Surtdecasa Ebre
,
16/01/2016
Entorn

Els paisatges més poètics de la Terra Alta

Pili Sanmartín associa l'entorn amb lletres inspiradores
Paisatge

Foto: 

Oriol Gracià
Vistes a La Sendroseta
Els paisatges estan fets de poesia, o la poesia de paisatges. Pili Sanmartin (Gandesa, 1982) va decidir tornar a la Terra Alta al 2014 per aprendre sobre vi i per viure en primera persona la quotidianitat de la vida rural. Treballant al costat dels seus, al Celler Bàrbara Forés ha descobert la pagesia i els seus sabers. Diplomada en Educació Social i Màster d'Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, actualment es prepara per a ser sommelier, mentre aporta una nova perspectiva a l'ofici, establint diàlegs entre la cultura del vi, les arts i el paisatge. Darrerament ha estrenat l'espectacle 'V I - S I O N S' a Barcelona en el que aporta la poesia, a un projecte col·lectiu on també hi ha música i tastos de vi. Diu que si hagués de descriure la Terra Alta ho faria com "un paisatge agrest i a la vegada sinuós. Un paisatge agrari treballat durament al llarg de la existència: la pagesia com a gestora del paisatge i per tant, gestora cultural". Aquest territori que ella habita cada dia l'ha convertit en paisatge. "El món està ple de territoris, és quan establim un vincle emocional amb aquest que esdevé paisatge. Crec que quan parlem de paisatge, parlem també de subjectivitat, almenys a mi m'agrada moure'm en aquestes coordenades". Li hem demanat que seleccioni els 5 paisatges que més la captiven i que acompanya d'una poesia inspirada per les llums, els sons de la natura, els silencis, els mosaics, etc.

1. Poble Vell de Corbera d'Ebre
El silenci dels morts i lart dels vius. La destrucció absoluta. La necessitat de memòria històrica. La cultura de la pau. Dolor. Oblit. 

XXIX

No és per
És
per poder oblidar els murs
caiguts
apedaçats per ombres destres
Per no fer de loblit
el pany massa greixat de la tragèdia
de tanta fam
daire i de llum    I 
de tanta cloaca buida

És
perquè salci     quasi fins al desordre
el crit     de dir mai més
als mil punts     ordinals     de les vides vençudes
I dins la terra     creixi
el cristall on tots puguem mirar-nos
i riure tots    amb tots     transparents
fets de música
arpes de cors i no boques cosides
amb xerricar de dents massa despertes
Feres potser      si així ha de ser
però de circ    per joc
Mai més hienes salvatges"

FELÍCIA FUSTER Versió Original(1996). OBRA POÈTICA a cura de Lluïsa Julià Editorial Proa (2010)

 

2. La Sendroseta
Paisatge. Arquitectura rural. El mosaic de cultius, la vinya, la olivera, els ametllers i els marges de pedra seca. Arquitectura efímera. Sabers ancestrals. Preguntes. El principi de tot: el primer vi Abrisat. Celler Bàrbara Forés. Garnatxa blanca. Lhoritzó. Perspectiva. Cavalls, Pàndols, les Agulles de Bot, Santa Bàrbara i el Port: Les muntanyes blaves de Perucho. 

Ficar la mà a terra.
Enfonsar profundament
la mà en la humitat
de la terra.

I aquesta pressió,
contra totes les coses
que transporto.

Per què?

Què és, doncs?
Dentre tot el paisatge,
on habita?
A dintre què hi ha?

Laia Nogera CaureEdicions 62 (2011)

 

3. El riu Algars
Cos. Calor. La remor de l’aigua. Roques. Quan es pon el sol i pots nadar sola en la immensitat d’un toll d’aigua que fa de frontera entre dos països veïns. Calidesa. Lloc secret. 

"quietud
asseguda mira al seu voltant
no busca més,
és saó,

amb lletres minúscules
diu la fragilitat de la seva geometria
estira braços i barques
part de tu en el pas que trepitja
de l’arena dels cercles
parteix

camina i avances alhora totes les dones del meu país”

Mireia Vidal-Conte “Margarides de fons” Cossetània Edicions (2008)

Temps

Estàs nedant
des de fa un cos sencer.
L’aigua et rellisca.
I la vida.
I l’embranzida.
La puntada.
I l’únic que els teus ulls
podrien (del tall) quasi veure.”

Mireia Vidal - Conte “Pragari” Columna Edicions (2005)

nedes fins
la cicatriu engoleix
fiblades d’abellir-te”

Mireia Vidal-Conte “Veces” Editorial Terrícola (2015)

4.  La Coma d'en Pou (camí de Gandesa a Corbera dEbre per la Serra de Pàndols i Cavalls)
Celler Bàrbara Forés. Família. Hivern. Cultius. Vinya. Bosc. Pàndols i Cavalls perfilen lhoritzó. La saba de la vinya en repòs i la saviesa dels qui la cultiven en perill dextinció. La necessitat de retlleu generacional.

Desandar lo andado. Aspirar a encontrar un pueblo sabio, un pueblo antiguo, un pueblo elefante, cuya fuerza no estuviese al servicio de la agresión, la conquista o el poder, que tan solo exigiese que se respetara su derecho paso: el camino sagrado por el que la manada atraviesa los territorios sin dañarlos.

Hallar un pueblo sabio. Desear salvar la tierra si tan sólo se hallase uno.

Chantal Maillard La mujer de pieEditorial Galaxia Gutenberg (2015)

5. Serra de Pàndols Cota 705
La immensitat del plaer i del dolor simultanis. Garbinada. Els dies clars s’hi veu el mar. Revolució.

[Non hai ferida sen sangue, nin tempo sen historia. 
Pero nós non batemos
na porta do mundo para entrar.
Nós batemos na porta do mundo
para que non durma.] 

María do Cebreiro fragment del poemari ‘Os inocentes’. Editorial Galaxia (2014)

 

(*Fotografies de Pili Sanmartín i Manuel Sanmartín Suñer)

També et pot interessar