Jump to navigation
- Una bibliotecària és sempre una gran lectora?Abans la passió de les bibliotecàries era la lectura, ara ho és el món del llibre. Has de saber buscar nous formats per arribar a la gent; fer presentacions, contacontes, jornades... Me n'adono que les noves generacions de bibliotecaris no coneixen els clàssics i han llegit més aviat poc. - No és el teu cas...No, jo sempre he estat bona lectora. Als cinc anys ja pensava: Que fort ens hem de morir! En la lectura crec que he buscat aquesta via d'escapament boja, de fantasia, de personatges. És precisament aquest món el que després m'ha permès entendre tan bé la gent...- Què has après després de 30 anys dirigint una Biblioteca?Que la Biblioteca és un espai sensible. Jo no puc concebre la feina de bibliotecària d'una manera freda. Estem en contacte amb les fragilitats i les necessitats més humanes. Quan et demanen que els aconsellis sobre un llibre, t'estan confessant els seus anhels. Jo sé quan he de preguntar “Què et passa?” o quan m'he de fer la tonta. Quan això passa, jo parlo del temps...Pots ser un gran professional i tenir els llibres molt ben ordenats, però això no és el més important. Estem parlant de persones.
- Has canviat en tot aquest temps?He guanyat seguretat. Quan era joveneta era molt vergonyosa. Quan em preguntaven si tenia un llibre em posava roja fins a les orelles! Moltes vegades la gent no es creu que jo sigui molt vergonyosa. És veritat que m'agrada l'artisteo i quan pujo a un escenari em transformo, puc disfressar-me, cantar, ballar com si res. Però a la meva vida és una altra cosa.- Per això mateix t'has convertit en un referent al territori i l'any passat el teu poble et va retre homenatge convertint-te en pregonera...Ho vaig viure amb molta il·lusió. Va ser un reconeixement bonic. Jo sé que moltes vegades he trencat les normes. No m'agrada la rigidesa. Si es podien deixar tres llibres jo en deixava 15. I tenia problemes, eh? Però era el meu criteri. Ha d'haver-hi una normativa, però no ha de ser una cosa ofegada. No té sentit. S'ha de tindre amplitud de mires.- Les Biblioteques han perdut centralitat en la vida dels pobles...Una mica sí. Abans era el principal centre cultural en tots els pobles. El lloc on es lligava (riu). Ara hi ha altres equipaments culturals i d'oci. De totes maneres, continua excercint un paper molt important. És un espai de recepeció dels nouvinguts que poden expressar-se en la seva llengua; és un espai de divulgació de temes socials, mèdics, naturals...La Biblioteca s'ha reconvertit.- Com és una Biblioteca contemporània? Ja no és un santuari del silenci. Jo sóc partidària d'obrir la biblioteca a la gent i ser tolerant. Si no, ens acabarem quedant sols. Si a algú li sona el mòbil, jo no el culpabilitzo. Si algú vol baixar a llegir al sol, endavant. La lectura està per gaudir-la. I cada cop hi ha més consciència d'intentar arribar a tots els públics; bé amb llibres sonors, amb llibres de lletra gran o fins i tot potenciant el prèstec a domicili.- És un tòpic que les noves generacions no gaudeixen tant de la lectura...En un món saturat d'imatges, és un esforç entrar en una lectura. A més, els plans d'estudis contemplen una literatura molt fàcil. Ara no fan llegir els clàssics. Quin jove llegeix Calderón de la Barca o Galdós? Em passa sovint que vénen nois jovenets i quan els dono a escollir entre dos llibres sempre diuen: Dóna'm el més curt!- També la sacralitat de les enciclopèdies ha quedat enrere...Abans les enciclopèdies ho eren tot. Ara estan arxivades, per si algú les vol consultar com una curiositat. Tot està al Google.- Les Jornades de les Lletres Ebrenques ha estat una de les teves iniciatives més exitoses...Potenciar la literatura ebrenca és un treball que encara està per fer. Enguany m'agradaria centrar-ho en el concepte de les "franges". M'agradaria convidar autors de les Illes, del País Valencià i d'Aragó. Sempre han sortit relacions guapes d'aquestes interaccions. Quant a qualitat, a les Terres de l'Ebre estem vivint un moment molt bo.
- Quins autors despunten segons el teu criteri?Jo al Yannick Garcia li trobo una literatura molt treballada, també el Miquel Esteve, el Josep Igual, el Rafa Haro o el Miquel Reverté m'agraden molt. La Francesca Aliern agrada molt, de novel·les seves sempre n'he de tenir, perquè té molts seguidors.- Us sentiu acompanyats per les administracions?Ja sabem que els polítics donen més valor a altres coses. - Fa uns dies sortia un informe que reflexava que a les Terres de l'Ebre la mitjana de participació a les Biblioteques era inferior que a la resta de Catalunya. A què ho atribueixes?No vull pensar que aquí hi ha menys lectors. Vivim en pobles i la gent agafa la bicicleta i se'n va a passejar o els crios prefereixen jugar al carrer abans que posar-se en un lloc tancat. Però hi ha de tot. Un dia una noia a la perruqueria presumia de no haver llegit mai un llibre. Jo pensava: "Dona, encara que sigui veritat, no ho digues". Sempre penso que la gent que no llegeix es perd alguna cosa.
