Jump to navigation
En aquest àmbit ha estat treballant Salvador Cardero, protagonista de la segona exposició del cicle 'Col·leccionar passions', que li ha permès crear un herbari amb més de 1000 plecs, reunir un ampli fons fotogràfic i recuperar i posar en pràctica moltes receptes i usos de les plantes naturals amb diferents finalitats en l’àmbit de les Terres de l’Ebre. Aquesta exposició forma part del cicle 'Col·leccionar passions' que impulsa la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals amb la participació de diverses entitats com el Museu de Cervera, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el Museu de la Mediterrània, el Museu Etnològic del Montseny i el Museu Marítim de Barcelona. L’any 2015 el Consorci Museu de les Terres de l’Ebre va realitzar la primera d’aquestes exposicions dedicada a Jesús Bru i el Grup de Recerca i Estudi del Patrimoni de Vilalba, i està previst que el cicle continuï a Amposta l’any 2017 amb les col·leccions de Plàcid Torres.Decideix anar al camp i canviar de vidaL’autor Salvador Cardero naix a Baena, Còrdova, el 1951, on viu fins als nou anys. Recorda sobretot com gaudia de la natura mentre acompanyava els seus pares a treballar al camp. El 1960 arriba a Barcelona, i als catorze anys comença a treballar d’administratiu i de comercial. El 1978, amb la seva actual parella, decideixen adoptar un estil de vida alternatiu i establir-se a Can Maiol, una masia per a reconstruir a la zona de Gallecs al Vallès, a Palau de Plegamans, on es posa a treballar amb un grup de persones per recuperar els lligams amb la natura, en un entorn de procés d’urbanització. A la casa on viu hi descobreix un exemplar del llibre 'Plantas medicinales. El Dioscórides renovado', de Pius Font i Quer, un clàssic que serà l’origen del seu interès per l’herboristeria i la botànica.
Comença a estudiar les plantes medicinals, que conrea al jardí de la masia, i s’interessa per la botànica general. Es converteix en herbolari i ven plantes medicinals i espècies a l’àrea de Barcelona. Progressivament, inicia la seva col·lecció confeccionant l’herbari, les fitxes amb les propietats de les plantes i l’arxiu fotogràfic; entre moltes altres coses. L’interès per les propietats medicinals de les plantes (fitoteràpia) s’amplia al conjunt dels usos socials (l’etnobotànica). D’herbolari passa a professor: durant deu anys es dedica a impartir cursos de botànica, de fitoteràpia i d’etnobotànica. El 1998, amb la seva dona Merçé, adquireix i es trasllada a la finca del terme d’Ulldecona on resideixen en l’actualitat, que bategen amb el nom del 'Jardí de la Miliana'. Allà hi desenvolupa bona part del seu projecte de vida: producció ecològica de plantes medicinals i un jardí botànic enfocat a la docència. Des de la seva arribada a les Terres de l’Ebre, Salvador col·labora amb el Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre, on en companyia d’altres botànics i estudiosos, amplia els seus coneixements i realitza una tasca de recerca i difusió, la seva dedicació principal al llarg de dècades, fruit de la qual col·labora en diferents articles, llibres i activitats científiques.
Les col•leccions de Salvador Cardero estan enfocades a satisfer els dos principals objectius que han impulsat la seva dedicació principal al llarg dels anys: satisfer el seu interès personal per les plantes i enfocar aquests coneixements cap als àmbits de la divulgació i la docència. El seu herbari consta d’un nombre de plecs que supera el miler i serà dipositada a l’herbari del Museu de les Terres de l’Ebre. En conservar les plantes dels plecs les principals característiques i en estar dipositades en un herbari oficial, serviran perquè altres científics o altres persones interessades els consultin i tinguin informació sobre la vegetació de una determinada zona geogràfica.
Una altra de les principals col•leccions de Salvador Cardero és el recull de fotografies de plantes que en bona part mostren les seves diferents fases biològiques. Aquest arxiu fotogràfic, actualment digitalitzat, consta d’unes vint-i-cinc mil imatges que corresponen a gairebé quatre mil espècies. El jardí botànic de la Miliana és un altre dels eixos principals de les seves activitats. El projecte va ser concebut com una col•lecció de plantes vives amb dos objectius principals: esdevenir una explotació agrària de producció ecològica de plantes medicinals i crear un jardí botànic enfocat a la docència. A la Miliana podem trobar unes quatre-centes espècies de plantes que tenen usos medicinals, ornamentals, industrials o comestibles, el que en conjunt podem anomenar com una col•lecció de plantes etnobotàniques.
