Cap dia sense un conte, cap dia sense una alegria

Les recomanacions literàries d'aquest mes de març d'Estrella Ramon

Surtdecasa Ebre

20/04/2012

Família

C. El pequeño libro que aún no tenía nombre

Autor: José Antonio Millán

Il.lustrador: Perico Pastor

Edita: Siruela

Recomanat per a lectors i “escoltadors” de 9 a 100 anys (o més!)

Hi havia una vegada un petit conte. Era tan petit que només tenia una lletra: es deia C. C de conte. Els seus pares l’estimaven moltíssim i el trobaven el conte més bonic del món, és clar, però, al mateix temps, estaven una mica preocupats perquè el temps passava i C no creixia ni una sola paraula. Ni una lletra. Ni un accent. És que ni una coma. Tots els demés contes menuts anaven a escola i anaven afegint línies i capítols a les seves històries. Tots menys C. La seva mare finalment va decidir mirar de fer alguna cosa i llavors... (i llavors l’haureu d’anar a buscar i llegir-lo per a saber el què passa ;-)

El árbol rojo

Autor i il·lustrador: Shaun Tan

Edita: Barbara Fiore Editora

Recomanat per a lectors i “escoltadors” de contes de 12 a 100 anys (o més!)

La protagonista d’aquesta impactant història és una noia. Una noia en temps difícils, on les coses no paren de complicar-se cada cop més. Sort en té d’una petita fulla roja, un petit bri d’esperança que la dura, a poc a poc, cap a un final sorprenent. Una meravella d’àlbum, impossible de reduir a mots. Això que estic fent és només un intent matusser de fer-vos venir ganes de trobar-lo, tenir-lo entre les mans i comprovar-ho per vosaltres mateixos. Un regal preciós en forma de llibre. No us el perdeu.

El talp Eudald i en Pau Pega

Autor: Maite Carranza

Il·lustrador: Lluís Filella

Edita: Cruïlla

Recomanat per a lectors i “escoltadors” de contes de 6 a 100 anys (o més!)

L’Eudald és un talp que ha passat una gran part de la seua vida lluny dels seus (els altres talps) i en companyia molt propera dels “caps de carbassa”, és a dir nosaltres. Ara ja s’ha fet gran, ha tornat a casa i es distreu contant als seus nebots les millors anècdotes del temps que va passar amb els humans.

Els Caps de Carbassa fem riure als talpets menuts perquè som de colors, no tenim gaire pèl i ens compliquem la vida d'una forma ben original. I és que mira que hi ha humans per a començar a contar i no parar. Perquè, què em dirieu d’una noia que es diu Violeta Vullserjo, o d’un noi que es diu Serafí Pocapela, o de la Teresa Tancalatele, o de Martí Totgas o...