Surtdecasa Ebre
,
09/01/2017
Entorn

Com pagàvem a les Terres de l'Ebre durant la Guerra Civil?

Aquesta mostra es podrà veure al vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre fins el 29 de gener
Paper Moneda

Foto: 

Cedida
Mostres del paper moneda
Els objectes del passat sempre són una bona pista per conèixer com vivíem en altres temps. En aquest cas, moltes persones ja han oblidat que els pobles de les Terres de l'Ebre van emetre, durant un període de temps, el seu propi paper moneda. El sistema econòmic tenia lloc a nivell local i els ajuntaments, els sindicats i, fins i tot, alguns comerços es van convertir en emissors d'aquestes monedes. Ara, l'historiador local Joan Beltran utilitza aquests papers moneda per analitzar com era la vida quotidiana durant la República, la Guerra Civil i el Franquisme. "Una cosa tan senzilla com un trosset de paper ens pot obrir a un coneixement més profund del nostre territori", diu Beltran a Surtdecasa.cat. Arrel d'aquest llibre s'ha construït una mostra que es podrà visitar al vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre fins el proper 29 de gener, i que serà itinerant per altres municipis de la comarca.

A partir dels testimonis conservats de paper moneda emesos a la comarca del Montsià i que es conserven en la col·lecció de Julio Allepuz, entendrem com la Guerra Civil va trasbalsar el país i canviar la vida de les persones. Durant els primers mesos de guerra, l’atresorament de la plata en mans de particulars i del govern republicà i la retirada del metall usat en les indústries de guerra, provocà la desaparició de la moneda fraccionària.

Davant d’aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya va començar a emetre bitllets de deu, cinc i dues pessetes i mitja. L’oposició del Govern espanyol i el fet que els bitllets no resolguessin el canvi menut si tenim en compte que els valors nominals eren massa elevats, va fer que aquesta iniciativa no acabés prosperant. Això va obligar la Generalitat de Catalunya a modificar la Llei municipal catalana, del 9 d’octubre de 1936, per a dotar als ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, que només tenia valor dintre dels propis límits municipals. Què podem saber a partir d'aquests paperets de colors? Aquí teniu cinc conclusions arrel de la nostra conversa amb Beltran.

1. Societat del Montsià
Al Montsià, trobem 11 localitats que van fer ús del paper moneda o d’algun signe monetari local: Alcanar, Amposta, Freginals, Godall, La Galera del Pla, La Ràpita dels Alfacs, La Sénia, Mas de Barberans, Masdenverge, Ulldecona i Planes del Montsià. Tant en la presentació com en la mostra, veurem com el paper moneda també forma part del patrimoni històric, cultural i numismàtic de les Terres de l’Ebre i esdevé un retrat de la societat montsianenca del moment.

2. Els símbols locals
El paper moneda que, en cada poble, tenia un disseny diferent, mostrava els canvis de nom d'alguns dels municipis del Montsià, com és el cas de Sant Carles de la Ràpita que s'anomenava La Ràpita dels Alfacs o Santa Bàrbara, que s'anomenava Les Planes del Montsià. Cada poble utilitzava un color, tot i que predominaven els colors ocre, i també cada municipi decorava el bitllet amb un símbol identificatiu del poble, com les barquetes a Alcanar o el Castell a Ulldecona. També n'hi havia de molt elaborats com el d'Ulldecona o La Ràpita i de més senzills com el de Freginals o Masdenverge.

3. El poder de la comarca i les primeres institucions comarcals
En un moment en què es commoren els 80 anys dels consells comarcals, aquests paper moneda van contribuir a augmentar el sentiment d'identitat local i també comarcal. El Montsià va ser decretada com a comarca el 1936 per la Generalitat, però va tenir escassa vigència a causa dels resultats de la Guerra Civil. No va ser fins al 1979 que, amb el nou Estatut d'Autonomia, es torna a considerar com a tal.

4. El preu dels productes
Un treballador cobrava entre 8 i 12 pessetes diàries, però la majoria de productes que utilitzava el poble encara es comptaven per cèntims: el diari (10 cts.), un litre de llet (80 cts.), un quilo de pa (75 cts.), un quilo de patates (25 cts.) o un litre de benzina (75 cts).

5.  La fi d'aquest sistema de canvi
L'ús de moneda local durà fins el 25 de febrer de 1938, quan el govern de Manuel Azaña (amb seu a València en aquells moments), publicà un parell de decrets prohibint la circulació i emissió de tot paper moneda local o regional

També et pot interessar