diferents, hi va haver en funcionament tres sales i dues a Móra la Nova, que gairebé omplien a cada sessió.

- Quin és l'objecte de l'exposició que creus que té més valor i per què?
Un dels objecte que més m'agrada és un full que es va publicar el 1976, juntament amb el programa de la Festa Major de Móra d'Ebre, on el propietari d'un cinema que s'estava construint feia un concurs amb un premi de 250 pessetes per aquella persona que trobés el millor nom per la sala. El nom ja el tenia escollit, però així feia publicitat de la sala. Li va posar per nom "Móriber" que era el nom del poble "Móra de Iber". El premi va quedar desert, però hi van participar moltes persones. La sala de cinema, que comptava amb platea, amfiteatre i galliner, a més d'una pista d'estiu i dues files de butaques tapisades, es va inaugurar durant la festa major d'agost amb la pel·lícula 'Gila', que s'havia estrenat el desembre del 1977 a Barcelona.

- Quina va ser la pel·lícula que més et va marcar i per què?
Una de les pel·lícules que sempre em van marcar va ser 'Zorba, el griego. Vaig anar a veure-la dues vegades, tot i que per aquell temps als menors no ens deixaven entrar. A cap dels meus amics els va agradar, però sempre he trobat una semblança molt gran del protagonista amb el meu avi. A més, també li agradava ballar. Això em va marcar molt.

- Quina és la millor sala que recordes?
Una de les millors sales que va haver a Móra d'Ebre, sense dubte, va ser el Cinema Teatre Julio Antonio. Construït abans de la Guerra Civil, va patir molts desperfectes durant la Batalla de l'Ebre, però, tot i això, el 1940 va obrir portes amb la pel·lícula 'El juez Harvey y sus hijos' i amb espectacle de l'orquestra Ray-Bel. Malauradament l'edifici modernista, enlloc de restaurar-lo, es va tirar al terra.

- Molts cinemes de la comarca van tancar. Com vas viure aquest procés? Amb pena, amb ràbia?
El fet que els cinemes tanquessin portes, no ha estat només pel fet de perdre definitivament l'espectacle, sinó que a més s'han perdut, per sempre més, molts d'aquests edificis que es van construir per aquest motiu i que esdevenien part d'un patrimoni que ja no podrem gaudir mai més. Avui per avui, a la Ribera d'Ebre, ja no queda cap sala de cinema. El darrer que hi havia a Móra d'Ebre, el Cinema Avinguda, va tancar portes aquesta primavera. L'edifici resta tancat i pel que sembla amb cap probabilitat de tornar-se a obrir.

- Què opines dels multicinemes?
Malauradament no conec cap sala de cinema de fora de la Ribera d'Ebre. Els multicines són la nova forma per a que el cinema no es perdi definitivament. No em desagraden. Tornar al passat significaria tornar a les incomoditats que significava seure en un "galliner" i veure dues pel·lícules, el No-do i els tràilers de les pel·lícules que es projectarien l'altra setmana. Ara tothom espera veure una projecció amb tota comoditat amb un so extraordinari i sense talls. De totes maneres, continuen menjant pipes, tot i que la meva generació ho va fer amb les bossetes de cacahuets torrats que la bona senyora pregonava a la mitja part.