Jordi Marsal

Foto: 

Anna Zaera
Jordi Marsal

Jordi Marsal: “El projecte Castor té tots els ingredients de novel·la de terror”

El periodista presenta en diferents localitats de les Terres de l'Ebre el seu primer llibre 'Castor: la bombolla sísmica'
Anna Zaera
,
16/05/2014
Llibres
Són les 17.00 hores i al Bar 2000 de Masdenverge la mestressa està asseguda en un tamboret de la barra amb el cap alt mirant la televisió que penja a l'angle esquerre d'una sala encara buida de clients. La impertèrrita televisiva Maria Teresa Campos li pregunta a Jorge Javier Vázquez si ja té una vida sentimental estable. Diu que sí, i raona perquè. Riuen tots. La mestressa fa una rialleta còmplice mentre em prepara un cafè amb gel i espanta algunes mosques que assenyalen la calor. Així passen les tardes la majoria dels mortals, aquí i a 500 quilòmetres més enllà a la rodona. Mentrestant, en alguna sobretaula no massa llunyana, es tanquen negocis -petits i grans- mentre els protagonistes balancegen un cub de gel en una copa de whisky, també enmig de complicitats ocioses de tertúlia.
'Al final, acabes veient que allò que havia de portar al desenvolupament d'un territori, acaba sent un negoci per a quatre'
Una mica, és aquesta fractura social entre l'oligarquia i el poble, el rerafons filosòfic que planteja la investigació periodística de Jordi Marsal (El Perelló, 1976) sobre el cas del magatzem de gas Castor. Una obra que havia de ser clau en el desenvolupament del territori del Sénia, però que els terratrèmols de finals del 2013, van fer augmentar les sospites sobre la viabilitat del projecte i les intencions dels seus promotors.
 
El periodista afincat a Masdenverge, i en plantilla de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), emprèn una minuciosa recerca periodística per desemascarar les xarxes clientelars que operen entre empresaris i polítics, tecnòcrates i estadistes de l'univers energètic espanyol. Els quatre mesos de treball del periodista per escriure Castor: la bombolla sísmica, editat pel Grup Barnils -col·lectiu que vetlla per la qualitat de la professió periodística- posa de manifest, al mateix temps, la necessitat d'un periodisme cuit a foc lent i rigorós, que s'obre pas entre la sobreinformació que només contribueix a la somnolència de l'opinió pública. Un cercle viciós que Marsal denuncia en aquesta entrevista.
 
- Parles del projecte Castor amb estil de relat, de novel·la... Recrees amb la teva ploma un món de corrupció en un espai i temps concret. Com ha resultat, aquesta experiència a cavall entre el periodisme i la literatura?
L'altre dia, l'economista Germà Bel em va dir que aquesta història no era molt diferent a la que s'hagués pogut escriure dels aeroports fantasmes, les autopistes o la xarxa ferroviària radial. De fet, té tots els ingredients de novel·la de terror. Molts lectors m'han dit que, a mesura que avancen en la història, senten el suspens que el final pot arribar a ser molt tràgic. La diferència és que és una història real.
 
- Fas una acurada descripció dels perfils psicològics dels protagonistes i de les seves voluntats. El president de l'empresa promotora ACS, Florentino Perez - a qui anomenes "el ser superior"- , el president de l'empresa Escal UGS adjudicatària de l'obra, Recaredo del Potro - a qui defineixes com "el rei Mides" o "l'home amb nom de rei visigot"...  
Sense explicar els paisatges humans i la idiosincràcia de la societat, el relat quedava coix. Al cap i a la fi, els periodistes ens dediquem a explicar històries, i les comparacions serveixen per fer-te una idea ràpida d'un seguit de dades que, tractades de forma plana, podrien ser molt tedioses.  
 
- Tot i la complexitat de l'assumpte, has aconseguit elaborar un relat que entra molt bé.
Es tractava d'un assumpte molt polièdric, amb molts personatges que hi entraven en joc en algun moment o altre. Durant tot el procés, em va obsessionar molt l'estructura. No volia que fos només un relat cronològic, tot i que vaig acabar concloent que la cronologia dels fets era bàsica per comprendre la causa-efecte.
 
