Roser Royo
,
22/06/2016
Fires i festes

I aquella festa a la plaça de bous?

Masdenverge recupera el proper 25 de juny un esdeveniment festiu per on van passar grups com Tom Bombadil, Ixo Rai o la Fundación Tony Manero fa 25 anys
25è aniversari Festa Masdenverge - 2016

Foto: 

Cedida
Plaça de Bous i records de la Festa a Masdenverge
De vegades, als pobles menuts es produeixen eclosions estranyes, confluències impensables que fan que un grup de gent, li direm colla, més o menys cohesionat que potser a algun altre racó de món mai hagués confluït, decideix fer coses pel seu compte i risc per omplir un buit o per celebrar simplement això, estar junts, haver coincidit en l’espai i en el temps. Això és el que més o menys va passar fa 25 anys a Masdenverge, on una colla de joves del poble va decidir fer una festa a la plaça de bous. Era el 1991, curiosament eren anys de declivi taurí i la plaça estava plena de males herbes i mig abandonada. Seria un concert en directe d’un grup de música celta que a la majoria no ens sonava de res. Es deien Tom Bombadil, com un dels personatges del 'Senyor dels Anells' de Tolkien, eren i encara són de Castelló i no fa gaire que també van celebrar també els 25 anys. 1.300 persones van acudir a aquella primera crida en una època, el 1991 en què Mark Zuckerberg, creador de Facebook tenia només 7 anys.

Va funcionar allò que en diuen el boca a orella, i pràcticament tots els joves d’aquell poble van convidar tants amics de fora com van poder. I va passar una mica com passa, salvant les distàncies, amb les Jornades Musicals de l’ermita d’Ulldecona, hi va acudir gent de tot arreu. Molts encara diuen quan es troben algun masdenvergenc o masdenvergenca. “Ostras aquella festa a la plaça de bous. Estava molt bé.”

“Gent meravellosa però una mica sosa”

L’espermatozou de tot plegat va ser un masdenvergenc d’adopció. Manolo, el Sevillano. Sevillano, però del Betis, que consti. “Vaig trobar aquí un grup de gent meravellosa, amb unes xiques extraordinàries, però la veritat eren una mica sosillos”, apunta. Amb Manolo van arribar festes de temàtica diversa i de petit format, per autoconsum de la pròpia colla o afins, en espais públics com el barranc de la Galera, o privats com les casetes del tros o el vaixell Santa Susanna, el que va d’Amposta a la desembocadura. Totes aquelles festetes van ser l’embrió d’un repte més gran. “Vam veure que érem capaços d’atreure gent i vam dir "i si fem una festa on hi càpiguen 700 persones o més?”, recorda. Manolo venia de Reus i tenia contactes amb gent de l’ateneu llibertari que en aquella època era molt actiu en l’organització de concerts amb grups potents. Això va ser clau. I l’èxit de la primera festa va assegurar la continuïtat dels anys següents. Del 1991 al 1997. Els dos últims anys van prendre el relleu la colla més jove, però l’essència i el format es va mantenir. Set festes per on van passar grups com els aragonesos Ixo Rai, els francesos Color Humano, la Fundación Tony Manero quan no els coneixia ningú, Cheb Samir i també grups del territori.

El Mafio, Llomillo i Pablo Honey

Aquest dissabte, 25 de juny, Masdenverge recuperarà aquella festa, 25 anys després. Per què? Li preguntem a Manolo i ens diu que perquè durant aquests 25 anys d’absència molta gent li ha anat preguntant: “i aquella festa a la plaça de bous? Per què no la torneu a fer?”. I Manolo i la seua colla s’han volgut tornar a llençar a la piscina. “Això dels 25 anys no hi té res a veure. Ara tenim ganes de tornar-hi i ens hi hem posat”, diu. “Enguany i prou, per això”, afegeix.

La festa d’ara ha estat coorganitzada amb l’Associació de Joves Font del Peu de Masdenverge i els cap de cartell seran el Mafio, els teloners dels Catarres l’any passat a la festa major d’Amposta. I també tocaran el grup local de versions Llomillo. Per acabar Pablo Honey, el mateix que va punxar a totes les altre festes de la plaça de bous. I qui aguanti fins al final podrà veure sortir el sol i deglutir a la matinada el brou de Juanjo, el millor antídot contra la ressaca. 

Una festa mitificada

Més enllà de la memòria col·lectiva de molts, pràcticament no queda cap prova vivent (fotos, cartells, entrades) de les festes de fa 25 anys. Una absència que ha contribuït a mitificar-la una mica més. “Era una festa casolana però estava de meravella. Els grups que venien eren del milloret que sonava en aquella època”, recorda Sisco Ferré d’Amposta, un dels habituals i gran coneixedor del submón musical de l’època com organitzador que va ser del concert de la Polla Records que, a meitat dels anys 80, va posar Amposta al mapa del punk mundial, per a bé i per a mal. Sisco no només venia a la festa sinó que a més col·laborava allotjant els músics dels grups a casa seua. Els Tom Bombadil i els Color Humano, per exemple. A més, deu de ser de les poques ànimes que pul·lulaven per aquella mitificada festa que encara conserva alguna prova irrefutable de que es va fer: entrades i algun cartell.

Qui també la recorda d’una manera especial és Arturo Gaya de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Va venir el primer any quan encara només eren Quico el Célio i el Noi (Arturo Gaya i Xavi Borràs). “Havíem començat a cantar el desembre i durant l’estiu solíem fer experiments provant els nostres personatges de manera espontània davant la gent”. Va ser Xavi Borràs qui li va proposar anar a Masdenverge perquè sabia que es feia una “festa molt autèntica” i van acudir amb el 4L. La seua estratègia era entrar de bades a canvi de cantar unes cançons. Inicialment no els van deixar entrar i es van posar a passar la gorra a l’entrada fins que algú els va reconèixer i va demanar als de l’organització que els deixessin entrar. No van pujar a l’escenari, però van cantar jotes entre el públic i passar el vi. “Va ser molt senzill però recordem molt aquell dia i segur que molts dels que hi havia també”, diu Gaya. Quatre anys més tard els Quicos tornarien com a caps de cartell. 

Pablo Honey també va establir un vincle especial amb la festa i la gent de Masdenverge . “L’esperava en candeletes perquè sempre et portaven grups de qualitat i t’ho passaves molt bé”, afegeix. Bon rotllo, bona música, bona companyia. Al cartell d’enguany no ho especifica, però recuperem el del 1995, que anunciava possibilitats de lligar, de prendre la fresca i de suar la cansalada. L’essència és la mateixa encara que Manolo diu que no es tornarà a vestir de torero. Un altre dels records que han quedat marcats en la memòria col·lectiva.
  

Més informació: 

25è aniversari Festa de Masdenverge
Dissabte 25 de juny, 23h  
Fitxa d'agenda Surtdecasa

També et pot interessar