Una marató de ball com a crítica a l'entreteniment contemporani

La Bouesia celebra a l'Arts Santa Mònica de Barcelona els 10 anys de festival

Anna Zaera

19/10/2015

Arts

L'any 1932, en plena depressió als Estats Units, es posa de moda entre la gent anar a les maratons de ball per aconseguir diners, menjar i sostre. Han de ballar per seguir vius, mentre el públic impassible gaudeix contemplant com ells s'esgoten i cauen rendits, molts cops fins a morir. Un circ humà, precedent del televisiu 'Gran Hermano', que demostra fins on és capaç d'arribar la cultura de l'entreteniment. Ho va reflectir el director Sydney Pollack en la pel·lícula 'Balleu, maleïts, balleu!' del 1969. Vuitanta anys després, el Centre Arts Santa Mònica de Barcelona acollirà aquest dissabte 24 d'octubre una nova marató de ball de deu hores oberta a tothom.

“Volem qüestionar quines són les dinàmiques que ens han portat fins aquí i celebrar que estem junts, encara que sigui des de la impotència”

L’experiment 'Balleu, Balleu Maleïts' del col·lectiu Gloria & Robert busca l’esgotament físic total dels participants com una manera de reproduir artificialment la crisi nerviosa de la societat actual. “Aquesta acció vol constatar la realitat del món en què vivim”, diu Rafael Tormo Cuenca, el comissari del certamen, que tindrà lloc en el marc del Festival d’Acció Poètica Bouesia que se celebrarà a Barcelona del 22 al 25 d'octubre. “Volem portar al límit uns cossos per qüestionar la pròpia capacitat de canviar res”, diu Tormo. “Estem vivint vides en les que intentem batre rècords”, afegeix. “Per això, volem posar en dubte quines són les dinàmiques que ens han portat fins aquí i celebrar que estem junts, encara que sigui des de la impotència”.

Allò ultralocal a la ciutat
Aquest esdeveniment és una de les accions programades per complementar l'exposició 'Psicogeografia d’un festival. 2005-2015' que arriba a Barcelona després d'haver-se presentat aquest juliol a Lo Pati - Centre d’Art de les Terres de l’Ebre i que, a principis del 2016, es traslladarà a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Tormo, codirector juntament amb el músic de Deltebre Miquel Àngel Marín del festival Bouesia, l’ha concebuda no com una proposta memorística, “sinó com un espai de trànsit on conflueixen els protagonistes que durant aquests deu anys han fet possible el festival”. Així, la mostra s’estructura al voltant de deu taules, una per cada any del festival, que contenen objectes, documents, elements sonors i visuals del que han estat aquests deu anys de Bouesia. “Quan a Bouesia parlem d'ultralocal, parlem d'una manera de relacionar-se amb l'entorn”, diu Tormo. “Jo crec que les ciutats moltes vegades s'adapten a uns espais ja formatejats, des de la resignació, més que des de la cerca d'espais d'alliberament”.

Marina Garcés, entre el pensament i la poesia
El dijous 22 d'octubre, destaquen els dos cara a cara que mesclen el pensament i l’acció poètica, a càrrec de Javier Bassas i Carles Andreu, i Marina Garcés i Miquel Àngel Marín. “El cara a cara entre acció poètica i pensament és un descobrir noves maneres d'estar entre dos disciplines i dues estratègies comunicatives que, de vegades, es perceben en compartiments estancs”, diu Tormo. “El que pretenem és un joc més, sense cap pretensió de novetat, per veure de quina manera podem repolititzar la vida des de l'àmbit de la poesia. I és que el joc amateur encara comporta una opció de risc, desvinculada de l'opció de mercat”, conclou.