Escola de Naturalistes Lo Caro Roquetes

Foto: 

Anna Zaera
Escola de Naturalistes Lo Caro

L'Escola de Naturalistes, una nova manera d'aprendre

Xiquets de 5 a 11 anys descobreixen l'entorn natural des d'una nova perspectiva a Roquetes
Anna Zaera
,
16/04/2014
Família
“Els descobriments sempre vénen de l'experiència”, diu Laura Queral, geòloga de Roquetes que, des de fa més d'un any, encapçala juntament amb Meritxell Soler, l'Escola de Naturalistes 'Lo Caro', el primer centre de les Terres de l'Ebre que promou un aprenentatge de ciències naturals alternatiu a l'escola tradicional. Aquest centre, que està ubicat a Roquetes i que ha seguit el model d'El Gaig blau de Cambrils – vinculat a l'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans- Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC)-, promou que siguin els xiquets i xiquetes els que descobreixin per ells mateixos les lleis de la naturalesa a través de l'observació, el joc, les preguntes i la interacció entre ells. “Tenim clar que l'aprenentatge sempre es dóna a través de la vivència”, subratlla Laura.
'Volem fer servir la connexió que els més petits tenen amb la naturalesa com a font d'aprenentatge'
En aquest cas, el curs escolar va d'octubre a juny i les activitats se solen realitzar els dissabtes al matí, i també alguns dies a la tarda, al sortir de l'escola. "Actualment comptem amb 12 xiquets i xiquetes de 5 a 11 anys", explica Laura, que comenta que també es realitzen, al marge de la matricula, activitats lliures i colònies d'estiu per tot aquell que es vulgui apuntar. La càrrega didàctica d'aquesta escola és doble: per un costat, busquen potenciar l'esperit crític, la singularitat i l'autonomia dels xiquets, en el marc d'una nova manera d'ensenyar; i per l'altre costat, volen ajudar a augmentar el coneixement que els més menuts tenen del medi natural, amb la finalitat de despertar ànimes de petits científics.
 
“Volem fer servir la connexió que els més petits tenen amb la naturalesa com a font d'aprenentatge”, explica Laura, en una aula envoltada de pots amb pedres, fulles, ossos, dibuixos del món natural, peces de fusta i altres objectes que els mateixos alumnes han recollit i han portat al seu particular "laboratori".
 
“La idea és que, quan arribi un xiquet a aquesta aula, el professor no li proporcioni tots els materials i que es trobi amb un programa d'activitats tancat”, comenta. “Ben al contrari, volem que ells vagin confeccionant l'entorn al seu gust, a través de les seves troballes, i que el programa d'activitats es vagi definint d'acord als seus descobriments”. De fet, aquesta és l'èssencia de l'Escola de Naturalistes, que de la mateixa manera que altres centres educatius que promouen un nou tipus d'aprenentatge, posen el focus en la persona i no en la matèria.
 
“És curiós veure com els infants tenen interessos molt diferents, a un li apassionaran els insectes, a altres les fulles, a uns altres els ossos, etc”, diu aquesta educadora que descobreix cada dia noves maneres d'aprendre “amb flexibilitat”. “Un dia vaig arribar a classe amb un joc que havia preparat, em sentia molt orgullosa, i quan els ho vaig explicar, vaig veure que no els va entusiasmar gens”, diu, “a través d'aquestes situacions te n'adones que no pots imposar als alumnes la teva manera de veure el món perquè, simplement, el que faràs serà avorrir-los”.
 
La Laura va interessar-se en aquest món després de conèixer el mètode de la Maica Granell, la fundadora de l'Escola de Naturalistes i de l'Escola el Submarí Lila. “Jo, després d'acabar Geologia, vaig fer el CAP per dedicar-me a l'ensenyament, però de seguida vaig veure que no m'agradava la manera tradicional d'ensenyar, basada en conceptes molt limitats i en potenciar les etiquetes tant en les matèries com en les persones”. “Des que participo en aquesta nova manera d'ensenyar, he vist que l'educació és un àmbit que m'apassiona”.
 
Experiències vitals en un entorn immediat
Moltes de les activitats organitzades a l'Escola de Naturalistes 'Lo Caro' es desenvolupen en els entorns més pròxims: barrancs, bosc, platja, basses... A part de les sortides a entorns naturals, una de les activitats que ha tingut més èxit és la plantació d'un hort ecològic. “Els xiquets s'han implicat molt, i crec que ha estat molt instructiu veure el cicle vital dels vegetals, una tradició molt arrelada a casa nostra, però que potser els més menuts no havien viscut de primera mà”. Pel que fa a les excursions, Laura destaca “l'esperit apassionat” dels més menuts. “Els hi agrada pujar als marges, pujar als arbres... i nosaltres intentem no tallar-los les ales”, diu. “L'altre dia, una xiqueta va pujar a un marge i va descobrir un niu, veus? Si no hagués pujat mai l'hauria vist!”, explica en un exemple revelador. “També els xiquets se n'adonen de petites coses que moltes vegades als adults ens passen desapercebudes”, diu. “Vam fer una excursió a un barrac de la vora, i una xiqueta es va quedar impressionada amb uns petits tolls d'aigua que hi havia. Finalment vam estar una hora banyant-nos tots els peus i vam gaudir d'aquesta senzilla experiència, que va aconseguir una cosa molt important: unir-nos una mica més a tots els membres de l'expedició”.
 
--
Més informació: 
 
      

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar