Anna Zaera
,
15/03/2017
Espectacles

Belén Fabra: "El que més frustra a l'Emma és la diferència entre la llibertat dels homes i les dones. En això, em sento identificada"

L'actriu estrena 'Madame Bovary' a Tortosa el proper 7 d'abril
Belén Fabra

Foto: 

Cristian Casanelles
Belén Fabra en el paper d'Emma Bovary
Belén Fabra (Tortosa, 1977) posa veu a un dels personatges més cèlebres de la literatura universal, Madame​ Bovary. El director de teatre Ángel Alonso, amb una llarga trajectòria a la televisió, la va elegir entre totes les actrius possibles. Fabra es posa a la pell d'aquesta somiadora que travessa cada etapa de la seva vida amb l'anhel d'aspirar a un món més perfecte. Ple d'aventures com les que de petita imaginava a través de les revistes. Després d'estrenar-se a la Sala Muntaner de Barcelona, l'obra arriba a Tortosa, ciutat natal de la protagonista, el proper dia 7 d'abril. L'actriu continua amb la seva gira teatral que alterna amb la gravació d'alguns capítols de la sèrie de TVE 'El Ministerio del tiempo' i també prepara a les Terres de l'Ebre l'estrena de l'obra 'Les passions de la Menestrala', basada en la novel·la homònima de l'escriptora xertolina Francesca Aliern. Hem parlat amb ella perquè ens expliqui totes aquestes novetats.
"Totes les versions que havia vist eren el relat del què va passar i ell necessitava explicar com vivia ella, quina era la seva subjectivitat. És molt fidel a l'estil de Flaubert, ja que el mateix director ha fet l'adaptació"

- Heu comentat en algunes entrevistes, tant el director com tu, que ha estat una obra feta amb pocs recursos, el que podríem anomenar teatre independent...
​Sí. Això té una part bona i l'altra dolenta. La bona és que hem pogut fer-ho al nostre temps, assajant a casa del director amb un tracte molt directe. La dolenta és que no teníem ni un duro. El director i jo vam posar diners pels bitllets de tren i la resta era feina nostra.

- L'obra es va estrenar a Sant Cugat sense gairebé haver fet prèvies. Vau anar construint el personatge a mesura que l'anaves representant...
Bé, no, l'obra ja estava molt dibuixada, el que ha anat canviant és la meva manera de viure-ho i de transmetre-ho.

- Com estava dibuixada Madame Bovary al cap del director? Ell assegurava en una entrevista que cap Madame Bovary teatral feia justícia al personatge tal com l'entenia ell...
Exacte. Totes les versions que havia vist eren el relat del què va passar i ell necessitava explicar com vivia ella, quina era la seva subjectivitat. És molt fidel a l'estil de Flaubert, ja que el mateix director ha fet l'adaptació. El que ell ha fet és posar-li veu a l'Emma.

- Com construeix la subjectivitat de la figura femenina? 
L'Ángel feia molt de temps que treballava en aquest personatge. Durant un temps ho havia deixat aparcat. Havia parlat amb algunes actrius, però per diferents raons no s'havia tirat endavant.

- Finalment et proposa a tu en el paper d'Emma Bovary?
Sí. Un amic comú ens va presentar perquè considerava que jo podia fer molt bé el paper. Quan ens vam conèixer, vam connectar. Li estaré eternament agraïda. Ha estat un camí llarg, de vegades frustrant, i de vegades il·lusionant... Però he après moltíssim.

- Quines creus que són les característiques que va veure en tu aquest amic?
És un company actor que també fa de periodista i va entrevistar a l'Àngel Alonso. Fent repàs de la seva carrera van parlar de la seva obsessió pel personatge d'Emma Bovary. Li va comentar que encara no havia trobat a l'actriu i de seguida li vaig venir jo al cap.

- Com veu el director l'Emma Bovary?
Com una dona atractiva, que sent la necessitat de trencar amb les normes socials, somiadora.

