Marina Pallás
,
05/07/2017
Entorn

El tresor immaterial de les Terres de l'Ebre

L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial registra 100 elements immaterials culturals que formen part de la vida dels ebrencs
Mantons d'Ulldecona

Foto: 

IPCITE
Ball de mantons d'Ulldecona
La morra, la jota, les birles, la cucafera, les mones de Pasqua, el ball de mantons, la cantada de caramelles, els majorals... Hi ha tant patrimoni immaterial a les Terres de l’Ebre com tradicions, agrupacions, espectacles o formes d’organitzar-se. En un territori essencialment agrari i de pobles petits, les Terres de l’Ebre conserven vives moltes tradicions dels seus avantpassats, però que no només se celebren durant les festes majors, sinó que es converteixen en elements d’oci, en part de la seva gastronomia o en tota una manera de viure.

L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) ha finalitzat dos anys de treball de camp d’entrevistes, de recerca etnogràfica i d’elaboració d’aquesta informació. Per posar punt i final al projecte, se celebrarà un acte de cloenda, que tindrà lloc el diumenge 9 de juliol a les 19:30 hores al Celler Cooperatiu de Gandesa i que estarà presidit per l'ex director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i actual Conseller de Cultura, Lluís Puig.

L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial és un projecte que es vincula a la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre, declarada per la UNESCO el 2013. Segons expressen, aquesta designació revela la importància de connectar el patrimoni cultural immaterial amb el patrimoni natural i d’harmonitzar la relació de les persones amb l’entorn.

En l’elaboració i difusió d’aquest projecte, impulsat per la Direcció General de Cultura Popular, hi ha participat un equip de dotze persones, essencialment etnòlegs i antropòlegs. S’han registrat un total de 100 elements, que es poden consultar de forma oberta a la web de l’inventari. Es tracta d’una selecció representativa del patrimoni immaterial ebrenc. A l’hora de realitzar-la s’ha buscat que hi hagués un equilibri entre les quatre comarques de l’Ebre i també dels diferents paisatges que formen part d’aquest territori i que són els que defineixen la seva diversitat de costums i tradicions: el Delta de l’Ebre, el Port, el riu, el mar i la plana interior.

Tot seguit, exposem alguns dels elements immaterials més curiosos i menys coneguts:

La plantada del pi a la Torre de l’Espanyol

Aquest element, treballat per l’antropòloga Maite Hernández, es converteix en un acte de reafirmació identitària i sentiment de pertinença col·lectiva, protagonitzada pels quintos que l’últim dia del mes d’abril planten el pi. La celebració compta amb tot el procés, des que se selecciona el pi, es tala, es planta i s’escala per penjar una bandera o deslligar una corda​. Antigament es feia amb motiu de la marxa dels joves al servei militar.
Més informació

La plantada del pi a la Torre de l'Espanyol from Immaterial TE on Vimeo.
 

L’organització de l’artesania col·lectiva de la festa

Maite Hernández ha treballat aquest element per demostrar la gran participació i involucració veïnal que tenen el desenvolupament de moltes festes populars a les Terres de l’Ebre. Ja sigue per tradició popular o perquè s’impulsen des de l’Ajuntament processos d’organització comunitària i participació ciutadana, les festes aconsegueixen temporalment unir un conjunt dispers de veïns, amics i familiars. En poder ser exemple les festes quinquennals d’Alcanar, Ulldecona i La Ràpita, les festes majors d’Amposta, Caseres, els Muntells, Gandesa o Móra la Nova, entre molts altres.
Més informació

Organització de l'artesania col·lectiva

 

El celler cooperatiu de Gandesa

Un dels elements arquitectònics més destacats de la Terra Alta, obra de Cèsar Martinell, també és ben present en aquest inventari. Ingrid Bertomeu l’ha identificat, juntament amb el del Pinell de Brai, com una obra arquitectònica de començaments del segle XX de gran valor patrimonial, anomenades ambdós com a ‘Catedrals del Vi’. Avui en dia la producció es porta a terme en un espai remodelat. L’antiga nau del cellers es reserva per a les visites turístiques i les activitats de promoció del vi. La cooperativa organitza visites guiades i tastos de vins.
Més informació

El celler cooperatiu de Gandesa i el vi de garnatxa blanca from Immaterial TE on Vimeo.

 

L’organització de la pesca a les basses del Delta de l’Ebre

Un aspecte desconegut fora del gremi dels pescadors és també la mateixa organització, en aquest cas a les basses del Delta. Com ha estudiat Ingrid Bertomeu, el sorteig de les pesques es realitza cada any el dia de Sant Pere, el 29 de juny. En aquest sorteig s’assignen les places dels pescadors a les diverses pesqueres per a la temporada que comença l’any següent. El primer diumenge de setembre, el de la Mare de Déu de la Cinta, se celebra el sorteig de les vacants. També s’anuncia el preu de les sàrxies o xarxes (el 2016 va ser per exemple de 170 euros les dos peces) i els pescadors s’agrupen per bassa per acordar el dia d’armar (disposar els ormeigs per pescar).
Més informació

Organització de la pesca

 

La cuina del peix a la barca

Marc Ballester ha descobert un altre element força desconegut com és l’elaboració de plats per menjar a bord de la barca. Els pescadors preparen plats amb pocs recursos, d’elaboració ràpida i senzilla però amb un gran coneixement del producte fresc, el peix, que és clau per aconseguir uns plats gustosos. El suquet calero, l’arròs o els fideus rossejats són alguns plats característics que perviuen tant dins la barca com fora, en un context festiu.
Més informació

Cuina del peix a la barca

També et pot interessar