Jump to navigation
De fet, com els propis pensadors expliquen, sota el títol 'Créixer en els marges', es planteja una sessió que tindrà una part de diàleg a dos, i després una segona part en què es plantejarà algun joc transformador a través d'una dinàmica en què el públic podrà dir la seva. “En un primer moment, explicarem què significa per a cadascú haver "crescut en els marges", en els marges del pensament, de l'art i la cultura, però també en els marges de les estructures centrals del poder polític i cultural. Exposarem de manera conceptual, però també viscuda i pràctica, què ens ha portat a fer un 'Espai en blanc' o un 'Perifèries' com a concrecions pràctiques d'aquests marges. No volem caure en la temptació del centre ni deixar-nos marginalitzar. A partir d'aquesta exposició a dues veus, en què compartirem idees i materials, a la segona part de la trobada compartirem amb tots els participants quines són les potències dels nostres marges, per tal de dibuixar un mapa diferent del que ens proposen els poders de la centralitat cultural, econòmica i política”, explica Tormo. “La potència dels marges i de les perifèries és precisament la mobilitat, que no és la potència de poder-se moure sinó que aquests espais el travessen”, assegura l'artista Rafael Tormo. “Això fa que el posicionament sigue complex i problemàtic, al mateix temps”. Tant la trajectòria de Tormo com de Garcés està marcada per la reflexió crítica i la construcció de noves maneres de plantejar els espais comuns i les maneres com ens pensem en aquests llocs. Garcés, des del món universitari - actualment és professora de Filosofia de la Universitat de Saragossa - i des de l'àmbit de la divulgació a través dels mitjans de comunicació, coneix directament el treball de Tormo, artista que es defineix com a explorador de pràctiques inter o indisciplinars i que, a part de ser el codirector de la Bouesia en els darrers anys, la seva última línia de treball va de la mà de les implosions impugnades i des del 2007 és director de 'Perifèries' - dispositiu de trobada de cossos, d'art i pensament -. Com les diverses expressions es relacionen amb la institució serà un dels punts que sortiran al debat, així com l'espontaneïtat en què un territori s'expressa. “Per a mi, la festa té un component més subversiu. Hi ha un altre tipus de festa més espontani i que no va de la mà del consens que potser sí que té una voluntat més alliberadora. Una vegada entres a la festa, després no surts igual”, diu Tormo a l'espera de ser interpel·lat per Garcés.
