Anna Zaera
,
04/10/2017
Entorn

David Garcia: "Hi ha la hipòtesi que els jaciments d'Alcanar haguessin pogut tenir el nom de Tyrika"

L'arqueòleg és un dels assessors del Festival Tyrika que se celebrarà el proper 14 i 15 d'octubre a Alcanar
David Garcia

Foto: 

Cedida
David Garcia
Alcanar celebrarà el proper cap de setmana del 14 al 15 d'octubre la primera edició del festival Tyrika, un nou format per apropar d'una manera lúdica i festiva el món dels ibers a la nostra societat i amb la voluntat de convertir-se en el festival iber de referència a Catalunya. El festival es desenvoluparà al nucli antic d'Alcanar i a la Moleta del Remei. Hi haurà exposicions, tallers, animacions, artesania i el tradicional mercat, però també diversos espectacles que permetran reviure la nostra història i entendre com vivien els nostres avantpassats. Hem parlat amb David Garcia, un dels historiadors -Doctor en Història, especialitat Arqueologia, per la Universitat de Barcelona- que ha col·laborat en l'assessorament històric de l'esdeveniment.
"Igual que estan molt ben conservades les estructures, també està molt ben conservat l'interior. És una de les col·leccions protohistòriques més importants de tota la península Ibèrica"

- Quin és el teu camp d'estudi concret?
La meva recerca està orientada especialment a l'estudi del període protohistòric a l'àrea de l'actual Catalunya, nord del País Valencià i comarques del Baix Aragó. En aquest marc, hem desenvolupat diversos projectes i estudis en relació a contextos tant de la primera edat del Ferro com dels diversos períodes de la Cultura Ibèrica.

- Quin ha estat el teu paper en l'organització de Tyrika?
El Festival és el resultat de l'evolució del mercat ibèric d'Alcanar. En realitat, el meu equip de recerca no hi hem format mai part. En el seu origen, va néixer de les mestresses de casa. El nostre equip de recerca porta treballant gairebé 40 anys a Alcanar i el que hem fet són tasques d'assessorament. Una de les idees que vam tenir és el nom. Ens van preguntar si hi havia algun topònim ibèric que es pogués relacionar amb Alcanar, els vam donar un parell d'opcions, i van escollir Tyrika. En aquest sentit sí que hem participat.

- Per què Tyrika?
Tyrika és un nom mític i una mica fosc perquè apareix en una obra clàssica. Un text romà que es diu "Ora Maritima" de l'escriptor Aviè. Relata com un viatger va recorrent tota la península Ibèrica i va explicant tot el que troba a la costa. Aquest escriptor romà fa servir en el seu relat documents molt antics. Documents d'arxiu, que en molts casos ja s'han perdut. En aquest text es menciona que entre Peníscola i la desembocadura de l'Ebre hi ha un territori que es diu Tyricae, que nosaltres hem traduït com a Tyrica. Diu que és el nom d'un lloc molt important; molt potent; en el que hi entren comerciants de tota la Mediterrània; que té una projecció política molt forta dins del territori. Nosaltres com que aquest nom és molt antic ens lliga molt amb el que estem excavant a la zona d'Alcanar.

- Era el nom del sud de les Terres de l'Ebre?
Fins i tot hi ha la hipòtesi que els jaciments d'Alcanar poguessin haver tingut aquest nom. No està demostrat però és una hipòtesi de treball. L'altra proposta era un nom de persona: Bekoiltun. Tot apunta que seria un nom de persona que va aparèixer escrit en un plom. Els ibèrics escrivien les cartes sobre làmines de plom.

- Per què Alcanar és un punt de referència en els jaciments ibers?
Alcanar disposa d'un dels conjunts arqueològics protohistòric -que és el pas entre la prehistòria i història- més important del nord-est peninsular. Pel que fa a l'estat de conservació, la Moleta està molt bé, però el de Sant Jaume també. Conserva parets de dos metres i mig d'alçada. Igual que estan molt ben conservades les estructures, també està molt ben conservat l'interior. És una de les col·leccions protohistòriques més importants de tota la península Ibèrica. Els materials ceràmics presenten un grau d'identitat enorme. Peces sortides dels dos jaciments canareus els podem trobar fins a 4 centres museístics de Catalunya; la Casa O'Connor, el Museu de Terres de l'Ebre, el Museu de Tortosa i el Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona.

