Aigua, roca, sorra, calma i paisatges a les Terres de l'Ebre

Onze platges de les Terres de l’Ebre han estat distingides amb “bandera blava”
Surtdecasa Ebre
,
07/11/2011
Entorn
Com deia Josep Pla “fa temps d’estiu: gregalet al matí; xaloquet al migdia; garbí fluix a la tarda; terralet a la nit. De dia, canten les cigales; al vespre els grills”. I és que arriben els dies per estarrufar- se al sol i xipollejar a l’aigua del mar... i si és el mar de l’Ebre, millor. Perquè a tocar de casa disposem d’un litoral variat que en pocs quilòmetres passa del paisatge abrupte de l’Ametlla de Mar, el Perelló i l’Ampolla, al litoral semi-desert del Delta.
 
Segell de qualitat
Enguany, onze platges de les Terres de l’Ebre han estat distingides amb “bandera blava”, el segell que testifica la qualitat de les aigües i del servei que s’hi ofereix. A l’Ametlla de Mar destaquen, doncs, les platges de Sant Jordi d’Alfama, Cala Forn, Pixavaques, l’Alguer i Catafató. Una mica més al sud, entre les pinedes i els penya-segats rogencs sobresurt la platja de Cap Roig i ja el nucli de l’Ampolla, la de les Avellanes.
 
Però un cop s’arriba a la plana de l’Ebre la roca esdevé sorra, en un el paisatge solitari i ferèstec. Un paradís per als furgoaddictes, els amants de la natura i per a tots aquells que que busquen calma, molta calma. A la platja de Riumar, a Deltebre, hi oneja “la bandera blava” i també a les les platges de Garbí i les Delícies, en plena badia dels Alfacs i prop del nucli de Sant Carles de la Ràpita. Només cal tirar cap al sud per arribar a la Marjal, la platja d’Alcanar nascuda al voltant d'antics salobrars i bassals atapeïts de canyissars. “Tot és net i petit com de joguina; i en el límit de la platja una llarga randa d'escuma que es perd al lluny del lluny”, va escriure Sebastià Juan Arbó mentre contemplava tots aquells paisatges.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar