Anna Zaera
,
04/05/2016
Espectacles

Mireia Andreu: “És en els límits on passen coses interessants”

La creadora tortosina impulsa una iniciativa artística col·laborativa que culminarà amb una performance a Lo Pati
Amics menjant

Foto: 

Cedida
Estada de treball a Balada
Les disciplines artístiques i professionals mai es donen en compartiments estancs. Quan diferents habilitats tècniques es posen en comú, l'art es desvia, s'expandeix, s'escapa, es retroba. L'esperit col·lectiu opera de manera diferent a l'individual. Quan diferents professionals del món de la dansa, de la música, del cant, de la filosofia o de la il·lustració es troben, aquest 'Big Bang' cobra una potència còsmica. 'Art vs Escena' és un projecte pensat per la creadora i performer Mireia Andreu (Tortosa, 1977) que ha posat en joc aquesta energia col·laborativa. Partint d'una excusa, en aquest cas la idea d'opressió, cadascun dels 14 participants - que prèviament s'havien apuntat voluntàriament a aquest taller - havien de fer una proposta creativa al voltant del concepte. Va ser en una estada a la residència d'artistes de Balada, on es van poder trobar quatre músics, Rafael Balada, Yves Navarro i Frederic Díaz - membres de la banda Purkinje - i Joan Bagés; el filòsof Roman Aixendri; la ballarina Laura Montañana; la periodista Rosa Palmer; l'artista Rebeca Royo; els fotògrafs i il·lustradors Vlad Pop i Andrei Moldovan; la soprano Cecília Aymí; la politòloga Sofia Royo; i el dissenyador gràfic Jaume Martínez. El resultat de tot el que allà va sortir es podrà veure el proper dissabte 7 de maig en una performance a Lo Pati.
"Crec que en aquestes disciplines tots participem, els que realitzen les accions i els que van a veure-les. El directe crea una relació única i efímera entre les persones"

- Una idea i diferents maneres d'expressar-la. Per què decideixes posar en comú diferents llenguatges artístics i crear una orquestra de veus?
Penso que qualsevol disciplina artística evoluciona i s'expandeix en els seus límits, i és en aquests límits on se solen creuar amb altres disciplines diferents. Aquest punt és on crec que passen coses interessants. A mi sempre m'ha agradat treballar en aquesta franja i m'ha permés col·laborar amb gent interessant i treballar amb diferents disciplines artístiques, que forma part de la manera que tinc de desenvolupar els meus projectes.

- Quin origen té aquesta experiència de voler treballar en els límits de les disciplines?
Aquesta experiència neix de les meves vivències. No és la primera vegada que participo en un procés de diàleg com aquest. Vaig començar a treballar d’aquesta manera l'any 2001 al Sitges Teatre Internacional amb la Carnicería Teatro, Stanstill, actors, ballarins, creadors audiovisuals, creadors sonors.... Durant els següents set anys vaig estar creant i representant diferents espectacles per tota Europa al costat de Rodrigo García, al Festival d'Avignon, a la Schaubühné de Berlin, Festival metre en scene de Rennes, Festival Autonme de Paris, La Fondazione Orestiadi de Sicilia o el Festival Citemor a Portugal, sempre en aquesta línia. Després vaig tornar a Barcelona, i ja fora de La Carnicería Teatro, vaig treballar de la mateixa manera en diferents teatres de la ciutat, Mercat de les Flors, Teatre Lliure...

- L'inici és una convocatòria oberta per fer un workshop?
Sí, les persones que es van presentar tenien moltes ganes de venir i deixar-se portar. Es notava quan presentaven els seus currículums i les seves propostes de treball.

- Quins han estat els teus darrers treballs en aquest sentit?
Fa dos anys a Tortosa, al Festival A Cel Obert, vaig crear la peça 'Tot és Aigua', on van participar la soprano Cecília Aymí i el compositor i músic Joan Bagés.

- Les diferents expressions giren al voltant de la idea de l'opressió i dels límits. D'on surt aquest concepte que forma part del nucli del qual parteix tot?
Són temes universals que s'han tractat al llarg de tota la història, lamentablement avui en dia no podem deixar de tractar-los, o com deia Nietzsche "posar-los en escena". El tema de l'opressió és molt ampli i allò interessant era que cada persona l'interpretés com vulgués, alguns des d'un enfocament més social i polític, altres més personal.

- Què és el que més et va sorprendre del treball col·lectiu a Balada?
La gent sempre et sorprèn, per això, m'agrada treballar amb les persones. Mai saps les coses que poden sortir.

- Finalment, aquest diàleg a moltes bandes arribarà al públic a través d'una performance. Per què esculls aquest format com a art per ajuntar-ho tot?
Performance o teatre contemporani, pots dir-ho com vulguis. Crec que en aquestes disciplines tots participem, els que realitzen les accions i els que van a veure-les. El directe crea una relació única i efímera entre les persones. Potser els músics es posen a tocar una peça de manera improvisada i s'establirà un diàleg.

- Què queda a partir de la performance?
El que és segur és que aquestes persones continuaran amb allò que aquí s'ha començat. Sempre acaben succeïnt coses que la teua imaginació no hagués pogut arribar a pensar-les. 

- Aquest projecte parla de la necessitat de més diàleg entre disciplines artístiques?
El treball entre diferents disciplines és molt interessant i també enriquidor. Ho aconsello.

Més informació: 

Espectacle 'Art vs Escena' 
Dissabte 7 de maig, 20h 
Centre d'Art Lo Pati - Amposta
Fitxa d'agenda Surtdecasa

  

També et pot interessar