- Què més el fa especial?
Doncs té una altra singularitat molt important i és que al nostre país no abunden els jaciments protohistòrics visitables. En tenim molt pocs i Alcanar en'és un d'ells.

- Tyrika reproduirà la vida quotidiana d'aquell moment històric. Què ens destacaries del dia a dia d'aquella gent?
Eren poblacions de caràcter rural, en el sentit que viuen de l'agricultura i la ramaderia. És curiós veure com moltes de les eines que feien servir al camp per llaurar la terra són idèntiques a les que es feien servir fins a l'arribada dels tractors a principis del segle XX. També ens resultaria curiós tots els rituals vinculats amb la mort. En aquell moment, els difunts eren incinerats, com ara estem tornant a fer nosaltres. Els incineraven amb pires funeràries i els posaven en vasos ceràmics sota terra.

- Què n'opines de la proliferació de les festivitats de recreació històrica?
Va començar fa uns anys amb les Fires Medievals i darrerament s'han generat aquestes fires pre-històriques o protohistòriques. Jo hi veig coses en positiu i altres no tant. Aquí anem amb molt de retard respecte a festivals similars que es fan a la resta del món, sobretot al món anglosaxó.

- Quines són les virtuts?
Que apropa el passat a la societat actual i intenta apropar la història a la gent a partir dels sentits; la vista, el tacte, l'emotivitat. Es busca transmetre una sèrie de coneixements històrics de manera lúdica i emocional. A la gent li arriba moltíssim. Si depengués de mi, n'hauria d'haver-hi més! Llàstima que aquest país nostre té un costum que és que quan fa les coses prefereix fer-les a l'engròs més que apostar per la qualitat. En això, ens diferenciem de la resta d'Europa.

- Com són els festivals al món anglosaxó?
L'assessorament històric, el pressupost, la capacitat creativa... Generen un discurs i unes accions. Unes acciones que a més d'instructives siguin divertides. Són molt estrictes amb les reproduccions. Arriben fins a l'últim botó, no en deixen passar ni una! Ells han tendit a la hiperespecialització. No tracten un període històric sinó una batalla en concret, per exemple. Això fa que no competeixin, sinó que es complementin. A Catalunya, anem a millor però també hi ha moltes festes d'època que són bastant cutres, ja que no deixen de ser mercats.

- Algun exemple de festival?
Per exemple, la batalla de Hastings, que es fa en una població al sud-est d'Anglaterra o el festival viking de la ciutat de York, també a Anglaterra.

- Com heu viscut la detenció d'una de les persones que havia espoliat als jaciments d'Alcanar?
La nostra feina és dividir la terra per nivells. Perquè cada capa correspon a un moment cronològic. Quan ve un furtiu fa un forat irregular, destrossa els estrats i ho barreja tot. Quan un furtiu accedeix al jaciment, aquest perd tot el seu valor. Tota la informació que hi ha és una pàgina de la història, i es perd per sempre. Per una ambició tonta, per una gent molt egoista, que no entén que el patrimoni de tots, destrueix una part de la història. Estem molt contents que l'hagin enganxat perquè estava fent molt de mal. Aquest és el que últimament estava més actiu però malauradament n'hi ha més. Això és una autèntica tragèdia.

- Per què ets historiador?
És una inquietud que he tingut des de petit. El passat sempre m'ha despertat molta curiositat. M'interesaa com viu la gent. Estudiar el passat és com fer de detectiu. Tens unes pistes per muntar el trencaclosques. Has d'intentar refer com vivia aquella gent. He tingut sort que la meva vocació s'hagi convertit en la meva feina. Tot i que faig ciència, per mi, és una passió. 

També et pot interessar