Records aeris de la Guerra Civil

A La Sénia, els bombardejos de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) hi van passar de llarg. El motiu va ser que el municipi comptava amb un aeròdrom ubicat al seu terme que, construït pel bàndol republicà i pres després per la Legió Còndor, va servir d’escut per a la població. La seua recuperació i la possibilitat de visitar-lo mantenen un espai per al record i per a la coneixença d’un passat no tan llunyà. Els dissabtes al matí, endinseu-vos en la seua història.

 

La situació estratègica del poble de La Sénia, entre Barcelona i València i a mig camí entre l’Aragó i les Balears, va ser determinant a l’hora d’ubicar-hi al seu terme un camp d’aviació que va jugar un paper clau en el desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola.

 

Avions de caça i bombarders, primer de l’exèrcit republicà i després de la Legió Còndor, van sobrevolar en diferents períodes els camps del Montsià. Tots ells s’abastien a l’aeròdrom ubicat a dos quilòmetres i mig de la citada població i que comprenia una extensió de 90 hectàrees de terreny. A dia d’avui, el Camp d’Aviació de La Sénia és un espai històric i patrimonial conservat de manera parcial i vinculat a la memòria històrica del nostre país amb nombroses referències orals, documentals i gràfiques.

 

Si voleu conèixer de prop la història que amaga l’aeròdrom d’aquesta població de les nostres terres, no us ho penseu dos cops. Les visites són gratuïtes i es realitzen cada dissabte a partir de les 10h. Si ho preferiu, també en podeu concertar per a grups i per altres dies amb una reserva prèvia realitzada amb anticipació.

 

La història més recent s’explica ‘in situ’

Després de la seua inauguració l’agost de 2011, al Camp d’Aviació de la Sénia s’hi poden visitar els voltants de l’aeròdrom, el refugi antiaeri restaurant de manera recent i altres espais construïts durant el període bèl·lic. Entre aquests s’hi troba la Casa de Comandament, on hi havia les oficines de control de vols i operacions, que s’ha museïtzat i a l’interior de la qual s’hi expliquen les activitats que es realitzaven a l’aeròdrom i on s’hi pot visionar el documental Entre dos fronts. Realitzat per Marc Ortiz, dóna veu a personal supervivent de l’aviació republicana i de la Legió Còndor. La visita segueix al Magatzem de Manteniment del camp on s’hi troba una rèplica d’un Polikarpov I16, el primer caça monoplà d’ala baixa amb tren retràctil del món en entrar en servei i que va utilitzar l’exèrcit republicà.

 

Durant la Guerra Civil, altres estructures van arribar a formar part de l’aeròdrom com ara edificis prefabricats de fusta i tendes de campanya. A part, també cal mencionar la Caseta Roé, on hi havia l’equip de transmissions; la Torre de Martí, residència i club d’oficials; i el Molí Hospital, que era a la vegada la residència de les tropes i la central elèctrica del camp. En aquest últim espai encara s’hi conserven restes de les trinxeres on s’hi van instal·lar quatre grups d’antiaeris motoritzats per protegir l’aeròdrom.

 

Actualment, el Patronat del Camp d’Aviació de La Sénia, que s’encarrega de gestionar aquestes infraestructures, organitza a l’aeròdrom actes commemoratius per tal de recordar i recuperar la memòria històrica local. Amb el pas del temps, ha vist incrementar l’interès per aquest espai i, per aquest motiu, ha fixat el mes de setembre com a data per organitzar-hi jornades de portes obertes que presenten grups de recreació històrica i estands firals que s’acompanyen de xerrades i projeccions.

 

Fer memòria també per avançar

El 1937, el Ministeri de Defensa va ordenar l’expropiació d’uns terrenys situats a pocs quilòmetres de La Sénia per construir-hi un aeròdrom prou gran per permetre-hi l’enlairament i l’aterratge d’avions de caça i bombarders. El seu perímetre irregular recordava una estrella de cinc puntes, emblema de l’aviació republicana.

 

L’exèrcit de la República el va acabar de construir a mitjans d’aquell any i el camp d’aviació va ser republicà fins l’abril de 1938, quan l’exèrcit de Franco va avançar direcció el Mediterrani des del front d’Aragó i va partir Espanya en dues parts: la republicana i la nacional. Llavors, l’aeròdrom va ser ocupat per l’exèrcit sublevat, en aquest cas, per la Legió Còndor.

 

El senienc Heribert Garcia Esteller, autor de diferents llibres sobre el camp d’aviació, destaca les dimensions d’aquest espai ubicat en un terreny ben comunicat, també per terra, difícilment inundable i a resguard de les boires: “tenia tres pistes creuades, fet que feia que, fes el temps que fes, es podia utilitzar”. El camp estava pensat per avions bombarders força grossos, per això, segons apunta, una de les pistes mesurava 1.900 metres i les altres dues passaven dels 900”. Amb aquesta mides era lògic que el nombre de personal que hi havia també fos elevat. “Quan hi va estar la Legió Còndor, l’aeròdrom estava ocupat per gairebé mil homes, entre personal de terra i personal de vol”, remarca l’autor.

 

Pel que fa al dia a dia dels habitants de La Sénia, Garcia explica que mentre l’aeròdrom formava part del bàndol republicà, la gent del poble hi acudia a fer-hi reparacions, tasques de neteja, a cosir, etc. D’aquesta manera, guanyaven diners. Amb l’estada dels alemanys, aquests ingressos encara van augmentar més. “Guanyava més diners un xiquet fent encàrrecs per a un soldat alemany que el seu pare collint olives durant tota una setmana”, remarca l’expert.

 

En el seu darrer llibre, La aviación republicana y la Legión Cóndor en el aeródromo de la Sénia publicat per l’editorial Galland Books en castellà i en anglès, Garcia Esteller repassa qüestions històriques del camp d’aviació i hi inclou anècdotes i interessant material gràfic. Les imatges que més hi abunden són les que mostren episodis de l’estada de la Legió Còndor a La Sénia ja que les corresponents a l’estada dels republicans són molt escasses i difícils de trobar. El llibre es complementa amb dades del personal que va estar al camp d’aviació durant aquell període.

 

“Durant l’estada dels republicans i la dels alemanys a l’aeròdrom, el poble de La Sénia mai va ser bombardejat i això ha ajudat a no tenir cap mal record d’aquell moment”, assegura Garcia. A la vegada, diu que en no haver patit mai bombardejos, la gent del municipi no té “aquella rancúnia tan arrelada com en altres indrets” ja que els seus habitants “no ho van patir de la mateixa manera que ho va fer la gent que va sofrir la Batalla de l’Ebre a la Terra Alta”.

 

En relació a l’estat actual del camp d’aviació, i segons el parer de Garcia, el procés de recuperació dels equipaments va començar massa tard però actualment és un espai “molt digne i atractiu per als visitants”. Per la seva banda, el Patronat del Camp d’Aviació considera que per al poble de La Sénia, conservar aquestes instal·lacions ha servit per recuperar una part de la història del municipi, que havia estat perduda durant molts d'anys. Al mateix temps, creu que, d’aquesta manera, moltes persones han pogut explicar moments difícils de la seva vida patits aleshores: “l'oblit no serveix més que per repetir errors del passat”.

 

--

Més informació: 

www.campaviaciolasenia.cat