Les 10 curiositats del mitjà de transport més romàntic

El Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova ofereix un recorregut per la història recent

Anna Zaera

14/05/2015

Entorn

“El tren és el mitjà de transport que va portar la llibertat a la gent” diu Jordi Sasplugas, president de l'Associació Amics del Ferrocarril de Mora la Nova (APPFI), entitat que gestiona el Centre d'Interpretació del Ferrocarril, un dels museus més desconeguts de les Terres de l'Ebre però també un dels més inspiradors. Viatges transcontinentals, vagons de luxe, assassinats, trobades inesperades, escenes esperpèntiques, persones que pugen, persones que baixen, estacions d'origen, estacions de destí, abraçades, llàgrimes, adéus, retrobades. Els trens són un microcosmos que connecta persones i espais, i per això, aquest mitjà de transport porta associada una aura de romanticisme difícil d'explicar en termes solament històrics o mecànics. “No és només un mitjà de transport, és alguna cosa més” comenta un entusiasmat Sasplugas. Us proposem un itinerari per aquest Museu ubicat als afores de Mora la Nova que incorpora any rere any moltes curiositats relacionades amb el ferrocarril i que vol convertir-se, a la llarga, en un gran parc temàtic que expliqui la història d'aquest mitjà de transport que tant ens agrada. Et presentem 10 curiositats d'aquest Centre d'Interpretació i et convidem a visitar-lo.

1. Móra la Nova, una estació enmig del no-res
El 1891 Mora la Nova va viure la que seria una de les transformacions més importants de la seva història! Va convertir-se en un punt clau en la línia de ferrocarril que unia Barcelona i Madrid. Per la seva situació geogràfica representava un canvi d'etapa en aquest itinerari i va ser elegida per acollir una base de manteniment de locomotores. En poc temps, el que era un petit poble rural de 300 habitants va convertir-se en un municipi on vivien 3000 persones, una tercera part d'elles treballadors de Renfe arribats de diferents punts de l'estat. Aquesta efervescència derivada del ferrocarril es va allargar fins el 1974, any en què Móra la Nova perd els seus privilegis com a enclavament. Després d'uns anys de decadència, el 2001, a través de l'APPFI es posen les bases per recuperar el passat històric vinculat al tren.

2. Una torre de control única a tot l'Estat
“L'enclavament”, que és així com s'anomena tècnicament, és l'edifici principal de l'actual complex del Centre d'Interpretació. Aquesta antiga torre de control restaurada en els darrers anys, és l'única que es conserva a Catalunya en la seva tipologia, i va ser la primera que es va construir a l'Estat Espanyol, l'any 1928. La seva funció era controlar el canvi de vies del tren i el tràfic ferroviari de l'estació. En l'actualitat, és un espai totalment museïtzat que allotja alguns elements recuperats de l'època com per exemple el primer sistema de control de trens en utilitzar energia elèctrica de tot l'Estat espanyol. Aquesta torre va deixar de donar servei el 1981 i va restar abandonada fins a la creació de l'APPFI.

3. La recreació del despatx del cap d'estació en els anys foscos del franquisme
Al primer pis de la torre de control hi ha un dels espais que més apropen el visitant a la vida quotidiana de les estacions. Un espai governat pel cap d'estació, que supervisava des del seu despatx el bon funcionament de la venda de bitllets, així com la coordinació amb les altres estacions per on passava el tren. Tot i l'olor a naftalina, les reminiscències a les pel·lícules espanyoles dels anys 50 són constants; la taula, el ventilador, la màquina d'escriure o el mobiliari són objectes recuperats per transportar-nos a l'atmòsfera d'aquells anys grisos del franquisme. Es conserva una màquina expenedora de bitllets, així com l'últim registre de comptes de passatgers que data del 1990. En un racó de la sala hi ha un sac on tradicionalment posaven els diners recaptats per tal de portar-los a Madrid.