- El llibre és un retrat social de l'Espanya del "pelotazo", que demostra la cultura clientelar tan arrelada a Espanya...
Sí, ja ho deia Jesús Gil que la llotja del Santiago Bernabeu és com les caceries de Franco, s'hi ha d'estar encara que no t'agradi la caça o el futbol.
 
- Quines singularitats té aquesta cultura a les Terres de l'Ebre, aprofitant el teu treball de camp i els teus viatges?
Aquestes dinàmiques s'adapten molt bé al caciquisme d'aquestes terres, herència del carlisme. Quan va arribar Recaredo del Potro a Vinaròs, semblava un personatge de Berlanga. Un Bienvenido Mister Marshal.
 
- Tant Terres de l'Ebre com el Maestrat són territoris que queden lluny dels grans centres administratius. Zones que queden als marges geogràfics i de poder. Ens fa això especialment vulnerables a projectes com aquests?
Sí, clar. M'ho va explicar un regidor. Aquestes empreses fan un estudi de l'estrucura social dels territoris. Dels actors socials i polítics que interactuen. I van a tocar a la porta, estratègicament, d'aquells que saben que el projecte els pot “beneficiar” i que, al mateix temps, són persones capaces de desactivar qualsevol possible oposició.
 
- Demostres al llibre que, quan es va presentar el projecte, la majoria d'actors polítics li van donar suport. 
Sí,  en aquest cas, s'ha reproduït el mateix esquema. “La gran inversió que ve de fora sempre és bona per desenvolupar un territori deprimit econòmicament". Però i els costos per al territori? En aquell moment tothom estava enlluernat per les energies verdes. Però era una idea que no responia a una planificació racional, sinó més aviat a una creença del moment. Al final, acabes veient que allò que havia de portar al desenvolupament d'un territori, acaba sent un negoci per a quatre. 
 
- Aquesta recerca periodística dóna llum a unes irregularitats que just aquesta setmana el Ministeri posa de manifest. És important ampliar el focus en periodisme, per conèixer en profunditat i al detall quines són les causes i les conseqüències d'una successió de fets concrets. Fem un periodisme massa ràpid?
La tirania dels 140 caràcters ens està destrossant. És de bojos. Se subministra la informació de la mateixa manera que se serveix el fastfood. I això és molt perillós perquè ens estem convertint en consumidors d'informació. No reflexionem i no païm les coses. Aquest llibre m'ha motivat perquè m'ha permés aturar-me i comprendre les causes de tot plegat. És ara quan me n'he adonat que, en realitat, quan escrivia notícies sobre aquest assumpte no sabia res. I això és el que ens passa a la majoria de periodistes que parlem de molts temes.
 
- També la societat és responsable d'aquestes dinàmiques?
Sí, crec que les persones haurien de ser més proactives. Saber destriar la informació és una habilitat que s'hauria d'ensenyar a les escoles. Però el poder continua amb l'estratègia de bombardejar a la gent amb informació superficial. La nostra missió és processar-la, fer-la entenedora, fer-la pública.
 
- T'has reconciliat amb el periodisme?
No diria reconciliar... Diria que he fet un periodisme que en el teu dia a dia no tens les condicions per fer-lo, però que és necessari.
 
- Ara ets un periodista convertit en protagonista. Com ho portes?
Aquesta experiència m'ha permès comprendre millor les dinàmiques perverses dels grans mitjans de comunicació. Molts d'ells no s'han fet ressò del llibre. Per què?
 
- Perquè el públic interessat en llegir el teu llibre és molt minoritari en comparació a aquells que miren els magazines de tarda a la televisió?
No és una conseqüència d'aquesta societat, jo més aviat diria que és un reflex. També els ciutadans tenen l'obligació de ser proactius i pensar que la televisió és una finestra, un quadre, que ens mostra només una part de la realitat. Hi ha infinitat d'històries simultànies que passen al món, i no en tenim ni idea.
 
     

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar