El ying i el yang de la mar ebrenca

Entrar al Facebook aquest dies pot posar malalts als ‘desafortunats’ que aquest estiu no podran sortir de casa per torrar-se en platges caribenyes, viatjar al Nepal per retrobar-se amb un mateix o gaudir d’un massatge tailandès en qualsevol resort de Phuket. Això, per no nombrar l'extensíssima col·lecció de fotos sobre postes de sol de totes bandes que pots contemplar únicament fent lliscar l’scroll del ratolí.

 

Segurament per la seua virtut hipnotitzadora, qui més qui menys, ha d’empaperar el seu mur virtual amb una d’aquestes imatges encisadores i, si a sobre l’astre es pon rere al mar, la cosa ja puja de nivell. Però afortunadament, no cal anar a Estoril, San Francisco o Larache per veure com el sol s’amaga flanquejat per l’aigua salada. N’hi ha prou en baixar a La Ràpita i passejar-se per l'extensa llenca de terra que separa el que es coneix com la 'Mar de dins de la Mar de fora'.

 

Els rapitencs i assidus anomenen aquest lloc l’Aluet, -sobretot quan ens referim a la mar de fora- un topònim que gairebé no ha canviat des dels temps dels àrabs (al-oued) i que fa referència al ‘riu’, que havia tingut una de les seues desembocadures a la zona que actualment coneixem com a Riet Vell. Per a la resta de mortals, però, això és el Trabucador. Bressol del kitesurf, paradís del turisme d’autocaravana i, encara que cada cop menys, punt de reunió familiar amb els tradicionals dinars dominicals de pollastre a l’ast sota el para-sol.

 

El que us proposem aquesta setmana no és estirar-vos com una palaia a l’arena per tornar el dilluns ben torradets, sinó aprofitar qualsevol tarda de la setmana per contemplar els contrastos d’aquest espai únic i rematar-ho amb una de les millors postes de sol de les Terres de l’Ebre.

 

I és que si parlem de contrast, difícilment trobareu un espai que definisca millor aquest concepte. Com el ying i el yang, la barra del Trabucador és l’estreta frontera que delimita la bravura del mar obert amb la serenitat de les aigües de la Badia. Són les forces oposades, i alhora complementàries, que només els temporals de llevant poden unir en contades ocasions i que nosaltres podem experimentar amb una caminada per la zona.

 

Per on començar, doncs? Podeu deixar el cotxe en qualsevol del aparcaments habilitats, o en algun espai on no corre perill d'estacar-se, i començar a caminar per la Mar de fora. Aquí la sorra és densa, farragosa i et proporciona aquell caminar difícil que diuen que va tan bé per a la circulació. Tampoc no us escapareu d’alguna envestida fugissera d’aigua. Hi ha qui no queda content si no arriba fins a les Salines, però aquí cadascú s’imposa el seu propi límit, així que sempre es pot donar mitja volta.

 

Allò interessant de l’excursió, però, és travessar l’isme del trabucador (amb compte per si passa algun cotxe) i compensar l’esforç fent la tornada a última hora de la tarda per la Mar de dins per deixar-se embadalir per la caiguda del sol, emmarcada per les serres del Montsià i la dels Ports, a la Badia dels Alfacs. Aquesta és l’hora perfecta també per observar els estols de flamencs que tornen a les Salines per passar la nit. Sembla un altre món, assossegat, calmat, impertorbable. Res a veure amb el camí d’anada i una manera perfecta d’acabar la jornada. No us oblideu de penjar les fotos!