Vicent Matamoros: “El que més m'ha afectat de viure a Barcelona són els canvis acústics”

Vicent Matamoros és canareu i té 29 anys. És Llicenciat en Belles Arts, especialitzat en escultura. La seua infinta inquietud l'ha portat a viatjar per tot el món, per captar el pols de diverses societats. I mai millor dit, perquè una de les formes que té aquest artista d'apropar-se a diverses comunitats és convertint en art els seus sons o convertint els elements de l'entorn en escultures sonores. D'aquest conjunt de tècniques, en surt part del seu art en forma de  música, efectes sonors o sons de la naturalesa. I d'aquí sorgeix la passió de l'artista per la cartografia social, una disciplina que sembla tenir la rigurositat de la sociologia i l'emotivitat de l'art i que, segons Vicent, no només és una fotografia sinó un retrat subjectiu de com palpìta un tros d'espai que bull de vida

 

- Ets un artista que treballes amb diferents recursos i suports...

Em considero un escultor que adapto les tècniques a les meues necessitats ja que treballo tant tècniques clàssiques escultòriques com suports digitals intangibles.

 

- Quins són els temes que t'inspiren més? Naturalesa, persones...?

M'atreuen molt els temes socials. Sempre intento treballar a partir del que em transmet la societat, però també, per produir efectes sobre ella. Em dedico a fer estudis cartogràfics de comunitats o també faig escultura ambiental a través de materials que ens aporta la naturalesa.

 

- Algun projecte del qual et sentis orgullós?

Preguntar això és com preguntar-li a una mare a quin dels seus fills estima més...

 

- Què és una escultura sonora?

És el resultat de fusionar elements visuals amb els sons. El so aconsegueix afectar els objectes directa o indirectament i llavors es crea irremeiablement una connexió entre el sentit de la vista i el sentit de l'oïda.

 

- Com es pot construir una escultura sonora?

L'escultura sonora es podria classificar en dos grans trets: que l'escultura sigui intervinguda per l'acció humana, és a dir, aconsegueixes sons i variacions de sons si les toques o les manipules. O que l'escultura depengui dels esdeveniments ambientals, del vent, de la pluja, la llum... El tipus d'escultura sonora que jo realitzo és del segon tipus i en gairebé tots els casos l'obra entra lligada a l'entorn i és l'entorn el que adapta la creació i construcció de l'obra.

 

- La composició de sons ens pot transportar a múltiples respresentacions mentals. També pot ser art?

L'art no deixa de ser una creació humana, cada individu crea la seua pròpia representació de l'art. Per a mi, la creació de documents fonogràfics és una forma d'expressió com moltes altres.

 

- Com va sorgir la idea de fer un mapa de sons de les Terres de l'Ebre?

El que més m'ha afectat de viure a Barcelona són els canvis acústics en l'ambient. Per això, primer vam fer un mapa de paisatges sonors de Catalunya i la il·lusió d'impulsar un estudi de la meua zona fou un dels punts forts per apostar el projecte del Montsià.

 

- Les Terres de l'Ebre són una gran font d'inspiració per a tu? Com es conjuga la vida urbana amb la de poble, sent tu d'Alcanar? Què t'aporta el poble i què la ciutat?

La ciutat m'aporta la vida activa i d'acció estressant que necessito, però el poble és l'únic lloc on puc curar els meus estats de saturació i carregar-me d'energia per fer front al dia a dia de la ciutat.

 

- En quins projectes estàs posat ara mateix?

Estic amb una obra sonora  per a la Biennal de Sao Pablo, un projecte de cartografia sonora  per a Melbourne projectat per al 2013 i, en aquets moments, relitzant part de l'atretzzo per a un curtmetratge.

 

- No pares, eh?

D'això es tracta, d'aprofitar la vida i conéixer diferents realitats.

 

- Què t'agradaria fer en els propers mesos?

No tenir tants problemes econòmics per desenvolupar aquests projectes dels que t'he parlat.