Una nova editorial vol donar valor al patrimoni ebrenc a través de personatges imaginaris

Àrbora Books també ha iniciat un projecte a les escoles del territori

Anna Zaera

26/12/2013

Família

La Llúcia és una nena aventurera, que mira el món que l’envolta buscant tresors que la resta de persones no veu. Viu a un poblet amagat entre els turons i barrancs del Coll de l’Alba, i té un secret que no conta a ningú, ni tan sols al seu millor amic Martí. És en Gambutzí, una criatura llegendària, qui l’ajuda a buscar els tresors per tot el territori. Junts, emprenen en aquest conte una aventura a la recerca dels tresors amagats en indrets insòlits de les Terres de l’Ebre.

Aquest és l'eix del conte infantil ideat per la jove de L'Ampolla Maira Lampugnani, amb il·lustracions del col·laborador de Surtdecasa.cat Hernán amb H, publicat a través de l'editorial que ella mateixa ha creat, Àrbora Books. Aquesta història pretèn ser la primera d'una col·lecció de llibres infantils que vol fomentar la lectura entre els més petits i, alhora, estendre el coneixement del patrimoni cultural disponible a les Terres de l’Ebre. Amb aquest objectiu, la promoció de La Llúcia i el tresor del gambutzí tindrà lloc a diferents escoles de les Terres de l’Ebre, on se celebraran representacions teatrals amb els personatges convertits en titelles.

- Quantes persones formeu el projecte?

A l'equip som tres persones fixes, que podem dir que formen les "tres potes" del projecte: en Ricard, amb experiència en el món de la literatura, l'Aneley, publicista, i jo mateixa, historiadora de l'art. A més a més, hi ha un equip de persones amb les quals hem treballat, com és el Joan Carles Jiménez, que ha estat responsable de la maquetació, i l'il·lustrador Hernán en H.

- D'on sorgeix la idea d'escriure llibres que realcin el patrimoni ebrenc?

La idea va ser resultat de dues circumstàncies: la primera és que em vaig trobar "de tornada al poble" com historiadora de l'art, i vaig descobrir que aquí hi ha moltíssim patrimoni amagat o totalment abandonat, que només coneixen els habitants més propers o del "terme". No hi ha una promoció conscient i global de tot el patrimoni ebrenc. I la segona va ser el meu interès per la didàctica. Crec que és cabdal, en la vida i sobretot en l'art, d'anar més enllà del "què" es diu, i presentar els continguts d'una forma atractiva.

- Una didàctica dirigida sobretot als nens?

És clau ensenyar als nens a estimar el que tenen a la vora. En el meu cas, s'hi suma que he crescut amb la influència del meu pare, que és un escriptor incansable, i que em va inculcar des de ben petita l'amor pels llibres.

- Aquest primer llibre vol ser el primer d'una sèrie. Quins espais concrets voleu posar en valor?

La idea inicial és tractar el patrimoni més "marginal", és a dir, dotar de veu als llocs que estiguin més abandonats, tant en el sentit del seu estat de conservació, com en el de l'atenció que reben per part del "públic" i en l'àmbit institucional. Està clar que no seran llocs totalment desconeguts, tots coneixem en major o menor mesura el patrimoni que tenim al nostre poble, però potser no és quelcom conegut a totes les Terres de l'Ebre. Després del punt inicial de Fullola, tenim molts espais possibles per continuar la sèrie, tot i que la investigació pel proper s'està centrant a Amposta.

- També has iniciat un projecte de divulgació per les escoles. Quantes en participen? Què faràs exactament?

Per aquest curs tenim unes 10 confirmades, abans de Nadal vam passar pel Raval de Crist, i moltes s'han interessat pel curs vinent. Les activitats consisteixen en portar els personatges del conte en forma de marionetes, per tal que els nens s'hi familiaritzin. Les dues activitats que oferim -una recerca del tresor i un conta-contes amb concurs de dibuix- tenen com a fil conductor Fullola i la seva història, i la recerca de "tresors" en tot allò que ens envolta. I òbviament, el plaer de llegir.