Etnologia

Foto: 

IPCITE
Les birles són una de les activitats tradicionals de la cultura popular

Jordi Bertran: "El vessant més domèstic i quotidià de les festes populars fa que no les valorem"

Alcanar acollirà el proper 5 de novembre la XIV Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre
Surtdecasa Ebre
,
25/10/2016
Fires i festes
L'etnologia (del grec ethnos: 'família, estirp, poble') estudia la manera com ens relacionem a partir de les seves pràctiques i creences. Entre els seus objectius, estan la reconstrucció de la història humana. Alcanar acollirà el proper 5 de novembre la XIV Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre amb l'objectiu d'impulsar l'estudi de les festes populars ebrenques com una part molt important del patrimoni popular, material i immaterial del territori. Durant tota la jornada, hi haurà alguns debats amb experts, així com audiovisuals i una representació d'algunes de les manifestacions festives que han tingut lloc al municipi per oferir una mirada que ha de permetre copsar el model festiu del territori.
"Pel que fa a les festes majors, presenten un model propi i diferenciat dins el mapa del país. Els bous, les jotes cantades i ballades, i les bandes de música són vèrtexs essencials i definidors"

El filòleg i gestor cultural Jordi Bertran serà l'encarregat d'obrir les taules de debat amb una ponència sobre el model festiu de les Terres de l’Ebre, que té unes particularitats que el fan objecte d'estudi. "Pel que fa a les festes majors, presenten un model propi i diferenciat dins el mapa del país. Els bous, les jotes cantades i ballades, i les bandes de música són vèrtexs essencials i definidors. Però també en els altres cicles festius trobem joies patrimonials com Godall i el seu Carnaval; les processons a la Setmana Santa de Tortosa o Flix; la Passió de Vilalba dels Arcs i la d'Ulldecona; el via crucis a Ulldecona; la processó marinera del Carme a l'Ampolla; romiatges i aplecs com els de Flix, La Fatarella, Vilalba, la Pobla de Massaluca o Alcanar; les regates de muletes i els jocs d'aigua al riu; o les festes de periodicitat no anual com les Quinquennals d'Alcanar i Ulldecona; són també celebracions de gran interès etnogràfic", explica.

Les relectures de les tradicions
Segons Bertran, l'etnologia "permet prendre contacte i molt sovint descobrir el patrimoni més proper, ja que de vegades el seu vessant més domèstic i quotidià fa que no el valoren suficientment". Durant tot el dia, també es tractarà el tema de l'actualització de les tradicions en el panorama contemporani. En aquest sentit, cal destacar la presentació de l’exposició fotogràfica 'La festa a les Terres de l’Ebre. Una mirada creativa i contemporània', a càrrec de la fotògrafa de Deltebre Roser Arques. I és que hi ha moltes iniciatives culturals al nostre país que posen l'accent en aquesta dimensió actual de les festes populars. "La feina de companyies com Comediants, Xarxa Teatre, la Companyia del Foc o Tutatis, per exemple, han anat en aquesta línia", diu Bertran. "Ara bé, la festa és en si mateix una relectura constant de la tradició que la fa absolutament contemporània. Les festes que no han complert aquest requisit ja no les tenim vives"

Entre els esdeveniments més destacats de la programació, cal apuntar la projecció d’un documental inèdit del NODO realitzat el 1959, on apareixen imatges de les Festes de Sant Antoni i de les Festes Quinquennals d’Alcanar d'una durada de 3 minuts, juntament amb la interpretació en directe de 'La Despertada' en honor a Sant Antoni que té lloc cada any, a partir de les 4 de la matínada a Alcanar.

  • imatge de control 1per1

 

A

També et pot interessar