Jump to navigation
- Quin és el millor record que tens de la Festa?El que em fa més gràcia recordar són els assajos. Jo de petita vivia a Les Cases d'Alcanar i el meu ballador a Alcanar. Com anàvem a escoles diferents, només ens veiem la setmana de l'assaig. Recordo una enorme il·lusió d'anar a l'assaig perquè significava que la festa ja havia arribat i ja estàvem preparats per a lluir el mantó als carrers. I ara que ensenyo a ballar als assajos als més menuts, veig això que jo sentia en les seues caretes. Tenen una il·lusió pel ball, s'esforcen moltíssim per fer-ho bé i quan els dic que ho fan molt bé se'ls il·lumina la cara i, per a mi, no té preu això, és la meva recompensa.- Per què creus que és important mantenir les tradicions?Perquè ens recorden d'on venim. En el cas de la festa de Sant Antoni, recordem que els nostres orígens són d'una població dedicada a la pagesia i molt humil. Per Sant Antoni, es beneïen els animals, fet molt important per a les famílies de l'època, ja que la seva economia depenia dels animals. Ells feien el ball amb la mudada dels diumenges. Podríem dir que ha passat de generació en generació.- Enguany és un any especial perquè heu aconseguit formar part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya...Sí...- Què significa això?Aquest és el primer pas per aconseguir que la festa sigui declarada Festa d'Interès Nacional, un distintiu que reconeix les festes de més de 100 anys. Per poder demostrar i catalogar la festa hem hagut de presentar una sèrie de documents que avalen l'antiguetat...- Quins són?La fotografia més antiga que tenim data del 1927 i el document que certifica que la festa és feia abans del 1973 és una llibreta de notes d'un mossèn que vam tenir al poble, Andres Queralt. En aquesta llibreta de notes, el mossèn va deixar constància que ja es feia la festa de Sant Antoni "desde siempre" i que feien la missa de difunts que el majoral havia pagat.- Amb aquesta acreditació, la festa queda preservada per sempre...Sí, a Alcanar estem aconseguint que aquesta tradició estigui certificada i esperem que mai desaparegui, ja que la tenim molt arrelada. En el cas hipotètic que això passés, ara la tenim documentada i catalogada per la Generalitat de Catalunya.- En quins aspectes creus que la festa contribueix a generar cohesió i identitat al poble?Sí! Cada any surten més parelles de balladors a ballar. L'any passat en vam ser quasi 300 i hem de fer tres torns d'edat perquè sinó no cabem als llocs establerts de ball. A més, és una festa que agrupa molts col·lectius com les bandes de música, la Colla Dolçainera i Gegantera, l'Agrupació d'Amics del Cavall, els membres de la Despertada - Rondalla Verge del Remei i Cor Iúbilo -, el veïnat del carrer Sant Antoni...- Aquesta mobilització s'estén a tot el poble...Sí, perquè no només hi participen els balladors, sinó que també hem de recordar que les mares i altres familiars que ajuden a vestir els balladors i sobretot les balladores, que és el més costós. També hi estan implicades les perruqueries i floristeries, ja que les xiques portem el que nosaltres anomenem una pataca al cabell que porta dos clavells. Tot i que ballem la Jota Vella, com a altres pobles veïns de les Terres de l'Ebre, crec que som dels pocs que hi participa tanta gent en només un cap de setmana.- Quines novetats s'han donat al llarg dels anys?En els últims anys, cada cop hi ha més gent d'altres països que hi participa. Des que es va recuperar de nou, cap a finals dels anys 70, no s'ha perdut mai. El meu pare va ser un dels joves de l'antic Casal canareu, el col·lectiu que va decidir recuperar la festa un cop es van fer les primeres eleccions democràtiques al municipi.- Té sentit perpetuar aquesta festa en un moment en què els animals ja no es fan servir per a treballar al camp?És important saber d'on venim. Avui en dia ja no se'n veuen tants d'animals, però aquests dies tornem als nostres orígens. Tornem a recordar d'on venim. És una festa familiar i veïnal. La rondalla va cantant durant la matinada i acaben al carrer Sant Antoni, on els veïns preparen xocolata per tothom.
