Aquella IDEOLOGIA relativista i dogmàtica

Fa uns quants dies un amic meu em va explicar, tot preocupat, que el seu responsable l'havia renyat severament perquè considerava que estava massa pendent dels errors tècnics que es produïen a les seccions confrontants a la seva. Això no m'hagués semblat gens estrany si fa uns mesos no hagués vist amb els meus propis ulls com el director de la mateixa empresa el felicitava per ser ell qui sempre se n'adonava dels problemes tècnics de moltes seccions abans que ningú.

Què havia passat? Era evident, el seu responsable no el volia a l'empresa i va utilitzar com a argument la primera cosa que se li va passar pel cap. Sovint quan et fan fora d'una empresa t'han de donar una excusa atenent a allò que fas quan el que volen es fer-te fora per qui ets. Així per exemple si es vol fer fora un treballador molt somrient se li ha de dir que somriu massa i que això no concorda amb la serietat de la companyia. El cas és que abans somreia i agradava perquè era simpàtic, ara en canvi no agrada perquè el somriure denota poca responsabilitat.  Si somriu poc, que somriu poc també potser una bona excusa.

Quan no et volen pots fer el que sigui que ho faràs malament. Si ets la persona més productiva et diran que eclipses als demés, si ets simpàtic que tothom vol parlar amb tu i que fas baixar el ritme de feina. Si només vas per feina et diran que no ets sociable i que és valor d'empresa promoure aquests valors. S'ha arribat a un punt tan elevat d'eufemisme que ratlla lo ridícul.

En l'àmbit de la política passa tres quarts del mateix. Si de sobte els espanyolistes puritans se n'adonen que per cada nen que s'expressa malament en català cent nens s'expressen malament en castellà es fondran de ràbia degut a que som uns independentistes radicals que exterminem la llengua i que a Catalunya es respira una olor forta al mateix separatisme que es vivia quan va esclatar la Guerra Civil (i que segons ells va esclatar per motius justificats).

Si en canvi el resultat és totalment invers, que per cada nen que s'expressa malament en castellà n'hi ha cent que no ho fan bé en català es podrà dir que això demostra que el català és llengua minoritària i que per tant el catalanisme totalitari es manté enganyant a la majoria catalana que  se sent espanyola.

En el fons, ambdues situacions totalment contradictòries, il·luminen els prejudicis de qui profereix tals exclamacions. Primer es tenen les opinions i després ja s'adequaran les estadístiques a la voluntat pròpia. Els sentiments i els prejudicis manen molt sovint en molts àmbits cosa que provoca la degradació de la democràcia i de les societats en tant que es presenta com a vertader i absolut allò que és sentimental i circumstancial.

Un cas extrem d'aquest relativisme perjudicial ple de prejudicis és el cas del terme "matrimoni" que molts conservadors defensen com a bastió i garant de la heterosexualitat utilitzant com a prova i argument la definició que ofereix el diccionari de la RAE. Com si aquest diccionari fos Déu o Alà i estès escrit amb tinta indeleble. Tanmateix tots aquells que defensen la importància dels significats donats per diccionaris van emmudir quan es va canviar la definició del concepte “Nació” quan aquest terme va ser referit per l'Estatut català vers el concepte Catalunya per tal de neutralitzar-ne el sentit i per tant Catalunya.

Si els fonaments de tota aquesta espècie d'il·luminats els hem de trobar al diccionari per qüestions etimològiques (segons ells) seria bo tornar al veritable origen de la paraula on "Matrimoni" que deriva de la pràctica i del Dret romà es refereix a una espècie de contracte en què la dona que el contreu adquireix el dret de ser mare dintre de la legalitat. Mentre que "Patrimoni" seria allò que el Pater familias té en possessió, mai una dona, ni tan sols Esperanza Aguirre en podria tenir i, en canvi, sembla ser que ella i la Cospedal en tenen un bon tou.

Si seguim revisant conceptes tal i com els hi agrada a alguns amics del puritanisme podem dir que "salari" no refereix a cap altra cosa que al sou en sal que cobrava la gent d'antany en tant que aquest mineral era un bé molt preuat i per tant es feia servir com a moneda de pagament.

Tot plegat sembla feixuc carregar amb aquests conceptes i tornar als inicis. Jo no m'imagino la casa de Gates rebentada de sal i com no m'ho imagino quan veig que una paraula queda desfasada perquè la realitat social canvia sento que és més fàcil corregir el diccionari que evitar evolucionar. Si hi ha un darwinisme biològic no condemnem la semàntica al creacionisme immobilista.