4. L'evolució dels semàfors, el progrés al servei del tren
A l'exterior de la torre de control, trobem una exposició dels semàfors que s'han utilitzat al llarg de la història per dirigir el trànsit de trens. Tot un exemple de l'evolució tecnològica! Al començament, els semàfors eren mecànics, després van arribar els d'activació elèctrica i finalment es van començar a utilitzar els lluminosos per ser visibles pels maquinistes a la nit.

5. La locomotora, la joia de la visita
“La Bonita”, aquest és el tresor del Centre d'Interpretació. Transportada des del Museu Nacional del ferrocarril l'any 2011, aquesta és l'única locomotora de vapor que s'ha pogut recuperar de les 96 que hi va haver en aquesta estació en els anys de màxima esplendor. “La Bonita” va ser fabricada a Barcelona el 1951 i és de les més grans d'Espanya i d'Europa. Des del 2012, els operaris estan treballant en fer-li una restauració estètica. Observar la seva majestuositat és un dels punts culminants de la visita. I atenció! Perquè s'espera que, quan es posi en funcionament el tren turístic que unirà Mora la Nova amb la Costa Daurada, aquesta locomotora encapçali el comboi.

6. Les cabines, escenaris d'històries mudes
Potser una de les imatges més vinculades a les històries del cel·luloide sigui les que ocorren a l'interior d'aquests cabines clàssiques, de seients tapissats enfrontats. Al Centre d'Interpretació del Ferrocarril han restaurat també tot un vagó de cabines de principis de segle perquè puguis sentir aquesta sensació que els trens d'avui dia ja ens han fet oblidar. Quantes històries mudes guarden aquests seients!

7. El rellotge que va inventar el temps
El ferrocarril va ser el primer mitjà de transport que va fer necessari el que avui coneix tothom com a usos horaris mundials. És per això que el 1905 s'aconsegueix que el món es mogui amb aquesta sincronia del temps. Com? A través d'un rellotge que funcionava a través d'impulsos telefònics. El rellotge patró estava a Barcelona i quan canviava la minutera enviava un impuls elèctric que connectat al telèfon feia que tots els rellotges de les estacions, fins arribar a Madrid, canviessin al mateix temps. El rellotge que va inventar el temps és una de les reliquies autèntiques que trobem en aquest Centre d'Interpretació.

8. Nova cotxera, punt culminant de la visita
El recorregut turístic finalitza a la nova cotxera del tren turístic, on s'hi ha d'accedir amb cotxe, ja que queda una mica lluny del punt de partida de la visita. Allà s’hi restauren i conserven alguns exemplars de locomotores, automotors, cotxes i vagons, que ens mostren l’evolució del ferrocarril al llarg del temps. Entre elles, trobem la 241F-2238, l’únic exemplar que es conserva de locomotora de vapor de gran potència del dipòsit de Móra la Nova que remolcava els grans trens expressos entre Barcelona i Madrid als anys 50 i 60.

9. Pont giratori, el primer recuperat amb vocació museística
Els ponts giratoris eren un dels elements més característics d’un dipòsit de tracció vapor a principis del segle XX. Servien per canviar l’orientació de les locomotores i també per col·locar-les a la via més adient, ja que totes les vies de la rotonda confluïen al pont, al mateix temps, connectava el dipòsit amb les vies generals de la línia. A Móra la Nova, el pont giratori va ser desballestat el 1983 per vendre'l com a ferralla. El 2008, l'Associació va recuperar un pont giratori de l'estació de Granada que va ser el primer que es va reinstal·lar a Catalunya amb finalitat museística.

10. Primera gasolinera ferroviària, records forogràfics
Tot i que no queden restes del que va ser, si que hi ha un seguit de fotografies que demostren la seva existència a l'estació de Mora la Nova. Les podem veure al primer vist de l'edifici de la torre de control, juntament amb plànols i un audiovisual sobre la comunicació ferroviària al llarg de la història.