Jump to navigation
Belart porta mesos anant cada cap de setmana a la capital de la Terra Alta per supervisar el vestuari, les cavalleries i el text, que serà representat pels actors el grup teatral La Farsa, de Gandesa. Hem volgut parlar amb ell perquè ens ho expliqui de primera mà.
- A les teves mans està la realització artística. Amb el text, quin procés de creació heu seguit? La companyia ‘La farsa’ feia molt de temps que anava darrere del projecte i, finalment, es van donar les condicions per tirar-ho endavant. Fa un any em van trucar per proposar-me aquesta direcció. Jo vinc del teatre professional, sense menysprear en cap moment l’amateur ja que la diferència entre els dos són el temps i els diners. El projecte, doncs, es creava assajant els caps de setmana, així que no podia assolir un text molt feixuc. A més, jo volia explicar la història d’una manera molt didàctica, molt visual. Representar com es movien, com es vestien a l'època... Li vaig encarregar al dramaturg Marc Jornet dos textos: un de la Cort Catalana i un altre de la Castellana. La idea era que fossin molt explicatius de com eren els matrimonis. - És la primera vegada que fas una recreació històrica? Jo sóc escenògraf i director d’art, i sí, és la primera vegada que dirigeixo un espectacle d’aquesta magnitud. He dirigit coses petites, he fet d’ajudant de direcció, però aquí controlo a 110 persones. El divendres passat vàrem fer el primer assaig general amb tots els participants i es va desenvolupar d’una manera excel·lent. - Com veus l'auge de les recreacions històriques: Renaixement, fires medievals,...? Les recreacions històriques medievals expliquen un període dels més importants de la nostra història, sobretot aquí a les Terres de l'Ebre ja que donen una mica els noms i cognoms destacables a les nostres terres. Sí que és veritat que hi ha una pompa de recreacions històriques: Vilalba, Ulldecona, Tortosa, Móra d’Ebre... El que és més interessant és que hi ha moltes ganes d’unió i fer coses amb tot el poble. I és que el leitmotiv és molt bo: es barregen, s’uneixen per fer alguna cosa en comú. A més, crea un intercanvi entre els pobles que fan aquestes coses. Per exemple, els de Vilalba vindran a veure l’espectacle amb més ganes o nosaltres baixarem a Tortosa per mirar o passejar els vestits amb més motivació. Ara bé, la nostra particularitat és que parlem d'un fet que no és universal, ja que va passar a Gandesa i només a Gandesa.- Com veus la relació entre allò global i allò local? De les grans companyies de teatre, a les que estàs acostumat a treballar per tot el món, a la companyia amateur del teu poble? Això per a mi és fantàstic. Que tot el que he après pel món ho pugui tornar als meus orígens és emocionant. Jo vaig sortir de Gandesa als 10 anys per estudiar i, a partir d’aquí, va començar la meua afició per les arts plàstiques. El meu gran mentor va ser Pepe Rubianes, gran amic. Gràcies a ell vaig anar cap a l’escenografia, treballant a la resta d’Europa, Espanya i també a les Amèriques. Ara puc tornar al nostre Sud que tant defenso tot allò que vaig aprendre, i és un plaer immens. Espero que la idea tingui continuïtat i sigui sòlida.- Expliques que ‘Un casament reial’ és teatre de proximitat... Sí, el que m’interessa molt aquest primer any és que l’actor vegi just davant els ulls de l'espectador, una característica molt del teatre al carrer. Així aconseguim aproximar l’actor al públic i el públic a l’actor. El públic que no està acostumat al teatre, la llunyania li fa por.- En quin projecte estàs involucrat ara mateix?Amb l’espectacle ‘El president', una obra de Thomas Bernhard que presentarem al Temporada Alta de Girona, per després estar dos mesos al Nacional. Una obra feixuga i punyent que també recomano.
--Fitxa d'agenda de Surtdecasa.cat'Un Casament reial'