- És la reivindicació de la veu d'una dona?
Sí, l'Ángel sempre comenta que l'Emma Bovary és una feminista. El que més frustra a Emma és la diferència entre la llibertat dels homes i de les dones. I en això em sento identificada. Quan es queda embarassada desitja amb totes les seves forces tindre un nen perquè pugui fer tot el que ella no ha pogut. I durant l'obra vivim tot aquest procés.

- L'obra comença molt forta amb un "Demà estaré morta..."
Sí, aquesta sentència és la porta per començar a reconstruir la seva història. La gent pensa que és una tragèdia, però no ho és, perquè és la recerca constant de la plenitud. Ella busca mantenir-se en aquesta plenitud, però llavors xoca amb la realitat.

- És una obra on hi ha molts objectes...
Sí, serveixen per fer aquests flashbacks, per fer un repàs a la seva vida. Considero que és un gran encert perquè no només veiem el que ha passat sinó el punt de vista que ella tenia en el passat i el punt de vista que té en el present, fins i tot, el punt de vista que tenia quan era nena, quan llegia les revistes romàntiques en el convent on estava. Veiem com projecta totes aquestes fantasies en el seu primer marit... Ella vol viure moltes aventures. No només les dones ens sentim identificades, sinó qualsevol persona que viu amb anhels, somnis i frustracions.

- És un dels personatges que més t'ha marcat de tots els que has fet fins ara?
Segurament és dels més complexos. Sobretot perquè és un monòleg i tota la responsabilitat recau sobre mi. Però m'han dirigit molt bé i en cap moment em sento sola. No es veu com un monòleg perquè visualment és molt rica. Un dia li vaig dir a l'Àngel de broma: "Yo me voy a operar para hacer esta obra toda la vida!" I és que ara, que ja està més rodada, és quan més la gaudeixo. Acabo esgotada i amb moltíssima gana, perquè és un desgast enorme!

- Com més connectada estàs amb l'essència de Madame​ Bovary, més connectes amb el públic...
Sí, el personatge està més connectat, penses menys i ho vius intensament. En una de les funcions, una dona se'm va apropar a l'escenari i va començar a cridar: "Muy bien! Muy bien! Ella soy yo, ella soy yo". Estava molt emocionada.

- Vas aconseguir una identificació total...
Clar perquè parles de l'amor, de la passió, de voler sortir de la mediocritat, de viure en un somni...Tots ens sentim interpel·lats per aquests grans temes.

- És una idealista...
Sí, no entén el món sense passió.

- Tu també ho ets?
Sí, sóc molt fantasiosa i segurament poc realista. Recordo que quan era joveneta també somiava amb que un príncep, bé no sé si un príncep, però un noi molt atractiu em venia a buscar... Potser som persones que necessitem aquesta adrenalina per viure, és cert que hi ha altra gent que sembla que viu i ja en té prou amb el que té.

- Has començat a assajar una adaptació teatral que s'ha fet de la novel·la 'Les passions de la Menestrala' de Francesca Aliern, que s'estrena a Litterarum 2017 sota la direcció de Valer Gisbert. Per què vas decidir acceptar aquesta proposta?
Em va donar molt bon feeling. I d'això me'n refio bastant. No dic que sí o que no així a la babalà però sí que ho tinc en compte. Interpreto el paper de la Joana, que és la protagonista. És una obra molt de dones, hi ha altres actrius de les Terres de l'Ebre que interpreten uns personatges que són un contrapunt molt necessari per l'obra. I amb la dansa i el cant aporten una altra dimensió al muntatge.

- Què destacaries de la versió de Valer?
Me n'he adonat que, de cop, amb la visió de Valer, se m'ha enriquit el personatge. Com la dibuixa, sola, davant del riu... Veiem una faceta seva molt més passional del que jo havia imaginat en un principi, ja que es una dona que pateix molt, però Joana és pura resiliència. Veurem que té certes similituds amb Madame Bovary, ja que durant tota l'obra la veiem com fa aquesta transició de més jove a més madura. Valer no posa el focus en el que és més evident, però sí en el que és essencial. És un dramaturg amb molta sensibilitat. A més, poder fer un text en tortosí, per mi, és un destape brutal.

Madame Bovary
Divendres 7 d'abril, 22h
Tortosa

També et pot interessar