,
25/06/2012
Filosofia

A què no tens ous!

 

“No tens ous de tirar-li una taronjada al proper cotxe que passi!” I no, no en tenia d’ous jo. Era dels que em quedava amb la taronja i me la mirava, i no és que preferís menjar-me-la però sí que preferia no jugar-me-la. Fer ostentació de sobreabundància de poder del meu baix ventre no ha anat mai amb mi. Sí que ha anat sempre amb mi, però, reflexionar, i molt, sobre aquests tipus de situacions; suposo que per justificar els meus no actes o la meva insolidaritat amb aquells qui tenien un parell d’ous.

Hi ha alguna cosa en les paraules i en les frases que ens esclavitza perquè tendim a pensar que les paraules i la realitat tenen una forta correspondència, que si algú ens diu “idiota” està designant realment el nostre coeficient d’intel·ligència. Tendim a pensar que allò que diuen de nosaltres és el que som o que mostra de quina manera ens veuen realment els demès.

Per quin motiu ens posem a saltar quan algú profereix “boti, boti, boti, fill de puta qui no boti”? Què sentim quan llegim “estúpid qui ho llegeixi”? Si hi hagués escrit “Einstein qui ho llegeixi” què passaria? No tens ous de tirar-li una taronjada a un cotxe i jo, que no, que no en tinc i que em pregunto si per tenir valor un ho ha de mostrar sempre que li ho demanen o que l’inciten, sobretot si aquest acte de valor està relacionat amb un acte d’estupidesa.

I penso que el valor va per un altre camí, i potser ho penso per salvar-me a mi, per justificar i sublimar la meva covardia, però ho penso. Potser tenir valor consisteix en aprendre a dir “no”. O no és necessita més valor per desenganxar-te d'una cosa que per començar a provar-la? Tenir valor, potser està molt relacionat amb el “no”, amb el ser capaç de negar-te, perquè per negar-te a fer el que fa una majoria sí que s’han de tenir un parell d’ous. Sobretot si aquesta majoria porta taronges a les mans i veus que podrien començar a perseguir-te per no haver mostrat el teu valor.

 

Saxofonista o poeta qui ho llegeixi.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

06/04/2021
Déu preferí a Abel i Caïm, en veure's rebutjat, decidí matar al seu germà petit. Ja en el Gènesi es veuen les conseqüències de la insuficiència i de la mancança.
09/01/2021
“Després de 3 setmanes suportant aquells ruixats, tota la comunitat va acceptar la decisió d'abandonar el seu refugi subterrani i marxar a viure definitivament en un altr
29/04/2020
Per a que intuïm fins on la pròpia ideologia fa que manipulem la nostra percepció de la realitat per adequar-la al nostre pensament, podem veure a l'astrònom Tycho Brahe, que anys després de la proposta copernicana heliocèntrica, va proposar un
30/03/2020
Aquests dies estic fent l'esforç de centrar-me molt a comprendre i a evitar jutjar.
23/03/2020
Una de les propostes que em va semblar més curioses de la meva llicenciatura de filosofia fou la proposta experimental del filòsof nord-americà John Rawls.
20/03/2020
Aprofito el confinament per fer reflexió perquè a diferència del que proposa Fernández Díez, tot ha de poder ser qüestionat, d'altra banda es cau en el dogma i el dogma pot caure en barbàrie.