Pere Panisello

Foto: 

Cedida
Pere Panisello

Pere Panisello: "No entenc els que es dediquen a la política i no han estat mai en cap entitat o participant en una festa local"

El que va ser alcalde de Jesús ens explica com viu la festa des de segona línia
Anna Zaera
,
23/02/2017
Fires i festes
No sap viure sense compartir, sense participar en la vida de la comunitat. Aquesta passió l'ha portat a dedicar-se fins i tot a la política. Però Pere Panisello (Jesús, 1955) no ha estat un polític de distàncies i protocols, sinó un home admirat i respectat pels seus veïns. Abans de la fira de Jesús, un dels emblemes de la vida social local, hem parlat amb ell per a que ens expliqui com viu la festa ara des de sota, treballant en els muntatges de les casetes, carregant tanques o agafant el telèfon i coordinant els equips de treball. Ell està sempre quan toca, sigui amb trage o amb la brusa de pagès.
"El termòmetre de salut d'un poble és la convivència i la implicació. Els pobles dormitoris ho demostren. No hi ha vida. Hi ha cases, però no hi ha vida"

- Com portes viure la festa des de segona fila?
Molt bé. Amb tu faig una excepció, perquè ja sap l'actual equip de govern que ara ja no em toca a mi fer entrevistes. Estic per tot el que em necessitin, però ara no em toca a mi ser la cara pública.

- La consolidació de la Fira de l'oli ha coincidit amb la consolidació de la identitat de Jesús. Com has viscut tu aquest procés?
Vaig començar com a delegat de Tortosa l'any 1988 i vam començar a reactivar molt la vida social del nostre poble. A l'any 1994, ja érem Entitat Municipal Descentralitzada. Jesús ja tenia una gran vida de poble, però calia projectar-lo a l'exterior. Volíem tenir una mica aquesta identitat pròpia. Crec que vam encertar amb la Fira de l'Oli.

- Com se us ocorre aquesta celebració popular?
Som un poble agrícola. Aquí hi havia 80 o 90 molins d'oli i vam pensar que una festa al voltant de la cultura de l'oli podia funcionar. Des de l'any 96 fins a l'actualitat, el món agrícola ha patit una gran transformació i ens hem hagut d'adaptar. Hem passat de veure sacs d'oliveres al carrer que es venien a altres països, a tenir dues denominacions d'origen molt respectades. Hem valorat allò que és nostre. Ara ja tenim una mica més de cultura de l'oli.

- És important valorar la història de cada lloc?
Creiem que la memòria històrica és bàsica. Saber quina era l'activitat dels molins, com eren les casetes de pagès, els estris que s'utilitzaven... Ara, per exemple, ja no trobem persones que pleguin amb ungles de llautó. I vincular tot això amb la música d'arrel, ja que com sabeu, aquesta fira neix de la mà de la Trobada de Grallers dels Països Catalans.

- Què és el que més t'agrada de la Fira?
Que els col·legis i les entitats participen. L'altre dia sortia a TV3 que pel Vendrell feien un talleret de xató a les escoles com una gran novetat. I nosaltres fa anys que impliquem a les escoles! M'impressiona veure magrebins fent allioli, totalment implicats.

- Quines novetats?
La garrofa. Normalment pa de garrofa i xocolate de garrofa. Durant la fira, els bars del poble fan el menú de la fira. Promocionar l'economia menuda del poble.

- Quin és el millor record que tens de la fira?
Me'n recordo que l'any 98 vam fer el rècord Guinness de fer allioli. Feia goig veure tota l'avinguda, amb més de 300 persones fent allioli. Recordo un any que va venir la Confraria de la Mare de Déu de l'Oliva, i va venir un senyor que ens va posar una bata verda i una medalla. Un dels episodis mítics de la fira és quan vam convidar un col·lectiu de jotes d'Espolla (Girona) i ens van tornar la invitació. Quan vam anar allà, recordem que feia un vent terrible.

- Quines tasques fas ara?
Tant l'equip de govern com la gent saben que estic a la seva disposició. Em van demanar que m'havia d'implicar per aportar una mica de la meva experiència. I no els podia dir que no. L'única condició que els vaig posar va ser que havia de tenir un paper secundari. A l'hora de treballar tots som igual. Si a Jesús es fan tantes coses amb un pressupost tan mínim és perquè hi ha molta col·laboració. Això és el que ens ha distingit sempre.

- Tu com et sents millor amb trage de polític o brusa de pagès?
A la Fira de l'Oli anem tots amb brusa! Ara fa setmanes que no porto corbata i, la veritat és que em molesta una mica. Em trobo més còmode sense. Cada moment has d'assumir el que et toca. Moltes vegades no ets la persona, sinó allò que representes. Ara bé, la llibertat que tinc ara, abans no la tenia, està clar.

- Com és el Pere Panisello polític? En què et quedes d'aquests més de 20 anys dedicats a la política?
El millor són les relacions humanes i la possibilitat, de vegades gran o de vegades menuda, de fer alguns canvis. De vegades, et sents decebut quan veus que les coses es podien fer d'una manera i es fan d'una altra. Però he de dir que, en els meus 28 anys com a polític, no he trobat massa coses negatives. El que si que em sap greu és que no has pogut dedicar les hores que hauries a la família.

- Si t'haguessis de definir com a polític?
Una persona dedicada a la societat, en les seves idees i la seva manera de ser, clar.

- I com a persona?
M'agrada molt la proximitat i el tracte. Jo em vaig dedicar a la medicina perquè m'agrada poder relacionar-me amb la gent. Quan vaig entrar en el món de la política no em pensava que seria tan llarg i tan absorbent. La part social és la que es porta dins. No entenc els que es dediquen a la política i no han estat mai en cap entitat o participant en una festa local.

- Sembla que hem viscut una eclosió de les fires. Com creus que evolucionarà aquesta tendència?
Pensant en la fira, jo estic convençut que no hi ha massa incidència pel que fa al producte, el més important pels pobles és que durant aquests dies la gent es relaciona i és un punt de trobada.

- Canvia molt un poble on la gent és participativa i un on no ho és...
La diferència es veu de seguida. El termòmetre de salut d'un poble és la convivència i la implicació. Els pobles dormitoris ho demostren. No hi ha vida. Hi ha cases, però no hi ha vida. Hi ha vida en els llocs on hi ha una Escola de Música, una Banda on van tots els xiquets, o quan organitzes una festa i vénen 80 o 90 voluntaris.

 

  • imatge de control 1per1

A

També et pot interessar