Martí Gironell: ‘Reviure ara la corrupció de l’Edat Mitjana ens planteja interessants preguntes’

De menut feia de guia turístic al seu poble, Besalú, explicant d’on venia cada pedra del pont dels jueus. Ja li ve d’antic l’afició per la història i tot i que la seua cara és coneguda també per informar-nos del trànsit a ‘Els matins’ de TV3, la seua vessant d’escriptor li ha donat el reconeixement que es mereix, més enllà de semàfors i carreteres. Amic dels seus amics, estima la terra i la gent. Honest i divertit, té una capacitat de treball innata: només així s’entén que cada dia s’aixeque a les 4 del matí per desplaçar-se amb cotxe de Girona fins als estudis de TVC i arribar quasi abans que l’Ariadna Oltra. Això sí, per les tardes deixa els embussos i rotondes i escriu fins que li cauen els ulls o fins que son fill acabat de nàixer li reclama un conte.

 

- Els teus llibres sempre fan una mirada retrospectiva, són un passeig per la història.

Mirar de tant en tant al passat, a temps reculat, és un exercici saludable i recomanable.

 

- Amb La venjança del bandoler i L’arqueòleg visitaves el final del segle XIX i el principi del XX i amb El pont dels jueus, la teua primera novel·la, el segle XIV. Ara amb L’últim abat te’n tornes a l’Edat Mitjana, què t’atrau d’aquella època?

És una època apassionant on les maneres de fer i de pensar que es comencen a plantejar encara són ben vigents en els nostres dies. Molts dels plantejaments d’aquells segles ens ajuden a entendre com hem arribat fins aquí. 

 

- On acaba el Martí Gironell historiador i comença l’escriptor?

No hi ha fronteres: tot forma part del mateix. Sóc curiós i m’interessen les històries de la Història. Les investigo, les documento i vull poder compartir-les amb la gent, amb els lectors i trobo que un bon mitjà de comunicació és la novel·la.

 

- I on hi ubiquem el periodista?

Faig servir les eines de la meua professió, el periodisme, per donar forma a la vocació i a la passió: la història i la literatura.

 

- Per preparar la novel·la i endinsar-te en la realitat que va envoltar el monestir de Sant Benet del Bagès hi vas estar vivint durant gairebé un any. Com va ser l’experiència?

Va ser una experiència única i irrepetible. Gràcies als onze mesos en aquella antiga cel·la monàstica puc assegurar que la novel·la té un valor afegit que difícilment podria tindre si l’hagués escrit des de l’escriptori de casa. Conèixer la terra, les tradicions, la gent que van ser testimonis dels fets que recupero en la novel·la, és impagable.

 

- Fins a quin punt mires de ser curós amb la història? Què hi ha de documentació i què de realitat novel·lada?

Miro de ser tan rigorós i respectuós com puc. Parteixo de moments i personatges històrics, reals, que van existir. Ara bé, també és veritat que faig novel·la i no pas història i, per tant, la combinació de realitat i ficció me la puc permetre respectant uns mínims de rigor i versemblança.

 

- La novel·la explica un episodi poc conegut del segle XVI, quan l'abat Pere Frigola es va rebel·lar contra la corona espanyola. Què hi pot haver de vigència ara mateix?

Qui es llegisca L’últim abat quedarà sorprès per l’episodi del nostre passat que recupero, però també vull pensar que reviure aquells fets des de la nostra perspectiva actual li generarà més preguntes i, per descomptat, no es quedarà indiferent a res del que s’hi exposa. No només pels casos de corrupció política i religiosa, sinó també per com església i corona sotmeten el poble sense miraments per satisfer els seus interessos

 

- El Pare Frigola té una part fosca: reflota el monestir, que estava molt deteriorat, i lluita contra la política de Felip II, però alhora escanya el poble actuant com a senyor feudal. Quan les persones arriben al poder és inevitable que aflore la seua part més ambiciosa?

El pare Frigola, quan es convertix en abat, no és conscient que haurà de fer de polític i que això va associat a certes actituds que poden ser abusives. Frigola sovint es troba amb el cor dividit. Lluitant contra una manera de fer política que entén que és abusiva, però en canvi, no dubtant ni un segon a aplicar-la als seus pobles.

 

- Estaràs a Tortosa este dijous 28 (Llibreria Viladrich, 19.30h) i a Valderobres (Llibreria Serret, 12.30h) i Horta de Sant Joan (Convent de Sant Salvador, 18.30h) el dissabte 30 de març. Què t’atrau més de les Terres de l’Ebre?

El paisatge, la terra i els seus productes i la gent. De vegades em sembla que estem més a prop del que no ens pensem perquè m’hi trobo molt còmode, com si fos a casa. I la gent és oberta, franca, autèntica… si m’ho deixes dir en dos paraules: ben parits!