Si no surts de casa, menja bé dins

Abans de sortir al carrer a comprar menjar de cara a les menjades d’aquest mes, et recomanem que donis un cop d’ull a aquestes receptes. Volem que aquest Nadal et centris amb el menjar tradicional de les Terres de l’Ebre a l’hora de preparar els teus àpats. Res de modernitat! Aquesta setmana recuperem la selecció d’alguns dels plats nadalencs més emblemàtics.

 

- Sopa de flam: Aquesta sopa se servia com a primer plat el dia de Nadal. Segons recull el llibre La Cuina de les Terres de l’Ebre, de Maria Carme Queralt, es creu que és una recepta típica de La Sénia, i que equivaldria al que a altres llocs dels Països Catalans s’anomena sopa bruta.

 

- Canelons de Nadal: Tot i que és un plat italià, a Catalunya – i a les Terres de l’Ebre - s’acostuma a menjar el dia de Sant Esteve. A cada casa els preparen d'una manera. Alguns fan un rostit i després hi afegeixen foie grass o ou, altres intenten fer-los més diètetics... La salsa que els banya també és per a tots els gustos: més clara, més espessa, amb molt formatge, gratinadíssims, amb tomàquet fregit a sobre... Com t'agraden a tu?

 

- Olla: L’emblema nadalenc de la cuina catalana. Tot i això, aquestes sopes es menjaven sovint, sinó cada dia, en una àmplia àrea d'Europa i de la Mediterrània, a cada lloc particular adaptada segons els seus productes. Per això, a la nostra terra té les seues peculiaritats: mai hi falta la pilota de carn i la baldana.

 

- Farinetes: És un plat d’hivern molt típic de les nostres terres i algunes persones l'estan recuperant per al menú nadalenc. El seu origen és molt humil, i és que al segle XVI, la pobresa va portar a molts dels habitants de l'Ebre a consumir farina de llegums. Es prepara dissolent la farina a l’aigua al foc durant més de mitja hora. S’hi poden afegir trossets de pa fregit o de cansalada.

 

- Llobarro al forn: És un dels peixos més pescats a la costa de La Ràpita i un dels plats de Nadal més típics. Se sol menjar cuinat al forn amb patata, ceba i tomàquet. És molt important emprar un bon oli del 'terreno' i una copeta de vi blanc per donar-li sabor.

 

- Mandonguilles amb sípia: Un clàssic de mar i muntanya. Com sabeu, les Terres de l’Ebre són una cruïlla entre la plana del Delta i el Massís dels Ports. Què millor que traduir aquest contrast a la gastronomia?

 

- Fricandó: Típic plat de diumenge en la cuina catalana i, com no, ebrenca. Tot i que a cada casa es cuina d’una manera, té dues constants: s’elabora amb filets prims de bou –vedella- i sol portar un sofregit de verduretes amb bolets. Si és època de rovellons, segur que en cauen. L'origen de la recepta és medieval i apareix per primera vegada en un receptari de començaments del segle XVIII, Avisos y instrucciones per lo principiant cuiner, del mossèn Josep Orri.

 

- Torró de Xerta: A finals del segle XIX a Xerta hi havia cinc fàbriques dedicades a l’elaboració de torró, neules i xocolata. Aquestes fàbriques van desaparèixer entre els anys trenta i cinquanta. A altres poblacions del Montsià i el Baix Ebre es consumia també torró elaborat a Catí, població del Maestrat.

 

- Borraines amb mel: Era un berenar molt popular. Més recentment va passar a ser un postre per als dies d’hivern i concretament de Nadal. 

 

- Coc de mel: La recol·lecció de la mel —de sabor dolç i textura viscosa— és un ofici força arrelat a les Terres de l’Ebre, especialment als municipis del Perelló (Baix Ebre) i Arnes (Terra Alta). Aquest postre s'elabora amb una massa de farina, oli, mistela i anís. A sobre de la base, s'hi posa la mel i llest!

 

- Abadejo amb panses i ou: Aquest peix és un dels que ens són més propis. Només cal fixar-te en el seu nom. Antigament, el bacallà salat era una de les conserves que aguantaven més temps. Per això va entrar a formar part del nostre receptari. Tot i que aquesta recepta és molt habitual per Setmana Santa, molta gent també la prepara a Nadal.

 

Bon profit!