Cortines

Foto: 

Tim Johnson

Les tres odes a la cortina

El dies 5 i 6 d’agost tindrà lloc la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals al Mas de Barberans
Anna Zaera
,
27/07/2017
Fires i festes
Les cortines com a element quotidià ens han acompanyat durant generacions. Aquest objecte s'ha convertit ara en motiu de reflexió artesana i experimental. Enguany, el projecte de creació en col·lectiu que va tenir el finançament del SOC durant l'any 2016, es convertirà en una exposició que s’inaugurarà el 4 d’agost i està comissariada per Mònica Guilera i Tim Johnson. En total són 23 cortines fetes pels participants al projecte, al rerefons d'un estudi sobre com eren les cortines tradicionals al Baix Ebre i Montsià. A continuació, oferim les experiències creatives de tres dels participants, que seran enguany els protagonistes d'una de les poques fires monogràfiques acreditades de Catalunya que se celebra al Mas de Barberans del 4 al 6 d'agost amb la participació de 60 paradistes.
"Els cicles de vida són els cercles fets en fibres vegetals que és un reflex de la meva vida, anar tancant cicles per començar-ne de nous. La meua inquietud era vore què és un tros de vímet i com convertir-lo en un material manejable"

Des del 31 de juliol fins al 3 d’agost, dins del Racó dels Artesans i la Fira de Fibres Vegetals, tindrà lloc el projecte internacional de construcció d’una estructura efímera feta amb fibres vegetals. L’estructura creada té una durada màxima de 2 anys i modifiquen els espais públics locals. Enguany el projecte serà un petit homenatge a Josep Pujiula 'El Garrell', que va ser un artista popular d'Argelaguer. Com ell deia, “sense papers”, “sobre la marxa”, va construir i destruir unes de les instal·lacions vegetals artístiques contemporànies més interessants i extenses.

Tim Johnson (50 anys | Vilanova i la Geltrú)
Tim Johnson, juntament amb Mònica Guilera, són els professors d'aquests tallers i els guies que permeten que tots els participants puguin culminar amb èxit les seves idees. Enguany, en el procés d'exploració previ a posar-se a fer la cortina, Tim, nascut a Anglaterra però establert a Vilanova i la Geltrú des de fa més de 20 anys, va observar que un element de rebuig de la gent del poble, com són les pellofes de les bajoques, poguessin convertir-se en el material de les cortines. Aquest element el va connectar amb l'antic Egipte. "Resulta que vaig començar a investigar amb el vincle que aquest material tenia amb l'antic Egipte. Si mirem la tradició, aquestes peces eren gairebé idèntiques als collars que es feien a Egipte", diu Johnson. "No és que hi hagi un vincle directe òbviament, però aparentment són molt similars". Tutankamon va ser embalsamat i enterrat a la Vall dels Reis, Egipte, fa més de 3000 anys. Juntament amb els famosos tresors, una gran quantitat de tèxtils, cistelles i articles domèstics van acompanyar el jove faraó en el seu viatge cap al més enllà. Els taüts de Tutankamon van ser decorats amb colorits collars vegetals, teixits i cosits amb fulles d'olivera, flors i tiges de papir. Durant el procés d'embalsamació, peces de ceràmica van ser trencades de manera ritual i guardades dins de gerres de ceràmica molt grans juntament amb més collars vegetals i embolcalls tèxtils. "En aquesta cortina, fent servir la mateixa tècnica que els antics teixidors egipcis, he combinat pellofes de bajoques i trossos de terrissa trobades a Mas de Barberans. D'aquesta manera, collint i utilitzant materials senzills, voldria enaltir els detalls de la nostra vida quotidiana".
Materials: pellofes de bajoques, cordill de jute i de cotó, peces de terrissa trencades. 

  • imatge de control 1per1

Elsa Ferré Lleixà (44 anys | Mas de Barberans)
"La meva idea era fer alguna peça amb materials naturals i de Km0, sense cap material sintètic", diu l'Elsa Ferré, veïna del Mas de Barberans. L'Elsa va ser diagnosticada de fibromiàlgia, fatiga crònica i també de sensibilitat química, el que la va obligar a deixar la seva feina i a allunyar-se de qualsevol material que per la seva composició química pogués produir-li reacció. És per això, que ella va decidir tirar endavant la seva passió per l'artesania de les fibres vegetals, ja que són un material que pot treballar sense problemes. "No sóc artesana de professió, però em considero una amant de l'artesania de tot tipus de fibres vegetals, en especial de la pauma", assegura. La inspiració per fer aquesta cortina li va venir de les paraules, dites al Fòrum del Talent pel consultor i escriptor Santi López-Villa: "Hem de tancar cicles de vida per poder començar-ne de nous", assegura citant les paraules de López-Villa. "Els cicles de vida són els cercles fets en fibres vegetals que és un reflex de la meva vida, anar tancant cicles per començar-ne de nous. La meva inquietud era veure què és un tros de vímet i com convertir-lo en un material manejable que el pots arrodonir. Estava en una època que volia tancar cicles i jo ho he representat en forma de cercle. Passes de la forma allargada a donar-li forma rodona i entrellaçar-ho simplement amb les mans sense cap instrument".
Materials: vímet blanc, vímet fosc, pollissos d’olivera, branques de palmera datilera i canya.

Cristian Real Cervignon (38 anys | Cornudella de Montsant)
Nascut a Barcelona però vivint a Cornudella del Montsant des de fa més de 20 anys, ha estat sempre un apassionat del treball manual. No va ser fins fa tres anys que va apropar-se a la cistelleria i al treball de les fibres vegetals, i d'aquí, s'ha convertit en un dels participants d'aquest taller de cortines que es convertirà en exposició. "Abans feia de sabater de peus de gat, el calçat que s'utilitza per escalar, i va ser quan la seva parella li va regalar un curset de cistelleria de boletaire quan va sentir aquest flechazo", diu. "Vaig notar una sensació brutal i i vaig dir: jo vull fer això". La seva cortina té algunes influències dels paisatges familiars. "Els records transmesos per les dones de Siurana, lloc d'on era la meva àvia, que baixaven al riu a recollir jonquets per fer les cortines cada any, juntament amb la humilitat de les canyes que és un dels acompanyants vegetals més present al món rural, m’han fet crear aquesta cortina", assegura a l'hora de descriure la seva creació. "Vaig estar rumiant i què millor que anar a buscar jonc i la canya, que també té molta personalitat". " El Tim i la Mònica ens van anar donant moltes idees i, poquet a poquet, va sortir fer la cortina", afirma. 
Materials: canya i jonquet

 

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar